Pere Aragonès: «La taula de diàleg s'haurà de reactivar després de la interinitat»

Pere Aragonès exerceix des de dimecres com a cap en funcions del Govern. Continua ocupant el seu despatx a les flamants oficines de Sants-Montjuïc, a prop del passeig de la Zona Franca i de la plaça d’Europa. Aquí manté amb EL PERIÓDICO la seva primera entrevista amb un diari com a president substitut. Ajudi’ns. ¿Com el presentem als lectors? Com a Pere, com tota la vida. Cal deixar clar que una vegada inhabilitat Quim Torra, el pròxim president serà el que esculli el Parlament. Com a vicepresident, portaré a terme les tasques que m’atorga la llei, però no normalitzarem aquesta situació. A Catalunya no hi ha president. Si no van aconseguir l’avançament electoral i, a més, a vostè se li acoten les competències, ¿què és el que ha extret ERC de la negociació amb Junts? No és una qüestió de negociació, sinó que davant un fet insòlit en una democràcia, com una inhabilitació per penjar una pancarta, la resposta no podia tornar a ser un altre enfrontament entre socis. No hi ha president, però sí Govern. Que ha de seguir la seva funció, més que mai, en plena pandèmia. ERC va oferir a Junts un tàndem al capdavant del Govern, amb vostè i Meritxell Budó. Aquesta voluntat de compartir el lideratge, ¿neix del temor que se li atribueixi que miri d’aprofitar-se de la inhabilitació? De cap manera. Tenim un acord de legislatura amb Junts i ara hem afegit el com es gestiona fins a les eleccions. I això és el que és rellevant. El gabinet jurídic estipula clarament quins són els límits d’aquesta presidència en funcions. Qui va obtenir la confiança del Parlament ja no exerceix i, per tant, el substitut ha de tenir les seves accions limitades. ¿Per què va rebutjar Junts per Catalunya la seva oferta? Només puc dir que amb la consellera Budó he treballat molt bé i que estic convençut que en les pròximes setmanes continuarem treballant conjuntament. Igual que amb tots els consellers, independentment del seu color polític. ¿Continua Esquerra temorosa del #PressingERC postconvergent? Tenim molt clars quins són els nostres principis i l’horitzó de país que proposem. Al març ERC farà 90 anys. I sempre hem defensat postulats progressistes i la llibertat nacional del país. I proposem situar l’autodeterminació en el centre, explorar totes les vies de diàleg i continuar amb les polítiques socials, especialment amb la pandèmia. A partir d’aquí, cadascú és lliure de fer les campanyes que vulgui. ¿Hi ha opcions de pacte amb el Govern de cara als Pressupostos Generals de l’Estat? Cal veure primer la proposta de Pressupostos. No es tracta d’un joc polític, a veure qui queda bé al Congrés, sinó de donar resposta a la gent. D’aquesta crisi cal sortir-ne amb més despesa pública. Una sortida keynesiana. I hi ha un vessant polític: una repressió i un conflicte polític que el Govern central, en el pacte d’investidura, es va comprometre a posar-hi solució. I aquesta ha d’anar en paral·lel amb els Pressupostos. Perquè sabem que si s’aproven, donarien recorregut a la legislatura. Malgrat que ERC només aposta per l’amnistia, ¿la tramitació dels indults i la reforma del delicte de sedició milloren el clima amb el Govern? Més enllà del clima, mirem els fets concrets. Creiem que el millor seria una amnistia. Si hi ha mesures parcials que permeten alleugerir la càrrega als presos, per sentit comú i humanitat, no ens hi oposarem. ¿Es convocarà, ja sense Torra, la segona reunió de la taula de governs o esperaran que se celebrin les eleccions? Han inhabilitat el president i això ho altera tot. Caldrà buscar fórmules per preservar aquest instrument i reactivar-lo quan es donin les condicions oportunes, quan Catalunya no estigui en aquesta interinitat. Dit això, nosaltres defensarem sempre l’amnistia i l’autodeterminació, perquè són grans consensos de l’independentisme. ¿Qui prendrà la decisió sobre què fer amb la taula? ¿L’òrgan de coordinació que van acordar amb Junts? Entre tots. En la solució hem de se-hir tots, perquè si no, no serà una solució. Quan la taula es pugui reunir –perquè ara s’ha inhabilitat el president i això afecta–, acordarem al si del Govern com enfocar el diàleg. «Voler fer un referèndum no és poder-lo fer. Cal tenir les condicions favorables» Carles Puigdemont va apostar per un nou referèndum la pròxima legislatura. ¿Ho veu plausible? Fa temps que defensem un nou referèndum. Però que, prioritàriament, sigui acordat i, sobretot, efectiu. Que es pugui aplicar el resultat, que és el problema de l’1-O, en què no va ser possible. I, per això, cal ampliar les majories. No n’hi ha prou amb voler-ho, sinó que es pugui aconseguir perquè hi hagi les condicions favorables. Amb tot, celebro que hi hagi més gent que comparteixi la idea. ¿Quin Govern creu que s’ha de formar després de les pròximes eleccions? Depèn de les urnes. Però ha d’estar a favor de la independència i que pugui sumar amb els que estiguin a favor del dret d’autodeterminació. És a dir, sumar la CUP al Govern. ¿Amb recolzament dels comuns? Ja es veurà, però, evidentment, el Govern ha de ser independentista. ¿I el PSC? Els dos models que es debatran el 14-F són el d’ERC (que les decisions de Catalunya es prenguin a Catalunya) i el del PSC. El PSC, de socialista només en té la sigla. Ho veiem a la Comunitat de Madrid, quan no s’atreveixen a fer a un Govern neoliberal del PP el que, per molt menys, farien amb Catalunya. ¿Opina com Gabriel Rufián que el Rei és un ultra? Rufián sintetitza el que molts pensen de la Monarquia i és que s’ha alineat amb l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol més ranci. El 3 d’octubre [del 2017] va trencar amb Catalunya i ara està trencant amb els ciutadans espanyols.

Pere Aragonès: «La taula de diàleg s'haurà de reactivar després de la interinitat»

El vicepresident del Govern concedeix a EL PERIÓDICO la seva primera entrevista a un diari com a president substitut

El més llegit