ERC va proposar tàndem Aragonès-Budó per liderar el Govern en funcions

Dilluns, 28 de setembre. Diversos alts càrrecs del Govern i dels partits independentistes esperen al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat ser cridats per sortir a la plaça de Sant Jaume i fotografiar-se amb la pancarta que, a la llarga, ha conduït a la inhabilitació de Quim Torra. Molts assisteixen a una discussió gens discreta entre un dels alts càrrecs de Junts i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. I és que Budó és un dels noms claus de la negociació que van mantenir els puigdemontistes i ERC per ‘comportar-se’0 fins a la celebració de les eleccions. Segons fonts coneixedores d’aquests contactes, ERC va oferir a Junts que fos un tàndem format pel vicepresident Pere Aragonès i la titular de Presidència el que portés el pes polític, mediàtic i legal del Govern en funcions. Però Junts va rebutjar de ple l’oferta. Fonts postconvergents confirmen la proposta i l’atribueixen a la voluntat d’Esquerra de compartir el desgast de la gestió de la pandèmia del coronavirus. Fonts republicanes, en canvi, creuen que si Junts va refusar el tàndem va ser per evitar donar a Budó un protagonisme tan rellevant. Segons aquestes fonts, els postconvergents es van escudar en raons legals, la dificultat de transferir competències d’una conselleria a una altra, per no recolzar el pla republicà. Un pla que buscava evitar qualsevol indici de ‘vietnamització’, és a dir, d’escalada de tensió, en les relacions entre socis. Els sondejos que somriuen a ERC només adverteixen com a perill que Junts activi una vegada més el ja famós #PressingERC. Per això tenen pànic que cali en l’electorat frontera entre les dues formacions que els republicans s’aprofiten de la desgràcia aliena, la inhabilitació de Torra, per tocar poder. Un fràgil acord El pacte de dues pàgines entre JxCat i ERC per pilotar l’etapa post-Torra ni és el pacte sencer ni és el més substancial de l’acord. Com passa sovint, els pactes reals són els no públics i, fins i tot, els no escrits. Hi ha un document de més de 20 punts que detalla com ha d’actuar el Govern a partir d’ara. La consigna és ‘fair play’, però per arribar a això s’han hagut de treballar tots els detalls. Les converses entre els dos partits van arrencar amb vista al debat de política general que, a manera de sandvitx, envoltava la vigília i l’endemà de la vista al Tribunal Suprem sobre la inhabilitació. En les dues primeres reunions, ERC va apostar fort per reclamar la convocatòria d’eleccions anticipades. Fins i tot en el debat mateix, el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, va dirigir les seves bateries cap aquesta qüestió, cosa que va provocar un gran enuig dels socis. Segons fonts republicanes, només una raó aportada pels postconvergents (que els advocats exigien que no hi hagués convocatòria per no perjudicar la causa de Torra en les instàncies judicials internacionals) va ser més o menys acceptada per Esquerra. No sense suspicàcies. Amb el pas de les reunions, totes telemàtiques, gairebé una desena i l’última dissabte passat al llarg de tota la tarda, ERC va anar abandonant la qüestió. Especialment, després d’afirmar Torra, al sortir del Suprem, el dia 17, que no les convocaria. I l’ara ja expresident era l’únic que tenia el botó vermell per activar la cita electoral. Es va arribar al principal pacte salomònic que els separava: ni Torra convocaria les urnes abans de la sentència, com reclamava ERC i bona part de l’oposició, ni el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, deixaria passar més temps del que li marca la llei per activar el rellotge electoral, com li exigia JxCat. Ja sense un horitzó electoral, l’objectiu d’ERC va ser aconseguir un alto el foc. Transitar plàcidament fins a les eleccions. Tant en el Govern com al Parlament, susceptible sempre d’incendiar-se si algú eleva el to d’alguna proposta de resolució, per exemple. El paper d’Aragonès Esquerra no va posar cap objecció al fet que s’acotés al màxim el paper de Pere Aragonès com a «president substitut». Ni al fet que se salvaguardessin la cadira i el despatx de Torra, que al seu torn va respectar els de Carles Puigdemont. De fet, Aragonès segueix a la seva seu de la conselleria. El missatge que ERC trasllada és que «ni ambiciona responsabilitats no volgudes ni defugirà les seves responsabilitats», entre les quals la de la vicepresidència del Govern, entesa com a recanvi a un president que deixa l’oficina. D’aquí l’oferta de tàndem. En canvi, Junts continua afirmant en privat que no s’ha implicat prou durant els mesos més durs de la Covid-19. I durant les negociacions percebien que ERC pretenia no deixar Aragonès «sol» durant el període de Govern en funcions. I és que a JxCat continuen afirmant que l’avui substitut de Torra no es va arremangar prou durant les pitjors setmanes de la pandèmia i, fins i tot, va frenar algunes propostes de plans econòmics per tapar la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia. Sanedrí... amb Tremosa Com a manera de controlar el Govern, va néixer la idea de crear un sanedrí, format per tres membres de cada partit, en el qual resoldre disputes i propostes i evitar així que l’Executiu es convertís en un fangar. Budó, Elsa Artadi (vicepresidenta de Junts) i el president del grup parlamentari, Albert Batet, pel costat postconvergent. Aragonès, Sabrià i Marta Vilalta, pel costat republicà. Aquest sanedrí ja ha portat a terme la seva primera reunió, en què, d’improvís, va aparèixer Ramon Tremosa, el conseller d’Empresa i encarregat del marcatge al president substitut. La flexibilitat d’aquest sanedrí també l’adoptarà ERC amb la presència de Marta Rovira, que, d’altra banda, ha liderat la delegació republicana en tota la negociació. «En un escenari de guerra perdem els dos partits, perquè creem desafecció. I de tots dos, especialment nosaltres», diu un assessor republicà, que recorda, a més, que la guerra oberta suposaria un seriós desgast per al candidat, Aragonès, i per a Torrent, cap de llista per Girona, el feu de Puigdemont. Un bon clima durant quatre dies A mesura que les reunions telemàtiques avançaven, hi va haver un clima intern positiu, que fins i tot els va portar a felicitar-se per recuperar un grup de coordinació entre els dos partits que havia quedat una mica ensopit, després de les constants topades de forma i fons entre JxCat i ERC durant la convulsa legislatura. Moltes decisions es van anar adoptant sobre la marxa, com les de pactar una resolució amb ERC i la CUP en el ple del Parlament o convocar o no aquest mateix ple, malgrat no disposar d’una publicació del BOE que inclogui el cessament de Torra. La negociació també ha depès de la confecció d’informes jurídics del Parlament o del Govern. «Ha costat més perquè tot aquest escenari és inèdit», al·lega un dels participants en les negociacions. Durant les primeres hores del nou Govern sense Torra, les decisions s’han anat acordant amb bon ànim. Fins i tot en alguna reunió –malgrat la gravetat del que s’anava discutint– es permetia alguna broma entre els dos equips. Però la pau ha durat exactament quatre dies: aquest divendres, Torrent anunciava a RAC-1 la data de les eleccions, 14 de febrer, per a sorpresa i enuig indissimulat de JxCat, que li critiquen haver-la fet pública unilateralment en un mitjà de comunicació. Els epítets que Junts li dedica en privat a Torrent no són reproduïbles.

ERC va proposar un tàndem Aragonès-Budó per liderar el Govern en funcions

Junts va rebutjar l'oferta de compartir el pes polític de l'Executiu després de la inhabilitació de Torra

El pacte definitiu es va plasmar en un document de 20 punts que no s'ha fet públic

El més llegit