Un Madrid, dues visions

A mig matí, el ritme del carrer és més tranquil del que es podria esperar al cor comercial del barri de Salamanca. Hi ha gent que passeja el gos, que seu en una terrassa a prendre un cafè, que fa cua per comprar pa de massa mare. Gent que surt de missa i camina entre edificis moderns i vuitcentistes on abunden les banderes d’Espanya a les finestres i balcons. Tot i que a Núñez de Balboa fa temps que van deixar de sentir-se les cassolades que durant la primera onada de la pandèmia de Covid-19 demanaven la dimissió del Govern, el soroll de fons s’assembla molt. Més que el virus, als veïns els preocupa la salut econòmica de la regió, que veuen amenaçada pel tancament de la capital. Després d’una picabaralla entre el Govern central i l’administració liderada per Isabel Díaz Ayuso, el Ministeri de Sanitat reforçarà les restriccions a la mobilitat i reduirà l’aforaments i l’horari de la restauració per frenar l’alarmant corba de contagis de la regió. La resolució de Sanitat és d’obligat compliment a partir de la nit d’aquest divendres. Díaz Ayuso «acata» l’ordre, però la recorrerà als tribunals i nega haver-se alçat en rebel·lia contra les mesures que el ministre Salvador Illa porta setmanes reclamant en vista de l’avenç del virus. Aquest pols es nota també al carrer. «Els dos governs ho estan fent malament, però almenys Ayuso està defensant l’economia del territori. No dic que no hagi comès errors, però és que el govern de la nació ens ha estat enganyant», diu el José, un jubilat de 76 anys que va treballar en el sector de les assegurances. Argumenta que l’ordre del Govern no està avalada pel consens. «Es rabeja amb Madrid amb una finalitat política. No suporta que la dreta governi la Comunitat de Madrid, ho té com una espina clavada», afegeix el jubilat, que acaba de comprar el pa a Levadura Madre, la fleca on Raquel Gómez atén una fila de clients. «La gent diu que ens confinaran sí o sí. Això ens mata. L’economia s’enfonsa», reflexiona. Compte amb l’economia També l’Ana, una asturiana jubilada de 65 anys, creu que s’ha d’anar amb compte amb l’economia. I que Pedro Sánchez està «obsessionat» amb Madrid. «Si han de tancar, que ho facin, ¡però no per ser un govern del PP!», afegeix. La dependenta d’una botiga de roba de nadó demana que el president prengui les decisions, que «totes les comunitats actuïn igual» i que el comerç tiri endavant. «Que es faci un seguiment més dur dels contagiats, que es quedi a casa qui s’hi hagi de quedar i es reforci el servei públic del metro l’autobús», reclama, lamentant-se que li deuen quatre mesos d’erto. «Estem tots de deutes fins a dalt i això causa malestar social», prossegueix. Un economista de 49 anys que prefereix no dir el seu nom denuncia que l’Executiu central hagi deixat de banda les seves funcions. «Com que va veure que era un marró ho ha traslladat a les comunitats autònomes i ha imposat el confinament». Segons el seu parer, hi ha una «guerra de poder» entre els dos governs, però «un té raó limitant les restriccions a la perifèria i un altre ens portarà a la ruïna». L’economista anònim va ser un dels participants en les cassolades de l’abril, reconeix que ho tornaria a fer i n’explica els motius: «Ho vam fer per propagar la nostra inconformitat amb la gestió del Govern. Ens tenen confinats perquè estiguem callats. Estem regits per comunistes i nacionalistes que volen destruir el país i pacten els Pressupostos amb Bildu. Aquest govern ens l’hem de treure de sobre. És el pitjor en molts anys perquè vol destruir la unitat d’Espanya amb etarres i comunistes que reben finançament de l’Iran i Veneçuela». Preocupació i desconcert Als 75 anys i sense pinta de voler-se jubilar, al José Aurelio, rector de la basílica de la Concepció de Nostra Senyora, el que li preocupa és l’enfrontament polític. «Que deixin aparcades les seves disputes i sàpiguen gestionar el millor possible aquesta terrible pandèmia», diu davant els fidels durant l’adoració del santíssim. El José Aurelio coneix bé un barri on porta 18 anys i confessa: «La gent està molt preocupada i molt desconcertada». La parròquia, que segons el José Aurelio, no és de rics, reparteix menjar i diners a seixanta famílies cada dilluns i dijous a través de Càritas, que rep 96.000 euros a l’any dels feligresos de la basílica. Els que van dos cops per setmana al temple buscant ajuda han augmentat un 40% des que va esclatar la crisi sanitària. «Els partits veuen més els seus interessos partidistes que el bé comú, i això em fa molt mal», es lamenta el capellà. «D’una crisi econòmica pots sortir-ne, del clot no» Mentrestant, en un altre barri ben diferent, on la incidència acumulada de coronavirus en els últims 14 dies és de 1.148 casos per cada 100.000 habitants, els veïns no tremolen davant l’imminent tancament perimetral d’11 municipis de la comunitat. «Allò del mes de març sí que va ser un confinament. Ara són restriccions i crec que poden ser bones», defineix amb claredat el Carlos, de 46 anys i porter d’un hotel a Ciudad Lineal, mentre espera el resultat del test al centre cultural Lope de Vega d’Entrevías. Allà, els equips del Summa 112, el servei d’urgències mèdiques de la Conselleria de Sanitat de Madrid, fa tres dies que realitza proves ràpides d’antígens. Es tracta de detectar qui té la infecció activa. De moment, només hi ha un 1% de positivitat, però també és cert que molts dels que reben un SMS per acudir a la cita no ho fan per temor que un resultat positiu els deixi a l’atur. Isabel Díaz Ayuso creu que l’ordre del Ministeri de Sanitat implicarà una ruïna econòmica i tornaran «les cues de la fam i de l’atur», segons va augurar a l’Assemblea de Madrid, però a Entrevías hi resten dramatisme. «Tot i que l’economia se’n ressenti, jo sempre dic que d’una crisi econòmica se surt, però del clot, no», reflexiona la Paqui, que fa 25 anys que treballa a parcs i jardins de l’Ajuntament de Madrid. Als 66 anys, a la Pilar tampoc la preocupa el tancament de Madrid, però sí que la classe política estigui embrancada en «baralles» sobre el Rei en lloc de preocupar-se pels ciutadans. «Haurien de passejar-se una mica per aquí, pels barris...» L’electricista de 62 anys Antonio Apio és a la cua per fer-se la prova i diu que entén que «el més important sigui la salut». Creu que haurien d’haver-se pres mesures abans i que són els ciutadans els que paguen les conseqüències de l’enfrontament polític entre el Govern central i la Comunitat de Madrid. «Ayuso s’ha carregat els metges i ara demana ajuda. És ella la que ens està terroritzant i no el Govern!», prossegueix. Juan Anaya, de 63 anys proposa entre bromes una solució revolucionària: «la culpa la té el poble, perquè no ens aixequem». «Aquí no tenim banderes d’Espanya com al barri de Salamanca, que són més patriotes. Aquí tenim banderes republicanes i de l’orgull guai», resumeix la Paqui.

Un Madrid, dues visions

A Núñez de Balboa ja no hi ha cassolades però el soroll de fons és criticar el Govern per les conseqüències econòmiques de les restriccions

Al barri obrer d'Entrevías donen prioritat a la salut i recolzen el tancament per frenar el coronavirus

El més llegit