L'enigma dels negocis de Joan Carles I

Quan el 2012 van començar a publicar-se informacions sobre el diner negre que els Pujol havien mogut durant dècades, es podia arribar a pensar que semblant entramat no podia haver aguantat sense complicitats en les altures. De sobte, l’acusació de Pasqual Maragall, que CiU s’havia quedat amb el 3% dels costos del’obra pública mentre va governar, cobrava sentit. Maragall havia pronunciat aquella frase el 2005. Set anys abans. Ara, en el sumari de l’operació Kitchen, el nom de Jordi Pujol torna a saltar als titulars relacionat amb Joan Carles I. José Manuel Villarejo (que va participar en l’operatiu que el Govern de Mariano Rajoy va utilitzar, suposadament, per robar informació a Luis Bárcenas sobre el finançament irregular del PP) assegura que es va tardar a investigar l’expresident «per tapar» Joan Carles. A més, l’excomissari diu en una gravació que hi va haver «denúncies molt complicades» que parlaven «de societats i de comptes del Rei» que estaven sent investigades pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) i que mai van arribar a la fiscalia. Aquestes presumptes dades sobre Joan Carles van acabar en mans del ministre d’Economia de Rajoy, Luis de Guindos. Segons l’opinió de Villarejo, De Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, les va utilitzar per «blindar-se». «Secrets d’Estat» La Zarzuela no va voler fer cap comentari quan aquest diari hi va contactar per parlar d’aquest passatge del sumari. L’opinió pública va sumant informacions greus sobre el rei emèrit. La imatge de Joan Carles va accelerar la seva descomposició durant l’estiu del 2018, al publicar-se una gravació de Villarejo a Corinna Larsen, exparella de l’excap de l’Estat. Corinna assegurava que l’emèrit havia exercit un rol clau en l’Institut NóosNóos i que havia cobrat una comissió per l’AVE a la Meca. Aquesta comissió, dipositada en un compte de la Fundació Lucum, l’està investigant la fiscalia suïssa i va desencadenar la ruptura, al març, de Felip VI amb el seu pare. ‘The Telegraph’ va informar que l’actual monarca apareixia com a beneficiari en el compte i Joan Carles va rebre l’assenyalament de Felip VI, que, al renunciar a l’herència, va qüestionar la integritat del seu pare. Entre les milers d’hores de gravacions que Villarejo va fer i que veia com una assegurança de vida per no entrar a la presó, tot i que és a la presó des del 2017, també s’escolta l’excomissari relacionar Joan Carles amb Félix Sanz, director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) entre el 2009 i el 2019. «El Troll [Sanz] i l’emèrit són els dos més fills de puta», diu l’expolicia, que considera l’exdirector del CNI el culpable que hagi acabat a la presó. Segons Villarejo, tots dos estan darrere de les «amenaces de mort» que Larsen ha rebut per no revelar «secrets d’Estat». Assegura que ella té «tots els correus [...] a Joan Carles sobre ‘Nóos’» i informació sobre «totes les societats de Joan Carles i les vinculades amb Félix Sanz». Els «secrets», si existissin, pot ser que es teixissin durant els 39 anys que Joan Carles va despatxar amb sis presidents diferents, 14 ministres d’Exteriors i desenes d’ambaixadors testimonis del seu tracte proper i el seu domini de l’escena, especialment en les relacions internacionals.

L'enigma dels negocis de Joan Carles I

Villarejo assegura que l'exministre De Guindos coneixia «societats i comptes» del rei emèrit

Acusa l'exmonarca i l'exdirector del CNI de les «amenaces de mort» a Corinna Larsen

El més llegit