Inhabilitació de Quim Torra: què podrà i què no podrà fer el Govern

La llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha «condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics», cosa que comporta, al seu torn, que la resta de membres del seu Executiu queden des d’aquell moment en funcions. D’acord amb això, correspon al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumir el comandament del Gabinet de manera interina mentre el Parlament no investeixi un nou president. No obstant, els membres del Consell Executiu veuran molt limitades les seves funcions a partir d’ara. Segons l’esmentada norma, el vicepresident del Govern assumeix «en substitució» totes les funcions que deixa vacants el president cessat, tret de tres prerrogatives presidencials que es consideren indelegables: plantejar una qüestió de confiança, designar o destituir consellers i convocar eleccions. És a dir, Aragonès no podrà decidir el calendari electoral, que depèn del Parlament, ni fer canvis en un Executiu que Quim Torra va remodelar fa poques setmanes per incorporar-hi diverses figures de confiança de JxCat. Quant al Govern, l’article 27 de la llei de la presidència, les competències del Gabinet tindran les mateixes limitacions que durant el període que discorre entre el dia de les eleccions i la investidura del nou president de la Generalitat. La principal afectació és que l’Executiu català no podrà aprovar els pressupostos del 2021, ja que perd les atribucions per impulsar nous projectes de llei. El Consell Executiu en funcions tampoc pot recórrer al mecanisme dels decrets legislatius, és a dir, la possibilitat de dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament. En canvi, d’acord amb l’Estatut, sí que podrà dictar decrets llei en casos de necessitat «extraordinària i urgent», la fórmula habitual que utilitzen els governs per legislar per la via exprés, però que requereix la convalidació del Parlament. En definitiva, mentre estigui en funcions i no s’investeixi un nou president, el Govern s’ha de limitar al despatx ordinari dels assumptes, tret de qüestions degudament justificades. Quan un Govern està en funcions després d’unes eleccions, el Parlament està dissolt fins a la seva constitució i no hi ha sessions de control ni activitat legislativa. Amb la inhabilitació de Torra, el panorama és diferent, ja que la Cambra catalana continua activa almenys fins a la convocatòria electoral. De moment, es poden continuar tramitant les iniciatives legislatives que hi ha en marxa i s’haurien de convalidar els decrets llei que aprovi el Govern. La incògnita rau en les sessions de control a l’Executiu en funcions. El 2018, arran del bloqueig polític que va obligar a repetir les eleccions generals, el Tribunal Constitucional va dictaminar que un govern en funcions també podia ser controlat per la seva corresponent cambra legislativa. No obstant, aquesta situació mai s’ha donat al Parlament. Sobre el que no hi ha jurisprudència és si, en el cas que hi hagi sessions de control, Aragonès hauria de contestar a les preguntes dirigides al president.

El més llegit