Quan falten 80 dies per jubilar-se, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas ha decidit no callar davant les crítiques que el seu informe en contra de l’admissió a tràmit de les querelles contra el Govern central per la seva gestió de la pandèmia ha suscitat. En una entrevista a Onda Cero ha acusat dos fiscals de Sala del Suprem, que van participar en el judici del procés, d’estar «contaminats ideològicament». Es tracta de l’ex fiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal i, segons van assenyalar fonts fiscals a aquest diari, de Fidel Cadena. El motiu és que, segons Navajas, abans fins i tot de la interposició de denúncia alguna contra l’Executiu per víctimes o partits en l’alt tribunal, el van advertir que «el prestigi de la institució requeia sobre les seves espatlles» i el van instar a investigar la gestió del Govern.

El número dos del ministeri públic només ha identificat en antena Madrigal, perquè ha dit que pocs dies abans va firmar un article al diari ‘El Mundo’, en el qual es va mostrar molt crítica amb l’estat d’alarma decretat per Pedro Sánchez; tant, que diversos querellants volien utilitzar-lo com a prova per tractar d’aconseguir que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, o el president de l’Executiu fossin imputats per la seva gestió.

Això la invalidaria per pronunciar-se sobre les querelles presentades, perquè suposava que «estava absolutament contaminada», ha dit el tinent fiscal, i ha afegit: «Amb aquesta tropa no puc anar a la guerra». «Són fiscals d’altíssima consideració, però en aquest assumpte estan contaminats ideològicament i no haurien de pronunciar-se. No dic que em coaccionessin, però van intentar influir-me i això em va posar en guàrdia», ha afirmat. Acabava d’explicar que tothom té la seva ideologia, incloent-hi els fiscals, però aquests no poden deixar que es traslladi als seus informes.

Fora de la junta 

Segons Navajas, la junta de fiscals de Sala del Suprem mai s’havia de reunir per pronunciar-se sobre aquestes querelles, perquè la seva funció és il·lustrar la fiscal general de l’Estat en instruccions o circulars, però, a més, mai ho ha fet, malgrat que així ho reclamessin la conservadora Associació de Fiscals i fiscals de Sala que donaven a entendre el seu criteri com a «fonts» dels mitjans de comunicació . Tampoc es va fer, va explicar, quan l’allau d’iniciatives penals similars era contra l’expresident Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría.

Però és que, a més, si l’hagués convocat hauria hagut de demanar que els companys que van mirar d’influir-lo i van demostrar la seva contaminació ideològica en quedessin fora. També s’ha referit al risc de filtracions, que, segons la seva opinió, es corre al tractar un assumpte per un òrgan compost per 30 o 35 fiscals. 

«Punxar el globus» de la rebel·lió

A més de la crítica directa a dos dels quatre fiscals que van representar el ministeri públic en el judici del procés, Navajas també ha deixat veure els «seus dubtes» cap al delicte de rebel·lió que van mantenir contra els líders independentistes.

Per negar rellevància a la possibilitat que el Suprem acabi admetent les querelles i denúncies, el rebuig de les quals propugna, ha esmentat expressament aquest cas, en el qual l’alt tribunal «va punxar el globus» de la rebel·lió i va acabar condemnant per sedició.

Ha assegurart que, malgrat els seus dubtes sobre aquest delicte, mai hauria anat a un mitjà de comunicació a criticar els seus companys, donant a entendre que era d’ells d’on eren procedents les principals objeccions al seu dictamen, entre les quals figurava que el prestigi de la carrera havia quedat per terra.

El número dos fiscal no ha escatimat exemples: «El judici es va televisar i es van veure algunes coses que, en fi...» A continuació, ha afegit: «Vau fer una feina honrada, meritòria en tres anys i digne d’aplaudiment, però després el Suprem us va punxar el globus. Això el que significa és que no vau encertar en aquell moment. El que jo no faré és dir que el Suprem són quatre posats allà pel Consell... Les regles són les que són», ha afirmat.

Canvi de fiscals a Anticorrupció

Navajas també s’ha referit al ‘cas Villarejo’, en què s’ha parlat que una de les advocades de Podem, Marta Flor, tenia una relació amb un dels fiscals, Ignacio Stampa. Ho ha qualificat d’«escandalós» i ha afirmat que ell l’hauria fet fora d’aquesta investigació per trobar-se en comissió de serveis. 

Ha afegit que va dir a cinc dels sis fiscals generals amb qui ha treballat que la Fiscalia Anticorrupció s’havia de renovar en la seva totalitat cada cinc anys, com passa amb el seu cap, per evitar filtracions en temes especialment sensibles i substituir els fiscals el treball dels quals no convenç o amb els quals sorgeix algun tipus de problema. Com a alternativa va plantejar mantenir-s’hi un màxim de 10 anys.

Rei Joan Carles

I disposat a no mossegar-se la llengua, Navajas, que s’ha declarat monàrquic i ha recordat com es va valorar i es va posar «en un pedestal» la figura del rei Joan Carles el 1979, ha acabat dient que la conducta del rei emèrit, «com a ciutadà», li «sembla reprovable», i que «ha fet un mal a la institució, a l’Estat, i ha decebut els que crèiem veure en ell una figura intocable i immaculada». No ha volgut pronunciar-se sobre el futur de les diligències obertes per la fiscalia en relació amb la presumpta comissió de 65 milions d’euros que va cobrar per la construcció de l’AVE a la Meca.