Els fronts judicials per la gestió de la Covid-19

Homicidi imprudent, omissió del deure de socors, prevaricació administrativa... La pandèmia ha deixat als tribunals desenes de querelles i denúncies per la gestió de la crisi sanitària. Només al Tribunal Suprem n’hi havia 51 el 22 de juliol. En el punt de mira hi ha les mesures que han pres el govern central i autonòmics i la recerca de responsabilitats més enllà del virus pels milers de morts. Sobre les querelles que van arribar a l’alt tribunal, la fiscalia ja ha informat en contra de la seva tramitació i està pendent de pronunciar-se sobre les denúncies. Ara la decisió està en mans dels jutges de la Sala Segona. «Gestionar malament no és delicte. I no és el mateix responsabilitat política que responsabilitat penal». Així de contundent es mostra l’advocat penalista José María de Pablo sobre la postura de la fiscalia. La via penal ja es va obrir a la Comunitat de Madrid, on la jutge va arxivar la investigació contra el delegat del Govern al concloure que «no tenia coneixement del risc que comportaven les manifestacions per a la salut de les persones». De Pablo recorda que, en Dret, «la mera lògica no val, cal provar els fets». «És evident que va ser imprudent al permetre les manifestacions, però és impossible demostrar que va morir gent per una manifestació», insisteix. Tampoc hi veu «cap recorregut» el catedràtic de Dret Penal Javier Álvarez. «O no ho van preveure o no li van donar la importància que tenia, però això no és una conducta criminal», assenyala. I en la mateixa línia s’expressa Alberto González, d’AGM advocats, per a qui la via penal en aquests casos és «realment complicada». Tot i que González recorda que «la decisió del fiscal no és vinculant per als jutges, que són els que hauran de decidir» si hi ha indicis de delicte en algun cas, segons la seva opinió, «les querelles estan presentades prospectivament i d’una manera bastant genèrica, sense acreditar quins fets o omissions concrets determinen aquest rosari de delictes que s’imputen, que fins i tot inclouen conductes genocides». Dret penal, ‘l’última ràtio’ Entre els juristes consultats hi ha unanimitat. L’advocat penalista Eduardo Luna creu que «el recorregut judicial de la via penal és pràcticament inexistent». Per a Luna, el problema d’aquests processos penals és la personalització: «El Codi Penal exclou els estaments públics de la responsabilitat penal de la persona jurídica, per la qual cosa caldria individualitzar-ho en una persona en concret». A més, recorda que el dret penal és «l’última ràtio» a què s’acudeix quan s’han provat les altres vies. «Intentem quadrar dins el Codi Penal tot allò amb què no estem d’acord. Estem davant el dret penal de l’enemic», denuncia. La doctora en Dret Penal Mercedes García creu que són querelles «absolutament esbojarrades» i «no tenen el menor recorregut». «Encaixar els errors polítics o les faltes de previsió en responsabilitat penal és una pretensió propagandística», afirma. Delictes contra els treballadors De Pablo ja va apuntar al maig que les úniques causes a les quals veia recorregut eren les relacionades amb delictes contra els treballadors per infracció de normes de prevenció laboral, una postura que continua mantenint. «El tipus objectiu es compleix», insisteix. El Codi Penal recull, en el seu article 316, penes i multes per a qui no faciliti els mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades. «És un fet que als sanitaris no els van proporcionar el material adequat, però perquè fos delicte hauria d’existir la possibilitat de donar-los aquest material però que no se’ls proporcionés per negligència; llavors sí que hi podria haver una responsabilitat penal», explica. El penalista Luna també considera que poden prosperar més fàcilment «els hospitals de gestió pública o privada que han obligat els seus treballadors a fer front a la pandèmia sense dotar-los dels epis necessaris». «Aquest delicte contra els treballadors és fàcilment individualitzable en el gerent concret de l’hospital», explica Luna, que insisteix que aquí la defensa serà al·legar «la impossibilitat sobrevinguda». Algunes de les que té el Suprem sobre la taula van en aquesta direcció, com la del sindicat de funcionaris CSIF, el Consell General d’Infermeria i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), entre d’altres. També el Tribunal Superior de Justícia de València ha citat com a investigats el director gerent de l’àrea de salut de l’Hospital General d’Alacant i la directora general de recursos humans de la Conselleria de Sanitat per un presumpte delicte social i dret a la seguretat i higiene en el treball. Mercedes García insisteix que aquests tipus penals requereixen l’engany, «no voler proporcionar els mitjans necessaris». «I aquí hi ha una cosa elemental: no es van proporcionar perquè no es tenien», insisteix la jurista, que defensa que tot això s’ha d’emmarcar en la crítica política. El drama de les residències Un jutjat de Leganés no ha admès a tràmit una querella de familiars contra la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, i el conseller de Sanitat, Enrique Escudero, per la gestió de les residències de gent gran. En la interlocutòria a la qual va accedir Europa Press s’assenyala que els fets es basen en «meres conjectures» i que la Covid-19 és «una malaltia nova de la qual se sabia poc o res al març». Les residències són l’altre gran front judicial del coronavirus. El 20 de juliol, última actualització de la fiscalia, mantenia obertes 228 diligències d’investigació penal en residències, més d’un centenar a Madrid. Per Javier Álvarez «s’imposa una investigació en profunditat d’aquest tema». «Tenim els relats de la Unitat Militar d’Emergències. És ineludible», indica. El catedràtic creu que «la decisió de marginar els avis de les residències de l’atenció sanitària sona molt lleig, gairebé s’escriu amb la paraula eugenèsia». González considera que «la via contenciosa administrativa podria ser la que tingués més èxit per determinar la responsabilitat de les administracions», especialment en els casos de les residències de gent gran. La complicació podrien ser les responsabilitats creuades després dels decrets de l’estat d’alarma i, com va assenyalar la justícia a Leganés, valorar quins coneixements de la pandèmia es tenien al març. Sobre la responsabilitat patrimonial de l’Estat, García recorda que és un procediment molt llarg i que sí que podria tenir més recorregut. Però insisteix: «Estamos davant una pandèmia mundial».

Els fronts judicials per la gestió de la Covid-19

Els experts consultats veuen difícil demostrar la responsabilitat penal dels governs per la pandèmia

Les residències o la falta de material dels sanitaris són els temes a què auguren més recorregut

El més llegit