JxCat i ERC busquen un pacte per suportar-se fins a les eleccions'

«Suportar-nos és el nostre dolgut destí», va dir el 1932 el filòsof, passat a la política, José Ortega i Gasset al Congrés, en el debat sobre l’Estatut català, i referint-se a les tensions entre el catalanisme i l’Estat. «L’única cosa que podem fer és suportar-ho donant a cada moment la millor solució», va sentenciar. Doncs curiosament els dos principals exponents d’aquest catalanisme, ara independentista, han arribat a la mateixa conclusió pel que fa a les seves relacions. Després d’una legislatura trufada de topades, dards i més d’una ganivetada, és ara, davant la més que possible inhabilitació de Quim Torra com a president, que han decidit establir les bases d’una ‘conllevancia’ mentre duri la interinitat. És a dir, fins a les eleccions. Apartada de la taula per Torra després d’anar a la vista del Tribunal Suprem, dijous, l’opció d’uns comicis anticipats, les dues forces van fer un ‘reset’ en la seva negociació i ja busquen un acord que prefiguri com es relacionaran i funcionaran durant els pròxims mesos. Els republicans temen que el puigdemontisme es desboqui en dos fronts. El simbòlic, amb Torra posant en un compromís, per exemple, Roger Torrent en un Parlament en què la inhabilitació no permetria que el president accedís a l’hemicicle, i l’intern, al Govern, gràcies a la tasca de sapa dels consellers postconvergents, amb el flamant reforç de Ramon Tremosa al capdavant. Els postconvergents, per la seva banda, semblen haver detectat que no fer cas, com fins ara, de les crides a la unitat estratègica d’ERC i la CUP, els pot passar factura entre la seva parròquia. I una vegada assentat el substantiu (no s’avancen les eleccions) es pot obrir la mà. Malestar rutinari Torra, a més, es mostra obert a negociar amb ERC l’escenari postinhabilitació, malgrat el profund malestar del president amb els republicans, per declaracions com les del president del Parlament, Roger Torrent, que ja va donar per fet que activarà el rellotge electoral una vegada es produeixi el cessament del cap del Govern. O per les paraules de Gabriel Rufián aquest dijous, a les portes del Suprem, insistint a pactar la data electoral. Paraules que «no tocaven», segons un destacat càrrec de JxCat. L’enuig de JxCat amb Torrent es resumeix amb aquesta frase: «¿Què volen que pactem si Torrent ja ha decidit que engegarà el rellotge, amb unes declaracions que no es van pactar amb nosaltres? Es demana silenci i discreció però ha de ser per les dues parts». Amb tot, en l’ànim de l’entorn presidencial no hi ha cap interès a generar simbologia que doni a entendre que després de la seva inhabilitació seguirà en el poder. Per tant no es preveu cap acte com seguir al Palau de la Generalitat. Així ho han transmès als republicans, fent especial esment que «no buscaran cap embolic al Parlament», segons revela una font d’ERC. Una altra cosa és –«¡què menys!», afirmen des de JxCat– que el Parlament es posicioni en contra de la sentència del Suprem. I que hi hagi mobilitzacions. En aquest sentit no hi haurà problemes amb ERC, que subscriu tota la dialèctica èpica de Torra, bàsicament perquè els surt gratis i així acontenten aquesta franja d’electorat frontera entre ells i els postconvergents. En tot cas, la posició de Torra és ara d’un cert alleujament una vegada ha aconseguit la seva estratègia, que és la de no anar a les urnes, sinó exhaurir totes les vies legals per després mantenir la seva batalla en la justícia europea. Així les coses, JxCat continua treballant en la seva estratègia, sota la premissa de l’anomenada «confrontació intel·ligent», en termes de Carles Puigdemont. I encara no donen per tancada la porta a un pacte in extremis amb el PDECat per presentar-se junts (potser en forma d’acord o coalició, malgrat que Puigdemont no ho vol) davant ERC. En tot cas, a Junts regna una certa satisfacció pel fet que aquest divendres ERC votés en contra de les propostes del PSC i els comuns, que reclamaven eleccions immediates. «El PSC, el PP i els comuns només busquen desgastar el Govern», va assegurar la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, al faristol parlamentari, en un conciliador intent de tancar files amb Torra. Cocció en salsa A Junts esperen que els republicans, amb el candidat electoral ‘in pectore’ al capdavant del Govern interí (Pere Aragonès) es coguin poc menys que en la seva pròpia salsa al capdavant d’un Executiu que haurà de torejar les vicissituds de la pandèmia, amb una segona onada formant-se ja a la vista de tothom. abans de la contesa electoral, amb el corresponent desgast. En l’àmbit estratègic, ERC més que mirar el seu veí s’entesta a sintonitzar els discursos més socials amb els més independentistes. La gestió de la Covid-19 amb l’avís a la Moncloa que, si no hi ha un gran canvi, tot s’acabarà amb un nou embat amb l’Estat. Això sí, a la llarga. D’Aragonès, els seus socis escampen que encara no ha fet els deures d’adaptar els comptes del 2020 a la pandèmia, pas previ a la preparació dels del 2021. Els republicans, per la seva banda, donen per descomptades tota mena de «travetes» dels seus socis. I tots són conscients que després de les eleccions, molt segurament caldrà obrir un nou capítol de la ‘conllevancia’.

JxCat i ERC busquen un pacte per suportar-se fins a les eleccions'

Els puigdemontistes temen ser vistos com els trencadors de la unitat independentista

Els republicans volen evitar el desgast simbòlic dels postconvergents

El més llegit