Isabel Díaz Ayuso, un altre maldecap per a Pablo Casado

Madrid havia de ser la «referència nacional» per demostrar el que el PP de Pablo Casado farà quan arribi a la Moncloa. Així ho va dir el líder conservador quan va anar a la presa de possessió d’Isabel Díaz Ayuso, l’agost de l’any passat. Però Madrid, epicentre de la segona onada del coronavirus, ha deixat de ser un escenari privilegiat per demostrar el suposat poder de la nova generació del partit i s’ha convertit en una altra pedra a la sabata de Casado. N’ha sumat unes quantes durant les últimes setmanes: les possibles imputacions a Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal en el ‘cas Kitchen’, per l’operació il·legal per espiar Luis Bárcenas; la comissió d’investigació sobre aquest escàndol i la moció de Vox, que servirà per censurar Pedro Sánchez, però també el president del PP. Ayuso va arribar a la presidència de la comunitat de xiripa. Casado va prescindir d’Ángel Garrido, que va assumir la presidència després de la dimissió de Cristina Cifuentes, i va apostar per una amiga personal que havia treballat amb Esperanza Aguirre i que tenia un discurs escorat a la dreta. El líder del PP pensava que, després de la moció de censura a Mariano Rajoy, el canvi de cicle a la Comunitat de Madrid era un fet i li tocava el torn al PSOE. I així va ser, tot i que a mitges. Ángel Gabilondo va guanyar les eleccions del maig del 2019, però no va aconseguir sumar prou recolzaments per ser investit. Ayuso, en canvi, malgrat treure el pitjor resultat de la història del PP madrileny (30 escons), va poder armar una majoria parlamentària amb el suport de Ciutadans i Vox, que no va entrar a l’Executiu però que va aportar uns vots clau perquè es convertís en presidenta. Ayuso (periodista de formació) no tenia cap experiència en gestió, una cosa que «s’està demostrant» en la resposta que la comunitat està donant davant la pandèmia de la Covid-19, segons fonts del grup parlamentari socialista. En les últimes dues setmanes la regió ha sumat un terç dels nous casos diagnosticats a nivell nacional, segons dades oficials, i alguns barris del sud de la capital i municipis pròxims han tingut una incidència de contagis de 1.000 casos per cada 100.000 habitants, quan la mitjana espanyola és de 285. Carta de Sánchez El president del Govern, Pedro Sánchez, li va oferir a la tarda tancar una reunió per «reforçar» la cogovernança davant el virus. Unes hores abans, el vicepresident regional, Ignacio Aguado (Ciutadans), havia fet unes declaracions (sense preguntes) en què va reclamar més implicació de la Moncloa, tot i que va evitar concretar si es referia a l’estat d’alarma. El president va respondre al cap de poques hores amb aquest oferiment per intentar desarmar l’argument d’Ayuso que no s’han reunit a soles (tot i que ho han fet setmanalment durant el confinament a la Conferència de Presidents) i per mirar d’agradar, de passada, Ciutadans, a qui sovint mima ja que encara no sap si els necessita per tirar endavant els Pressupostos del 2021. Ayuso té l’opció de sol·licitar Sánchez que declari l’estat d’alarma, per confinar la població i frenar la cadena de contagis, tot i que, en aquests moments, no ho pensa fer. «No fa falta que el Govern ens declari l’estat d’alarma: només fa falta que no ens enviï més vaguistes i manifestants», van respondre fonts de l’equip de la presidenta a preguntes d’aquest diari. El sindicat Amyts ha convocat una vaga indefinida el pròxim dia 28, que comença a Atenció Primària i després s’aniran incorporant el Summa 112 i els hospitals. La Mesa Sectorial de Sanitat (Satse, CCOO, CSIT-UP i la UGT) va avisar d’una escalada de protestes i aturades si no rescata de l’«abisme» l’atenció primària i la resta del sector sanitari, enfonsat i col·lapsat des de fa anys. Sense rastrejadors Metges consultats per fer aquest reportatge lamenten que, davant la falta de rastrejadors (segons l’Executiu autonòmic, a l’agost n’hi havia 400 per a set milions d’habitants i, ara, 850), els metges de família hagin hagut de deixar de «curar» i «veure malalts» per fer aquesta feina i, ara, a més, tambén hagin de fer les PCR. A més, els sanitaris asseguren que el col·lapse a l’atenció primària ha comportat també l’embús al Summa 112, el servei d’emergències, perquè molts pacients esperen massa amb alguns quadros que es podrien resoldre, de manera preventiva, al centre de salut i acaben necessitant una ambulància. «És increïble com la comunitat no ha après res durant aquests mesos. Ens tornen a deixar sols», es lamenta una doctora que va lluitar en la primera onada del març. Madrid, la que havia de ser punta de llança de Casado, està roma.

Ayuso, un altre maldecap per a Casado

La presidenta de Madrid, en qüestió per l'alt nombre de contagis per Covid

El líder del PP es queda sense poder fer servir la comunitat com a «referència nacional»

El més llegit