D’aquí a un mes es compliran 80 anys de l’afusellament de Lluís Companys i 16 des que va començar el costós litigi polític i legal per rehabilitar la figura de l’únic president elegit democràticament que va ser assassinat a Europa després de la guerra civil i en el context de la segona guerra mundial. El 15 d’octubre del 2004, la vicepresidenta del Govern espanyol del moment, María Teresa Fernández de la Vega, va prometre davant la tomba de Companys donar «satisfacció moral i jurídica» al president executat i als qui van patir «processos enfrontats a les mínimes regles jurídiques que conformen la idea d’un judici just». Però aquell Executiu no va complir i ha calgut esperar tres lustres perquè arribés la reparació.