La política espanyola no està en els seus moments més brillants (ni senzills). El que s’ha vist i sentit a les Corts en algunes sessions dels últims mesos dista molt, ¡però molt!, d’estar a l’altura d’una crisi mundial d’origen sanitari. La paraula «reconstrucció», que es va haver de convertir no en bandera, sinó en obligat tatuatge de Govern i oposició, ha desaparegut del dia a dia. La Covid, per desgràcia, no. Els insuportables i vans retrets d’anada i tornada entre els diputats, tampoc. La por que el virus provoqui un forat social i econòmic de diàmetre inimaginable, encara menys.