Una trama i tres problemes

«Segueixi els diners», li va dir Gola Profunda a Bob Woodward. Era la resposta del confident a la pregunta del periodista que investigava la trama del Watergate amb Carl Berstein. Perduts en un treball ímprobe i de vegades impossible, els reporters de ‘The Washington Post’ necessitaven més pistes per trobar els responsables de l’espionatge a la seu del Partit Demòcrata. I seguint els diners van arribar fins a Richard Nixon. Aquest, que es va avançar a Donald Trump dient que la premsa era l’enemic, va acabar dimitint perquè estava convençut que el que feia un president dels Estats Units no podia ser il·legal. I el 8 d’agost de 1974 sortia de la Casa Blanca alçant els braços, saludant per última vegada des de l’escaleta de l’helicòpter camí de la seva casa californiana que amb prou feines va abandonar. Penedit, tres anys més tard li va dir al periodista David Frost: «Vaig defraudar el poble americà i he de portar aquesta càrrega la resta de la meva vida». Amb aquesta càrrega va morir vint anys després. Aquell procés es va convertir en referent del periodisme i vergonya de la política. Demostrava que el paper dels mitjans de comunicació d’actuar com a denunciants de l’abús de poder era inherent a la democràcia. Però no suposava que a partir de llavors l’obligació del periodista fos intentar fer caure un president ni tampoc que es mantinguessin les temptacions de partits polítics i governs de remoure clavegueres i declarar guerres brutes. Ni millorant els mètodes. La prova la tenim en les diverses trames de provada i presumpta corrupció que convergeixen en una i que continuen alterant el vol de la gavina popular. Amb l’operació Kitchenper aconseguir documentació compromesa per als alts càrrecs beneficiaris de la caixa B del partit. Aquestes dades obrarien en mans de l’empresonat extresorer Luis Bárcenas, que, tot i que està pendent de judici, sí que va ser condemnat junt amb altres col·legues per la trama Gürtel. Un primer capítol sense el qual no es pot entendre el culebró. L’amenaça d’imputació I així, d’aquelles pols mostrades en el suposat glamur del casament a l’Escorial de la filla de José Maria Aznar, als fangs que amenacen el processament de María Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz. El magistrat vol aclarir si la secretària general del partit i el ministre de l’Interior estaven al corrent d’un treball de neteja de pistes encarregat a uns policies les pràctiques dels quals no serien ni exemplars ni tan sofisticades com esperaven. I tot pel despit d’un exsecretari d’Estat que se sent maltractat i que, a través de l’empresonat comissari Villarejo, amplia el seu radi d’acció a uns personatges secundaris genuïns del sainet espanyol. Entre ells, el sacerdot Silverio Nieto, que ho nega tot. Aquest diví protector va arribar a capellà als 51 anys després d’una intensa vida iniciada com a marí mercant. Després, policia i jutge. Al també detectiu del Vaticà de casos d’abusos a menors el tindrien, suposadament, com el mitjancer entre la Providència i la legalitat per protegir amb la benedicció de Déu unes accions que esquivaven l’ètica dels homes. Una altra mala adaptació. Van seguir els diners i van oblidar l’Evangeli.

Una trama i tres problemes

Els secundaris de l'operació Kitchen són personatges genuïns del sainet espanyol

El més llegit