La Diada 2020 canvia el pas

Des d’aquell milió de persones, mai ben comptades, que el 1977 va consagrar de nou la Diada després de la dictadura, la festa nacional de Catalunya va passar per una primera etapa reivindicativa dels drets i les llibertats fins que la solidesa dels fonaments autonòmics va convertir la commemoració de la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques el 1714 en un ritual carregat més de solemnitat i simbolisme institucional que d’agitació al carrer. Fins que va arribar el procés i va embolicar l’Onze de Setembre amb la pulsió independentista, relegant qualsevol altra imatge d’aquella jornada històricament caracteritzada per la unitat. La d’avui serà diferent a totes les anteriors, perquè per primera vegada no serà la política, sinó una pandèmia, la que marqui el diapasó. El coronavirus, els seus rebrots i la incertesa de les famílies per la tornada a l’escola o a la feina no han fet desaparèixer el debat sobiranista ni la reivindicació de la llibertat per als polítics presos, però avui no es veuran multituds al carrer i, per primera vegada, el Govern no assistirà a les mobilitzacions de l’ANC, atesa la situació sanitària. El president de la Generalitat, Quim Torra, es limitarà a celebrar la tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova a Barcelona, en la qual, excepcionalment, no hi haurà ni guàrdia d’honor ni banda de música. Forçats per les circumstàncies, institucions, partits, entitats i ciutadania viuran una Diada en la intimitat, cosa que, en part, brindarà al Govern un dia de treva relativa en aquest enfrontament entre socis que ja forma part del paisatge polític català. Un respir abans de la crisi institucional que s’entreveu en poques setmanes, si el Tribunal Suprem, com es presumeix, inhabilita Torra. La crida al president i a ERC –beneficiària de la presidència interina– a la desobediència podria ser el leitmotiv de l’acte de l’ANC, però aquesta vegada seran moltes menys les veus que podran cridar-lo. Hi va haver debat sobre si, en vista de la situació sanitària, s’havia de convocar una mobilització –amb les limitacions que fossin necessàries– o era preferible no congregar gent al carrer i celebrar una Diada virtual des de casa. El Govern va fer equilibris per evitar enemistar-se amb l’ANC, però la va advertir que seria estricte en el compliment de les mesures sanitàries. El resultat: 107 concentracions davant edificis de l’Estat –com tresoreries de la Seguretat Social o delegacions d’Hisenda– a 82 municipis, amb un aforament total limitat a 48.000 persones, prèviament inscrites i amb distàncies, mascaretes i controls per reduir el risc de contagis. Malgrat les restriccions dels organitzadors i en vista de l’imprevisible desenvolupament d’aquestes convocatòries –Òmnium Cultural, la CUP i els CDR també han organitzat actes propis–, ahir Protecció Civil de la Generalitat va recomanar «evitar la participació en concentracions massives que puguin generar aglomeracions en algun moment», mentre que l’Ajuntament de Barcelona va desaconsellar a la ciutadania acudir al monument a Rafael Casanova. Les fuetades de la pandèmia ja es van colar ahir en uns actes institucionals del tot atípics. El Parlament va honrar amb la seva medalla els herois de la sanitat i la commemoració oficial de la Generalitat va ser virtual, sense públic i inèditament en diferit. Torra va demanar un «esforç solidari» als catalans en vista dels «sacrificis» que encara caldrà fer per combatre la Covid. Malgrat l’excepcionalitat del moment, el president va aprofitar el que pot ser el seu últim missatge institucional De nou sense concrecions a l’espera de la seva sentència judicial.

El més llegit