Lasquetty: «Catalunya no creix perquè els impostos molt alts condueixen a l'estancament»

Javier Fernández-Lasquetty (Madrid, 1966) es considera un amant del dogma liberal i va poder traslladar el seu pensament econòmic a la sanitat madrilenya entre el 2010 i el 2014 com a conseller. Abans havia ocupat la cartera d’Immigració (2007-2010) i ara porta la d’Hisenda i Funció Pública. És inevitable començar a parlar sobre la Covid. -Espanya està patint un greu repunt de contagis. ¿Què creu que s’ha fet malament? -Ha faltat acció i humilitat per part del Govern. Massa posada en escena però, en realitat, poca acció. Hi hauria d’haver hagut una estratègia nacional com en altres països. Alguna eina tecnològica que ajudi o substitueixi en part al rastreig manual. S’ha fet massa tard. -El 15% dels llits dels hospitals de Madrid ja estan ocupats per malalts de Covid, mentre que la mitjana d’Espanya és del 7% [xifres de dilluns]. ¿En què està fallant el Govern regional? -Hem de millorar i ho estem fent. Però no s’ha d’oblidar que Madrid és la regió amb més concentració i persones. Això té conseqüències. De les 17 comunitats, en aquests dos últims mesos, ocupa el 15è lloc si ens fixem en el nombre de morts per 100.000 habitants. -L’Observatori Madrileny de la Salut i partits com Més Madrid han denunciat aquests anys que el seu Executiu ha reduït el nombre de llits pel procés de privatització que el PP va iniciar fa més de 10 anys. -L’Observatori és l’extrema esquerra sanitària dividida en associacions. Crec en una societat pluralista i em sembla molt bé que ho siguin. En tot cas, el nombre de llits no és el millor indicador sobre la capacitat d’atenció d’un sistema sanitari, perquè fa 15 anys una operació de cataractes significava quedar-se tres dies a l’hospital i ara significa sortir-ne en dues hores. El nombre de llits, d’altra banda, es manté pràcticament igual. Mirem, en canvi, que la xifra de professionals, metges i infermers ha crescut. Madrid, abans de la Covid, estava gastant 1.000 milions d’euros més en sanitat que fa 10 anys. Ha crescut 100 milions d’euros a l’any. Madrid ha demostrat estar bé. Vam arribar a tenir 1.700 persones a principis d’abril i finals de març en llits de cures intensives i encara sobraven alguns llits perquè mai vam arribar al límit total. -En aquests 10 anys ha crescut la població. A més, estem veient que l’atenció primària és deficient i els resultats de les PCR tarden massa a arribar. Pot ser que aquests 100 milions no siguin suficients. -En aquests moments hi ha gairebé 600 metges que no estan en els centres de salut perquè tenen més de 60 anys, són de risc i s’estan substituint. I hi ha un 15% d’absentisme laboral en atenció primària, dues vegades més l’any passat. Una part serà motivada per la Covid, per quarantenes o coses similars; no estic dient res més que la realitat que tenim. A més hi ha una escassetat terrible de personal sanitari perquè a Espanya es planifica de manera centralitzada que menys persones estudiïn medicina i infermeria. -Vostè va dimitir quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar una part del procés de privatització que va proposar com a conseller de Sanitat. ¿Creu que el pla general de privatització que va aplicar Esperanza Aguirre està sent positiu? -Jo vaig dimitir quan un tribunal, cautelarment, em va dir que no podia continuar fent el que jo pensava que calia fer i no vaig tornar quan, un any i mig després, el Constitucional va dir que era completament legal el que volia fer. Jo seria molt poc de confiança si ara digués que no segueixo creient el mateix que fa cinc any. L’important és que a les persones les atenguin bé, que les atenguin sense més cost que els seus impostos i amb el màxim nivell de qualitat i rapidesa. -¿La part que li toca a Madrid dels 16.000 milions del fons no reemborsable per a la Covid és suficient? Vostè calcula que l’impacte de la pandèmia en els comptes és de 3.400 milions d’euros. -Per a aquest any creiem que ho cobrirà gairebé tot. Però la nostra preocupació i la de totes les comunitats és el 2021. El coronavirus continua tenint un impacte directe alt i indirecte molt alt i per a aquest exercici necessitem també que hi hagi de nou el mateix. O un fons de l’Estat que el distribueixi per les comunitats o que ens autoritzi a més endeutament i un nivell de dèficit més gran. -De cara a la reunió del Congrés de Política Fiscal i Financera, ¿creu que hi haurà barra lliure quant al deute? -Crec que el que hi ha d’haver és un plantejament realista, perquè l’any que ve hi haurà una despesa gran, ingressos més baixos, i que sigui igual per a tothom. Que no hi hagi objectius asimètrics. En aquest sentit, l’anunci que el País Basc pot tenir un deute del 2,6% del PIB és començar pel pitjor camí. -¿Ha calculat quina part dels 140.000 milions de fons europeus arribarà a Madrid? -Per a aquest repartiment entre els països de la Unió Europea s’han aplicat uns criteris. Això mateix ens agradaria que funcioni aquí. Població, impacte en el PIB i atur. Poden ser. Volem que hi hagi criteris. No que Pedro Sánchez i Iván Redondo, amb uns quants, decideixin el que els agrada i el que no els agrada. Això s’assemblaria massa al pla E de Zapatero, però multiplicat per 10. -El sorpasso de Madrid a Catalunya en PIB, ¿és conjuntural o estructural? -Es deu clarament a les polítiques aplicades en les dues comunitats en els últims 25 anys. No és perquè sigui capital, perquè ho és des del segle XVI, ni perquè l’Estat sigui aquí, perquè ja ho estava als anys 80. Madrid representava el 14% del PIB i Catalunya, el 19%. El 2020, Catalunya continua igual, no ha crescut, i Madrid ha arribat al 19,3%. Respecto molt les polítiques de Catalunya i que facin el que creguin que han de fer, però aquestes polítiques de despesa pública, d’intervencionisme i d’impostos molt alts condueixen a l’estancament. A Catalunya i a tot arreu del món, perquè s’han aplicat en tots els països europeus al llarg dels últims 50 anys. Provoquen estancament, si no recessió. ¿Què respon als que acusen Madrid de competència deslleial i dúmping fiscal? -No és deslleial perquè tenim les mateixes regles, els mateixos impostos, la mateixa capacitat de pujar-los i abaixar-los. Un cas a part són el País Basc i Navarra. No és dúmping, és una excusa intentar impedir que es noti que les polítiques liberals funcionen millor que les socialistes. -¿Manté el seu compromís electoral d’abaixar els impostos? -En els pròxims tres anys baixarem mig punt l’impost de la renda, però no li puc dir quan. -¿La fusió CaixaBank i Bankia alterarà l’equilibri de poder territorial? -Jo, com a governant, no hi he de fer res. Només vull que les coses vagin molt bé i que en surti una empresa molt competitiva. -¿Ha de mantenir l’Estat la quota de la participació pública? -Em sembla una molt bona notícia si hi té menys presència i tant de bo deixés de tenir-la al més aviat possible. -La Generalitat reclama per a Barcelona la seu de CaixaBank. ¿Reclama vostè que la seu de Bankia torni a Madrid? -Pere Aragonès és nacionalista i jo no.

Lasquetty: «Catalunya no creix perquè els impostos molt alts condueixen a l'estancament»

El conseller considera que el 'sorpasso' de Madrid «es deu a les polítiques dels últims 25 anys»

Assegura que la sanitat madrilenya «ha demostrat estar ben preparada» per encaixar la urpada de la Covid

El més llegit