La nova llei de memòria anul·la les sentències del franquisme

Si no hi ha canvis d’última hora a l’agenda governamental serà el pròxim dimarts, 15 de setembre, la data en què el Consell de Ministres aprovi l’avantprojecte de llei de memòria democràtica. Una vegada que resulti aprovada després del pertinent tràmit parlamentari comportarà, entre moltes altres coses de substància, atorgar «caràcter radicalment nul» a totes les condemnes i sancions produïdes «per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa» durant la guerra civil o la dictadura, cosa que inclou el president de la Generalitat Lluís Companys, de l’afusellament del qual es compleixen 80 anys el pròxim 15 d’octubre. Aquesta nova llei de memòria, que derogarà l’aprovada el 2007 i a l’esborrany de la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, és una de les joies legislatives que el Govern de coalició guardava a la seva maleta d’acords. Servirà per il·legalitzar fundacions com la Francisco Franco o associacions que facin apologia de la dictadura o que, directament o indirectament, incitin a l’odi o la violència contra les víctimes de guerra o règim franquista. Sens dubte aquest projecte, que ha treballat i impulsat la vicepresidència de Carmen Calvo servirà, almenys per uns dies, per acostar socialistes i morats després de diverses setmanes d’alta tensió i xocs en públic i en privat. És també bastant probable que sigui ben rebut per alguns dels seus socis d’investidura, especialment ERC, just en el moment en què es pretén llimar asprors –tot i que sense molestar Cs– amb la vista posada en l’aprovació dels pressupostos per al 2021. Casos com el de ‘Billy el Niño’ Amb la filosofia de «suprimir» elements de divisió entre la ciutadania, alguns articles de la norma es refereixen a la possible revocació de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, així com de condecoracions i recompenses o supressió de títols nobiliaris «que hagin sigut concedits o suposin l’exaltació» de la contesa civil o l’era franquista, una de les demandes més sonores d’Unides Podem arran del cas de ‘Billy El Niño’, el policia recentment mort després d’emmalaltir de Covid. S’incorpora, de passada, en el projecte un règim sancionador per a infraccions, a fi d’evitar «les humiliacions» especialment en els espais públics, i s’exigeix als òrgans administratius i als tribunals contenciosos administratius «l’estricta observança» de tot el que queda recollit en la nova llei. La disposició addicional tercera, segons l’esborrany del qual disposa aquest diari, és el que conté les previsions sobre retirada de recompenses previstes en la legislació de 1964 sobre condecoracions policials i la de 1976, relativa a la creació de l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil. Dones i investigació La iniciativa persegueix des de diferents angles el «reconeixement, reparació i dignificació» de les víctimes, a fi que la història no es construeixi «des de l’oblit i el silenciament dels vençuts». Existeix una menció rellevant al rol de les dones en aquests anys, tant com a subjectes actius de la vida intel·lectual, professional, política i sindical del país com al seu paper de doble víctima, ja que van ser humiliades, vexades, violades, represaliades o assassinades per ser dones, mares o filles de perseguits i, en diferents moments de la història, ajusticiades per haver intentat «exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i transgredit els límits de la feminitat tradicional». En aquest context la nova llei aposta per la creació d’una fiscalia de sala per a la investigació de fets que ho mereixin durant la guerra o la dictadura, «incloent els que van tenir lloc fins a l’entrada en vigor de la Constitució» i que puguin constituir «violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari». Així mateix aquesta fiscalia tindrà atribuïdes funcions per buscar les víctimes dels fets investigats, en cooperació amb òrgans de les diferents administracions amb competències. Es recuperarà també la figura de l’expedient d’informació per a la perpètua memòria (vigent en l’ordenament jurídic espanyol fins al 2015) com a via per a l’obtenció d’una declaració sobre fets esdevinguts en temps de guerra o govern franquista. La intenció és facilitar la identificació i exhumació de desapareguts perquè els seus pròxims puguin donar-los sepultura. ADN i llei de secrets Precisament en ells, en els desapareguts, s’atura el projecte de llei en alguns dels seus capítols. A més de declarar el 31 d’octubre com a dia oficial en el seu record i homenatge i anunciar la creació d’un cens nacional de víctimes de la guerra civil i la dictadura, es confirma l’aposta per un banc nacional d’ADN i, el més important per a les exhaustes associacions memorialistes, es reconeix l’Administració General de l’Estat com a responsable de trobar els desapareguts. Es dibuixarà un pla quadriennal d’actuacions lligades a la memòria des d’un nou Consell Territorial, en el qual a més de l’Estat i les autonomies estaran representats províncies i municipis. Es preveu, alhora, la modificació de la llei de secrets oficials per garantir el dret d’accés a la informació pública sobretot quan concerneixi la contesa civil i la dictadura. Espoli i exili Sobre els béns espoliats durant aquells anys, s’incorporen actuacions específiques i auditories per reconèixer els afectats, incloent-hi béns confiscats a organitzacions polítiques durant la dictadura, així com el reconeixement i reparació de víctimes que van realitzar treballs forçats. Pensant en els exiliats, es permetrà l’adquisició de la nacionalitat espanyola als nascuts fora d’Espanya descendents en primera o segona generació dels que van anar a l’exili per raons d’ideologia.

La nova llei de memòria anul·la les sentències del franquisme

L'esperada mesura afecta Companys i milers de condemnats en la guerra o la dictadura

Una fiscalia especial buscarà desapareguts i investigarà fets succeïts fins al 1978

El més llegit