Aquest dissabte Alberto Núñez Feijóo i Iñigo Urkullu han pres possessió com a president de la Xunta i ‘lehendakari’, respectivament, en dos actes solemnes marcats per les restriccions imposades per la pandèmia del coronavirus. Per al dirigent del PP serà la seva quarta legislatura amb majoria absoluta, mentre que el cap de l’Executiu basc estrena el seu tercer mandat reeditant la coalició de govern PNB-PSE.
En el Parlament de Galícia, Feijóo ha promès el càrrec en un acte a què ha assistit el líder del PP, Pablo Casado, que ha escoltat per part del president gallec la crida a l’«estabilitat», a la «moderació» i a la «cogovernança» amb l’Estat que requereix la gestió de la pandèmia.
Feijóo també ha aprofitat la presència de la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, per erigir-se en defensor de l’Estat de les autonomies però apuntar, no en va, que es produeixen «desajustaments» entre les diferents administracions. «Alguns són equiparables als que pateixen altres estats complexos, però d’altres deriven de la que, segons la meva opinió, és una concepció errònia de l’Estat de les autonomies. En ell, la cogovernança hauria de ser una cosa habitual i espontània, i no presentar-se com una concessió derivada d’una situació excepcional», ha explicat.
Solemnitat a Gernika
Aquest dissabte el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha jurat el càrrec davant l’arbre de Gernika amb mascareta i segons la cerimònia tradicional, però condicionada per les mesures sanitàries per la pandèmia, que han limitat el nombre de convidats a la Casa de Juntes, han obligat a mantenir les distàncies i han impossibilitat les abraçades i felicitacions que sí que va rebre en les altres dues ocasions que va protagonitzar aquest acte, el 2012 i el 2016.
Aquesta celebració, sempre carregada de simbolisme i referències històriques, ha estat marcada pel respecte de la distància interpersonal per evitar contagis del coronavirus i les mascaretes, que els intervinents només es retiraven en el moment de prendre la paraula i immediatament se les tornaven a col·locar, i que han tapat els gestos d’emoció que s’hagin produït i que s’han mantingut posades fins i tot a les fotos oficials. Els més de 300 convidats que en altres ocasions han assistit a aquesta cerimònia, en aquesta ocasió només eren 30, per aquesta limitació d’aforament.
Tal com va fer en les dues ocasions anteriors, Urkullu ha jurat el càrrec davant l’arbre de Gernika, símbol de les llibertats basques, en eusquera, sobre un exemplar de l’Estatut d’Autonomia i una còpia del Fur Vell de la Distinció de Biscaia, de l’any 1600, sense Bíblia ni crucifix a la taula del jurament.
Jurament tradicional
En les tres ocasions s’ha acollit a la fórmula tradicional del jurament utilitzada el 1936 pel primer ‘lehendakari’, José Antonio Agirre, i que després van repetir Carlos Garaikoetxea, José Antonio Ardanza i Juan José Ibarretxe, canviant l’expressió «humiliat davant Déu» per la d’«humil davant Déu», i incloent la referència a «la societat», que abans no hi era. D’aquesta manera, la frase en eusquera pronunciada per Urkullu ha sigut: «Humil davant Déu i la societat, drets sobre la terra basca, sota el roure de Gernika, en record dels avantpassats, davant de vosaltres, representants del poble, juro exercir fidelment el meu mandat».