El 'momentum' d'Almeida en el PP

Aquesta primavera José Luis Martínez-Almeida, l’alcalde de Madrid, es va revelar, només un any després d’arribar a la primera línia de la política, com un dels puntals del PP. En les pitjors setmanes de la pandèmia, al març i l’abril, van cridar l’atenció la seva relació amb l’oposició a l’Ajuntament de la capital i la seva decisió de demanar «unitat» en comptes d’embassar-se amb crítiques al Govern central. El seu perfil va anar agafant força per contrast al seu cap de files, Pablo Casado, que ha mantingut una posició bel·ligerant en vista dels errors de gestió de Pedro Sánchez des de la mateixa tarda que es va anunciar l’estat d’alarma. Almeida viu el seu ‘momentum’, una temporada dolça en què capta l’atenció dels mitjans i tot li surt bé. Casado ha volgut aprofitar la seva empenta per omplir el buit que ha deixat Cayetana Álvarez de Toledo després d’haver-la convidat a deixar la representació en el Congrés per mostrar-se com un vers lliure (massa vegades). El president dels conservadors ha creat per a Almeida el càrrec de portaveu nacional del partit, en un intent de capitalitzar la seva popularitat, intentar demostrar que aposta per la moderació i, segons assenyalen alguns amics de l’alcalde, lligar-lo curt. «Està clar que, dins del PP, el veiem com un home de futur», afirma un diputat pròxim a l’alcalde, que assenyala la debilitat de Casado després de perdre dues eleccions generals, el seu fracàs en l’aposta que va fer per Carlos Iturgaiz a Euskadi i el seu pols soterrat amb Alberto Núñez Feijóo. «Ara Almeida haurà d’opinar de tot i corre el risc de cremar-se, això és així. Li ha col·locat un sostre de vidre tot i que ell no té aquest tipus d’ambició», diu. «No té cap pressa», apunta en aquesta línia una altra diputada que també el coneix bé. Fonts del PP municipal no hi coincideixen. Advocat de l’Estat, va començar amb el guiatge d’Esperanza Aguirre, que el va nomenar primer director general de Patrimoni Històric de la Comunitat (2007-2011); secretari general del Consell de Govern (2011-2013), i, després, el va ficar a les llistes de les municipals (2015). El cas d’Henríquez de Luna La relació que tenien era molt bona, comenten aquestes fonts, cultivada durant hores al Real Club de la Puerta de Hierro. «Almeida és ambiciós i li agrada quedar bé amb el o la cap de torn. A Madrid, primer va voler agradar a Aguirre i ho va aconseguir. Quan ella va caure, ell va cedir davant les indicacions de Cristina Cifuentes, llavors presidenta de l’Executiu regional i del PP autonòmic. I ara dirà que ‘sí’ a tot el que li proposi Casado», expliquen aquestes fonts. Apunten un episodi en què sustenten les seves afirmacions. Quan Ignacio González va entrar a la presó, l’abril de 2017, Aguirre va dimitir del seu càrrec com a portaveu a l’Ajuntament (governava Manuela Carmena) i va voler deixar de substitut Íñigo Henríquez de Luna, el seu número dos [que ara és a Vox]. Cifuentes va demanar a Almeida que fes un pas endavant perquè fos ell qui capitanegés el grup. Es va convocar una votació interna i, segons aquestes fonts, va guanyar per només dos vots. Va ajudar a acabar amb l’aguirrisme malgrat que havia crescut dins seu. Fonts de l’equip d’Almeida desdenyen qualsevol maniobra de Casado per coartar la seva evolució, recorden el cas de Mariano Rajoy i com va posar la seva persona de confiança, Soraya Sáenz de Santamaría, de portaveu del Govern i creuen que no hi ha voluntat que es cremi davant els mitjans «perquè ell ja opinava de tot». «És un home de Casado», proclamen a la seu del carrer de Gènova, traient importància a les maledicències. El temps ho dirà.

El 'momentum' d'Almeida en el PP

Casado aixeca l'alcalde de Madrid a portaveu del PP: li dona més visibilitat i, de passada, el lliga curt

El primer regidor va ajudar a acabar amb l'aguirrisme malgrat haver nascut en el seu si

El més llegit