ERC 'recuperarà' Rovira en campanya per barrar el pas a Puigdemont

Torna la ‘cap’. La ‘cap’ és la secretària general d’ERC, Marta Rovira, així és com se la coneix als passadissos de la seu republicana del carrer de Calàbria. ‘Torna’ a ulls del gran públic, perquè ella hi ha sigut en tot moment, des que va emprendre viatge cap a Suïssa (el 23 de març del 2018), molt activa en la gestió no només estratègica d’ERC, sinó també en el dia a dia, suplint les obligades intermitències d’Oriol Junqueras, pres, i ara sense permisos, al CP Lledoners. Després d’un silenci mediàtic trencat amb comptagotes, per exemple en la seva entrevista a EL PERIÓDICO, el setembre de l’any passat, o amb succints missatges en campanya i en les parts públiques dels congressos interns del partit, Esquerra preveu per a la número 2 del partit un paper essencial a la pròxima campanya al Parlament. L’antecedent del protagonisme que tindrà Rovira cal buscar-lo en les eleccions del 21-D, en el qual va ser la cap de llista efectiva amb una ERC en estat de xoc per l’empresonament de Junqueras. «Veureu la cap per tot arreu», explica una font del partit. Sobre si aquest protagonisme liderar la llista, aquesta mateixa font afirma que «no s’ha estudiat. El paper protagonista estarà, amb tot, garantit». ¿Per què reapareix ara Rovira, amb tota la pompa? En primer lloc, perquè és lògic, perquè és la líder indiscutida del partit si Junqueras és a la presó. En un paper que, curiosament, la Covid-19 i les restriccions de distància social i confinament, com a efecte col·lateral, han reforçat. En sis mesos de popularització de les videoconferències i les videoreunions, la distància entre Ginebra i Barcelona s’ha esborrat. Les eleccions del 10-N I, sobretot, hi ha una raó tàctica: fer front a Carles Puigdemont i al seu flamant partit, Junts, en aquelles àrees en què l’expresident és molt fort i els republicans, com es va veure en les eleccions generals del 10-N del 2019, s’han vist erosionats. Tant en els comicis d’abril com en els de novembre, ERC va guanyar la contesa. Els grans números ja van detectar la pèrdua de dos escons i, sobretot, gairebé 150.000 vots. Hi va haver menys participació, sí, però això no va impedir que JxCat guanyés 30.000 sufragis. La postconvergència va naufragar a les zones metropolitanes, les més poblades. Això explica que tot i que passaran del 12,05% (abril) al 14,18% (novembre) quedaran lluny dels 24,56% - 22,56% d’ERC. Però en el ‘rere-país’ ERC va obtenir un revés que, en clau de Parlament, no es pot permetre. Frontera volàtil En unes eleccions en què els experts electorals republicans afirmen que la frontera d’ERC amb els comuns i sobretot amb el PSC estan més que segellades, la incertesa dels comicis es juga en l’espai limítrof entre Esquerra i Junts. Un espai que, atesa la gairebé explícita renúncia postconvergent a jugar partit a l’àrea metropolitana, té un terreny perfectament delimitat que és el rerepaís, és a dir, tot el que no fa olor de regió barcelonina. Una pugna que cada vot val doble, el que perd un el guanya l’altre. I en un context en què ERC ha abandonat l’èpica més irredempta i practica un pragmatisme que la postconvergència puigdemontista critica i ataca. ERC ja ha pres nota de tot això. No és casual la vehemència, per exemple, del sempre moderat Pere Aragonès contra la monarquia aquests últims dies. ‘Grosso modo’, i acceptant que tots els actors republicans comparteixen tot el credo del partit, Rufián és el símbol de l’‘E’, d’Esquerra; Aragonès de la ‘R’ de República (entesa també com a govern) i Rovira, la ‘C’ de Catalunya. Cal recordar, a més, que la llei electoral premia les tres províncies menys poblades respecte a la de Barcelona, motiu pel qual els 12.000 vots amb què JxCat va guanyar ERC el 2017 es van traduir en dos escons decisius per determinar, per exemple, qui havia de ser president. Tots els sectors d’ERC coincideixen que els comicis del 10-N va faltar un contrapès al discurs en clau més social i metropolità de Gabriel Rufián. I això es va notar al rerepaís. Quatre ‘botons’ Ho il·lustren quatre exemples. A Berga, ERC va avantatjar de 14,55 punts JxCat. El 10-N, per 1,55; a Manresa es va passar de +12,14 a l’abril a +6,04 al novembre, sempre des de l’òptica dels republicans. A Vic, ciutat de Marta Rovira, ERC va passar de dominar en 5,85 punts a la primavera a perdre per gairebé la mateixa xifra (5,88) a la tardor. I també hi va haver sorpasso a Olot, que va passar d’un avantatge de 4,84 punts a un desavantatge d’1,91. Rovira reapareix per donar la volta a la sagnia de vots. A més, en la línia que ERC ha preparat l’envit amb Puigdemont, que és no buscant el xoc directe amb ell i sí dirigint-se-li com a «aliat estratègic»: la secretària general és, segurament, el càrrec republicà que s’avé amb l’‘expresident’. No només els acosta l’exili, sinó també l’afany independentista, cada un des de la seva posició ideològica en l’àmbit social, que sempre han estat allunyades l’una de l’altra.

ERC 'recuperarà' Rovira en campanya per barrar el pas a Puigdemont

La número 2 republicana comptarà amb gran protagonisme, tot i que no s'ha plantejat que encapçali la llista

La sagnia de vots en el 'rere-país', el 10-N, obliguen Esquerra a redoblar esforços en els bastions de Junts

El més llegit