El desterrament de Joan Carles I dilluns passat –acceptat no sense esforç pel rei emèrit– és, de moment, la culminació d’un procés de distanciament polític, institucional i emocional del seu fill, el Rei. El gran volum de la presència simbòlica del monarca abdicat, vivint sota el mateix sostre que el seu successor en dependències del Patrimoni Nacional, no era compatible amb la nitidesa de percepció que necessita la institució monàrquica ni amb l’estètica –transsumpte de l’ètica– amb què ha de ser percebut el seu titular, Felip VI. Les claus de l’estranyament de Joan Carles I (coneguda com a operació RJCI en les comunicacions entre els càrrecs que l’han preparat) han sigut les següents.