Urkullu: «Em sento defraudat amb Rajoy»

Els esforços de mediació d’Iñigo Urkullu no van ser, numèricament en missatges, equitatius. Va dedicar molt més esforç a Carles Puigdemont. De vegades, pel que va consultar EL PERIÓDICO als papers del ‘lehendakari’, sembla gairebé un ‘coaching’, donant una rastellera de consells. Però la mediació va existir amb l’altre costat, amb el Govern central. Els esforços del ‘lehendakari’ es van centrar, sobretot, que Mariano Rajoy, amb el recolzament de Pedro Sánchez, no tiressin endavant l’article 155 de la Constitució. La conclusió l’hi va donar el mateix president basc en un succint missatge a l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el 26 d’octubre, quan ja tot semblava inevitable: «Estic defraudat amb Rajoy i Puigdemont». Tot comença el mateix 19 de juny, quan, a l’aeroport de Barcelona, de retorn d’haver assistit al 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor i després d’haver parlat durant quatre hores amb Puigdemont, Urkullu topa amb la llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. I li trasllada l’interès del president per suavitzar la tensió. Urkullu es veu amb Rajoy el 19 de juliol, un mes després: «El president del Govern em garanteix que els seus passos serien molt mesurats i cuidant de ser el mínim possible». Contacte del Rei El 6 d’octubre parla amb Felip VI, tres dies del ja famós discurs del monarca del 3-O, que tant va criticar el president basc. Segons anota, parla amb «el Rei per comentari de Joseba Aurrekoetxea (de la direcció del PNB), provinent de Francesc Homs (exconseller de Presidència)». Al matí següent, Urkullu rep una trucada de Pedro Sánchez en què li demana «que hi intervingui». A l’Alderdi Eguna, el dia del partit (del PNB), al setembre, poc després de la intervenció a la Conselleria d’Economia, Urkullu ja havia assenyalat que «el punt de partida és reconèixer l’existència de dues nacions que volen decidir el seu futur, ¿quin és el problema? Avui als ulls del món el Govern espanyol forma part del problema i no de la solució». Dos dies després, el 26 de setembre, i després de les imatges de l’«¡A por ellos!» dels diferents dispositius policials, Urkullu li envia una carta a Rajoy: «Tot és preocupant, també pel que sembla en imatges de la sortida de les FCSE des d’Andalusia a Catalunya i els crits i ambient expressat. Imagino que institucions de tot ordre, fins i tot de la jerarquia internacional, estaran intentant mediar en aquesta situació amb l’objectiu que es pugui obrir un espai de diàleg. Tinc la sensació que el president estaria disposat a qualsevol espai de diàleg amb condicions». Abans de la DUI dels vuit segons, el 10 d’octubre, Urkullu escriu de nou al cap de l’Executiu: «No sé quina serà la disposició final del president per a aquesta tarda. Tan sols vull que sàpigues que, al llarg dels últims dies, ho he intentat tot fins aquest mateix moment perquè tot sigui mínimament raonable. Mantinc l’esperança que sigui possible un futur de convivència millor». El ‘pas enrere’ i la relació amb Sánchez I, després del Ple del Parlament, en els seus missatges, l’endemà, mira de convèncer Rajoy que no hi ha hagut DUI, perquè no activi el mecanisme del 155: «Ha fet un pas lateral que fins i tot algun interpretarà com un pas enrere. Mantinc, malgrat el relat del president i que hi hagués algun matís qüestionable, com que ‘assumeixo el mandat del poble perquè Catalunya es converteixi en un estat independent en forma de república’, la meva interpretació prèvia. No hi ha hagut DUI. No hi ha hagut votació i, certament, no es pot declarar el que no ha existit», afirma, mirant de persuadir Rajoy. Malgrat que formalment la relació amb Pedro Sánchez és bona, hi ha coses que li desagraden profundament del socialista. A propòsit del 155, el líder socialista, segons Urkullu, s’arroga la paternitat de la seva proposta d’aprovar-lo al Senat però no aplicar-lo, sempre en cas que Puigdemont, finalment, convoqués les eleccions. En un missatge a Marta Pascal, el 26 d’octubre, el dia abans de la DUI, a les 21.28, assevera: «Ni un ni l’altre. Pedro Sánchez fent seu un plantejament que jo havia fet al president. El president tan sols m’havia demanat indicis, per respondre a Junqueras, que no s’aplicaria el 155, i això és el que havia aconseguit. Em sembla tot molt miserable». També a Pascal li critica la gestió del Govern: «L’aplicació del 155 s’està contemplant amb una frivolitat jurídica que espanta. O alguns ho estan calculant malament tot o l’estultícia ha arribat a límits esborronadors on tots perdem». Abans, el 21 d’octubre, sembla que Urkullu s’embolica en una discussió amb Sánchez, arran d’una afirmació del socialista: «Ho sento, Pedro. No comparteixo aquesta visió que ‘la situació ha portat l’Estat a haver de respondre...». Jo també soc Estat. Soc el representant ordinari de l’Estat a Euskadi i des d’Euskadi hem fet propostes a uns i d’altres. No hi va haver DUI i ho saps». La discussió, no pública, acaba amb un «millor ho deixo aquí» del ‘lehendakari’.

Urkullu: «Em sento defraudat amb Rajoy»

El líder basc es va obstinar fins al final per evitar l'aplicació de l'article 155

El 'lehendakari' va acusar Pedro Sánchez d'apropiar-se de les seves propostes

El més llegit