El president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat i líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, han enviat diverses missives a autoritats internacionals i organitzacions de drets humans per denunciar el cas d’espionatge polític del qual han sigut víctimes, amb la intromissió en els seus mòbils del programa de ciberespionatge Pegasus, un producte a l’abast exclusiu de governs.
Torrent i Maragall s’han adreçat al relator de les Nacions Unides sobre la llibertat d’expressió, David Kaye; a la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatović, i a Amnistia Internacional per informar-los de les escoltes.
Els dirigents independentistes afirmen que «l’espionatge a ciutadans i representants polítics constitueix una agressió inacceptable als drets fonamentals» i alerten que «el fet que les institucions de l’Estat puguin passar per alt aquests fets sense prendre les mesures oportunes, ens obliga a emprendre totes les actuacions que tenim al nostre abast per impedir que aquest tipus de pràctiques resultin impunes».
A més, avisen Mijatović que podria haver sigut espiada perquè va compartir una reunió a Estrasburg amb Torrent el 14 de maig del 2019, quan el seu telèfon va ser intervingut.
Torrent i Maragall van anunciar una querella contra el que era director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) el 2019, Félix Sanz Roldán, i han demanat el Ministeri de Defensa, de qui depèn ara el CNI, que col·labori en la investigació. El Govern va qualificar aquestes pràctiques com a «greus».