La portaveu de Junts per Catatalunya al Congrés, Laura Borràs, ha optat per no declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Eduardo de Porres fins a comptar amb una prova pericial relativa als 18 contractes de la Institució de les Lletres Catalanes que s’investiga si va fragmentar per beneficiar l’amic al qual els va adjudicar sense el corresponent concurs públic. La diputada independentista va afirmar davant dels mitjans que no «col·laborarà amb la injustícia» i que aquesta diligència és clau per determinar si els treballs es van fer i quin seria el seu valor de mercat.
Borràs va arribar al Suprem acompanyada per una quarantena de persones, entre les quals hi havia el diputat al Parlament Eduard Pujol, que no va dubtar a mostrar la seva solidaritat amb Borràs «davant d’aquesta concepció del diàleg que és la repressió», circumstància que va declarar «equivocada», perquè, en les seves pròpies paraules, «l’independentisme no farà marxa enrere».
No estaven sols; una quarantena de persones amb les seves corresponents mascaretes per permetre’ls evitar la distància social que aconsella la Covid, cridava les consignes que un animador, pujat en una tarima i flanquejat per altaveus, els indicava.
Les que van tenir més èxit van ser «No és justícia, és venjança» o «Laura no estàs sola», malgrat que no estigui imputada per cap fet relacionat amb el procés, sinó pels delictes de prevaricació, frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental, per la seva gestió al capdavant de l’ILC entre el 2013 i el 2018.
Aquest informàtic, Isaías Herrero, en una de les converses intervingudes, se’l sent vantar-se davant del seu soci dels «trapis» que facturava amb Borràs com a directora de l’ILC i esperar més si, com augurava, acabava sent ministra de Cultura. En un correu electrònic Borràs li indica que ha de presentar diversos pressupostos per ser beneficiat.
La prova
Sota la lupa judicial hi ha 18 contractes per valor de 259.863 euros. Borràs afirma que s’ha acollit al seu dret constitucional a no declarar fins a no comptar amb un informe pericial sobre ells que, assegura, «ja estaven reclamant els Mossos, la Guàrdia Civil i el mateix Suprem».
«No col·laboraré mai amb la injustícia, vull col·laborar amb la justícia i quan aquesta prova existeixi, sol·licitaré declarar voluntàriament», va dir la diputada, que a diferència del que fan pràcticament tots els aforats va refusar comparèixer voluntàriament i va obligar a cursar un suplicatori.
«Als països democràtics té nom i es diu ‘law fair’« (llei justa), va dir per a continuació presentar-se com a víctima d’una suposada persecució «prospectiva», «feta de manera secreta».
Borràs va lamentar que el Tribunal Suprem fes seva l’exposició raonada que va donar origen al procediment i no qualifiqués d’«incompetent» la jutge d’Instrucció número 9 de Barcelona que la va elevar.
Va reiterar que els treballs que hauria adjudicat a Herrero, que se li imputa haver-los fragmentats per evitar el concurs públic, «s’han fet, han sigut correctes en temps, forma, en qualitat i en servei públic».
Va afegir que des del primer moment va anunciar que «mai dimitiria, perquè seria admetre una culpabilitat que no li corresponia».