El fiasco a Euskadi complica la coalició PP-Cs a Catalunya

El PPC va ser el primer interessat a buscar una aliança amb Cs per a les pròximes eleccions catalanes després de constatar la disgregació del vot de la dreta en els comicis generals de l’abril del 2019, especialment en les circumscripcions més petites. El dirigent popular, Alejandro Fernández, va voler arrossegar els taronges sota la marca ‘Catalunya Suma’, emulant la coalició a Navarra. Cs va contestar amb un cop de porta a tots i cadascun dels oferiments, però la patacada electoral en l’examen del novembre els va fer canviar d’opinió. I ara, després del 12-J i amb unes enquestes que els auguren passar de la primera posició a la quarta, els taronges tenen fins i tot més interès que el PPC a forjar un acord. Cs va passar de l’«Espanya suma, però la corrupció resta», en paraules d’Albert Rivera, a forçar un acord a Euskadi i a intentar-ne, sense èxit, un altre a Galícia. Fonts de Cs a Catalunya insisteixen ara en la coalició catalana per tal d’«aglutinar el vot constitucionalista» i afegeixen el PSC a l’equació, tot i que són conscients que els socialistes ho rebutgen. «El Cs d’avui, no és el Cs de fa dos anys. Ara és el soci prioritari de Pedro Sánchez. Les condicions han canviat molt des que vam fer l’oferiment», responen des del PP català, conscients que l’operació a Euskadi els ha costat una pèrdua de tres escons respecte al 2016, quan es van presentar en solitari, i es mostren «escèptics» amb una reedició a la catalana pel suport d’Inés Arrimadas al Govern central durant la pandèmia. Fernández va exposar les seves objeccions a la plana major del partit en un dinar després de la reunió de l’executiva nacional celebrada dimecres, i segons aquestes fonts, Alberto Núñez Feijóo i Cayetana Álvarez de Toledo van compartir també les seves reticències. Hi va haver consens que calia reflexionar sobre una aliança amb més profunditat, dialogar però no negociar encara. «Aquestes pròximes eleccions ja no són plebiscitàries, el debat electoral ja no serà només sobre la independència, sinó sobre el model socioeconòmic, en què tenim gaires diferències amb Cs», afegeixen. Les condicions Ara per ara, al PP no fan un pas endavant i resten a l’espera d’una oferta de Cs, però els dos partits estudien delimitar l’acord només a les circumscripcions de Girona i Lleida, on els costa més obtenir escons per separat. El president popular, Pablo Casado, va defensar divendres les aliances amb els taronges, així en general, quan la premsa li va preguntar sobre la coalició. «La nostra responsabilitat és donar governs estables que abaixin els impostos, que millorin les llistes d’espera sanitària o que garanteixin la llibertat educativa», va declarar, i va prometre prendre la decisió que «més beneficiï els espanyols». Els populars s’escuden en què encara no hi ha una data per a les eleccions catalanes i no volen parlar de quines condicions posarien sobre la taula. Els taronges, en canvi, sí que remarquen que no cediran sobre que el cap de llista sigui del seu partit i apunten que pressionaran per obtenir llocs proporcionals a la papereta als 36 diputats actuals. «No hi haurà cap problema programàtic, en tot cas hi haurà un problema de confecció de la llista», assenyalen a Cs. El daltabaix demoscòpic de les files taronges els inclina a provar sort amb els populars, mentre que aquests posen el fre perquè un acord PPC-Cs podria donar ales a Vox.

El fiasco a Euskadi complica la coalició PP-Cs a Catalunya

Els populars catalans qüestionen ara que presentar-se junts els beneficiï a les urnes

Les formacions estudien l'opció d'anar junts només a Lleida i Girona

El més llegit