Casado, dos anys de vaivens i sense un projecte clar

Quan el 18 de juny del 2018 Pablo Casado va anunciar que es presentava a les primàries per succeir Mariano Rajoy, la primera pregunta dels periodistes va ser: ¿però qui el recolza? Aquell migdia es va acostar a la seu de Génova a portar els avals i, entre la desena de persones que l’acompanyaven, només hi havia dues cares conegudes per al gran públic: Javier Maroto, llavors vicesecretari del partit, com Casado, i Ignacio Cosidó, exdirector de la policia. És interessant analitzar aquesta fotografia perquè també hi havia Isabel Díaz Ayuso, llavors portaveu del PP de Madrid i, ara, presidenta de la comunitat, i Teodoro García Egea, diputat per Múrcia i, poques setmanes després, secretari general del partit. Una clau, la personal, que pesa molt en el caràcter de Casado. El que va passar fins al 21 de juliol, el dia que el jove polític es va imposar a Soraya Sáenz de Santamaría, va ser un cúmul d’esdeveniments que van beneficiar la seva candidatura. Els recels cap a l’exvicepresidenta van propiciar una aliança de tots els aspirants (María Dolores de Cospedal i José Manuel García Margallo, entre altres) que va donar el triomf a Casado. El guanyador no va presentar un planter de polítics especialistes en diferents àrees ni un projecte més enllà de l’eslògan que volia «refundar la dreta» i reconquistar l’espai de Vox. I aquesta màcula, la de la falta d’«un equip preparat» i d’un projecte clar, continua sent el principal llast del PP, segons alguns dirigents consultats per fer aquesta crònica. L’exemple més clar sobre els vaivens del nou líder és el canvi que va fer l’abril del 2019 quan, en plena campanya per a les generals, uns estudis sociològics encarregats pel seu equip van advertir que estava enfonsant les sigles amb la seva radicalització: a banda del seu to agressiu contra el Govern, havia defensat tornar a la llei de l’avortament de 1985, havia assumit alguns postulats sobre la violència de gènere de Vox i havia arribat a dir que l’«agenda de Catalunya» és «l’agenda d’ETA», entre altres coses. Des d’aleshores Casado ha anat i ha tornat, diverses vegades, de l’extrema dreta al centre polític, provocant frustració en alguns dels seus companys de files. Contra «la política del tuit» «Alguns dies ens aixequem conservadors, després, estem unes hores defensant posicions liberals; a la tarda, coquetegem amb la ultradreta i, a la nit ja no sabem què som», es queixa un diputat («encara casadista») que admet el seu desassossec. Una parlamentària de l’època de Rajoy confessa no entendre aquesta «política del tuit». «Moltes vegades ens diuen que esperem a valorar una notícia perquè Casado o García Egea faran un tuit», es queixa, afegint que això revela que no hi ha «plantejaments ideològics sòlids». Alberto Núñez Feijóo, el president de la Xunta, va demanar precisament aquesta setmana acabar amb «la política frívola i de tuit». La quarta majoria absoluta del gallec, defensor de la moderació, suposa una amenaça per a Casado, amb qui se’l compararà de manera permanent. El seu rebuig de presentar-se a les primàries el 2018 és una decisió que podria tenir data de caducitat. No, ara, perquè acaba de guanyar uns comicis i no hi ha generals a la vista, però, sí, d’aquí a dos anys, quan vegi l’evolució de Casado i si manté el seu poder territorial: si hi ha aparences que el PP pugui retenir Andalusia i Madrid (regió i alcaldia) tot i que sigui, com ara, amb el recolzament de Vox i Cs. Els dos polítics, no obstant, van mostrar dimecres, en el comitè executiu nacional, que guardaran les formes. Després de comprovar que el Govern ha aconseguit sobreviure a la gestió de la pandèmia, Casado i Feijóo creuen que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias tiraran endavant els Pressupostos del 2021, el seu salconduit per seguir, com a mínim, dos anys més a la Moncloa. El poder de les llistes Així les coses, el relleu de Casado no està sobre la taula, però el que sí que esperen alguns dins el partit és que la victòria de Feijóo sigui un revulsiu que l’animi a renovar els seus equips i marcar un rumb clar. Alguns diputats lamenten la «falta de coordinació» entre el grup parlamentari, la portaveu del qual és Cayetana Álvarez de Toledo, i la direcció. Consideren que García Egea lluita perquè la diputada no li faci ombra i aprofita el poder que li dona elaborar les llistes electorals als territoris per imposar el seu criteri i pressionar els parlamentaris, deixant de banda qualsevol debat ideològic. El secretari general ja va ser qüestionat després de les eleccions de l’abril del 2019, per deixar fora de les llistes els principals col·laboradors de Rajoy. «Després d’unes primàries cal cosir el partit i no ho va fer», denuncia ara el president d’un Executiu regional, repetint l’argument que sostenen des de l’any passat diferents alts càrrecs. Casado va prendre nota d’aquelles crítiques, però no va fer res. Al líder del PP, diuen alguns dels seus col·laboradors, li pesen les relacions personals i García Egea és l’amic que el va animar a presentar la seva candidatura a les primàries. «Aquesta connexió és un altre llast per a Casado i per al partit», en paraules d’aquest baró. La corrupció El secretari general està abocat a organitzar els congressos provincials i regionals per intentar col·locar al capdavant persones de la seva confiança abans que es convoqui el congrés nacional, el 2022 probablement, en què es podria presentar qui vulgui competir amb Casado. Aquest diumenge tots dos van assistir al conclave d’Alacant, on va ser elegit Carlos Mazón, president de la Diputació i zaplanista. Fonts de la direcció del PP consideren que el líder dels populars s’ha consolidat «com una alternativa al radicalisme del tàndem Sánchez-Iglesias» i que té el millor equip. «Tots els perfils sumen. Aquest és un partit gran, transversal», afegeixen abans de recordar el difícil aterratge a la presidència. Casado, subratllen, va arribar amb les sigles marcades per la corrupció i la moció de censura i es va ficar en una espiral d’eleccions generals, municipals, autonòmiques i europees gairebé «sense temps per pensar en el seu projecte».

Casado, dos anys de vaivens i sense un projecte clar

Alts càrrecs lamenten la falta de rumb del líder del PP i la debilitat dels equips

Diverses veus culpen García Egea de no haver sabut «cosir el partit» després de les primàries

El més llegit