L’ús obligatori de la mascareta és una decisió política. Convé recordar-ho perquè la subtilesa amb què la Generalitat invoca els científics quan justifica les seves decisions juga a l’equívoc. Els especialistes, per la seva banda, insisteixen a recordar-nos que si bé ells assessoren i fins i tot recomanen, l’última paraula la tenen els representants públics, que per alguna cosa van ser elegits per governar. I com que aquesta és la seva responsabilitat, l’han d’assumir encara que els pesi, els dolgui o els costi. Perquè comprenent que la situació és complicada i que els superi no oblidem que van invocar el nostre recolzament electoral comprometent-se davant les urnes com les parelles davant el matrimoni. Apel·lant al respecte, l’ajuda i l’interès de la família, com diu el Codi Civil, a més de la riquesa, la pobresa, la salut i la malaltia, com també consta i se cita popularment. De la fidelitat i el socors mutu millor no parlar-ne en aquesta tessitura perquè el desinterès polític ha convertit la virtut pública en una relíquia a què la ciutadania replica amb un escepticisme creixent.