La tensa decisió de confinar Lleida

La gestió del brot de Covid-19 a la comarca ilerdenca del Segrià, que va conduir al seu confinament perimetral dissabte passat, 4 de juliol, va suposar alguna cosa més que una sobretensió sobre les ja esfilagarsades sutures del pacte entre Junts per Catalunya i ERC. Va ser, sobretot, un debat obert sobre com s’han d’afrontar aquesta i futures reaparicions a mitjana i gran escala del coronavirus. Una qüestió més que delicada que s’entrecreua amb altres aspectes, com la presència de treballadors temporals a la comarca de Lleida. Queda clar que ni el seu estatus laboral, ni moltíssim menys la seva raça, han ajudat a l’expansió del virus. Però sí el sistema d’aquests treballadors, cohabitant en grup en pavellons i socialitzant, lògicament, a l’acabar la jornada. Des que es van disparar les alarmes en el Govern, van xocar les dues doctrines, la dels postconvergents i la dels republicans. Els primers, en especial el president, Quim Torra, que va utilitzar l’aval científic com a ariet contra el Govern de Pedro Sánchez quan aquest va assumir les competències autonòmiques a Interior i Sanitat, va advocar per mantenir la coherència i aplicar les mesures estrictament epidemiològiques més dures. ERC, amb el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès al capdavant, va defensar una gradualitat més gran. «Els polítics són polítics, no metges, i han de trobar un punt mitjà que no aturi l’economia del país. Perquè si s’atura, les conseqüències, també sanitàries, per l’empobriment, seran pitjors», assenyala una veu republicana. El divendres 3 de juliol, en una entrevista a RAC-1, la consellera de Salut, Alba Vergés, va dir que no es confinaria la comarca del Segrià. «Tal com va dir Felipe González, el que va dir Vergés va ser ‘de moment no’», assenyala aquesta mateixa veu, que reconeix que la introducció de matisos són contraproduents perquè es necessiten missatges clars. La idea dels republicans era aplicar altres mesures prèvies al confinament del Segrià per calibrar la reacció i, si era necessari, deixar aquest per al final, alguns dies més tard del que, finalment, es va fer. Però les xifres d’aquell divendres es van disparar i les tensions es van visualitzar amb tota la seva cruesa. Els dos costats del Govern reconeixen el xoc frontal. Dues reunions Van tenir lloc dues reunions de l’Executiu català. La que es va celebrar al matí va ser, segons fonts consultades, conflictiva. En la cita vespertina, Torra va insistir en la necessitat de confinar. «El president va donar l’ordre perquè Salut reaccionés i confinés, va ser així. Dues vegades va dir la consellera el divendres que no confinaria i no sé com diu això quan el debat era sobre la taula», afirma una font de JxCat en el Govern. Una vegada es va donar l’ordre, el debat va acabar i Vergés va acatar sense més ni més la decisió, afegeix aquesta font. Una altra font de JxCat assegura que Vergés tampoc veia clar el confinament inicial el mes de març i el tancament de les escoles. És més, sectors republicans tampoc aplaudeixen en privat l’obligació de portar mascareta sempre que dijous passat va entrar en vigor. «No podem ficar tota la gent a casa indefinidament. És un desastre», apunten els republicans. «Ens hem avançat sempre», va afirmar Torra dimecres al Parlament. Sortia així al pas de les crítiques de tota l’oposició i de bona part dels alcaldes del Segrià per com ha gestionat el Govern el confinament d’aquesta comarca, decidit amb poques hores d’antelació. En el Govern hi ha una evident autocrítica respecte a la gestió de la crisi del Segrià, que, entre altres efectes, va tenir el de centenars de ciutadans tornant als seus domicilis en aquesta comarca a marxes forçades durant el migdia de dissabte. I, per això, al Palau de la Generalitat ara no es descarta cap mesura nova en funció de l’evolució del nombre de casos. Infinitat d’atacs Segons aquesta versió, Vergés no és partidària de les prohibicions com a criteri d’entrada. «Li costa prendre aquest tipus de decisions més dràstiques, com li va costar confinar la conca d’Òdena», afegeixen les fonts consultades, que es queixen que la titular de Salut no defineixi amb detall les mesures concretes a adoptar en determinades ocasions, com en l’ús obligatori de la mascareta. I li retreuen, per exemple, que es negués al seu dia a realitzar tests obligatoris als docents quan es va decidir una obertura parcial i limitada dels centres escolars al juny. La situació viscuda en el Govern per aquest cas no n’és una excepció. JxCat i ERC s’entrecreuen retrets sobre les conselleries alienes. Contribueix a aquest clima el fet que la pandèmia esclatés quan el mateix Torra havia donat ja per amortitzat el pacte de legislatura. Per això la infinitat d’atacs creuats que s’han viscut en els últims mesos: de JxCat a Vergés i el titular de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, per les residències per a la tercera edat; també dels postconvergents al conseller d’Educació, Josep Bargalló, per la seva gestió de la reobertura de les escoles; d’ERC a la portaveu del Govern, Meritxell Budó, pels seus anuncis de milers de tests que es quedaven en desenes; i també dels republicans al responsable d’Interior, Miquel Buch, per aspectes relacionats amb els Mossos.

La tensa decisió de confinar Lleida

La mesura es va prendre després de dues reunions en les quals es va produir un xoc frontal entre Torra i Vergés

El més llegit