Eleccions País Basc: La distorsió del concert econòmic

La comparació entre fenòmens o substàncies químiques s’ha de fer sempre en igualtat de condicions. Fins i tot hi ha unes ‘condicions normals’ establertes en 25 graus Celsius i gairebé una atmosfera de pressió. Si dues substàncies es troben en dos medis diferents, la comparació és nul·la. Això ve a tomb per l’eterna comparació entre Catalunya i Euskadi. Segons diferents veus consultades, hi ha dos elements que impedeixen que s’estableixi qualsevol comparació possible. Els anys de plom de la violència etarra –i la fase de reconciliació i ressaca actual– i els furs dels territoris bascos. És a dir, el concert i, derivada d’aquest, la quota que Euskadi (i Navarra) han de deixar a l’Estat en retribució dels seus serveis. A partir d’aquí, les semblances són simples miratges que ajuden, al final, a explicar aquestes enormes diferències. Per exemple, que en els dos territoris hi hagi un binomi nacionalista-independentista. PNB-EH Bildu i JxCat-ERC. «La comparació és una cabriola», apunta l’exdiputat republicà Joan Tardà. «L’objectiu del PNB ara mateix és fer-se amb la caixa de la Seguretat Social, falcar el concert i consolidar l’excepcionalitat basca. De moment ja tenen el compromís de cogestionar-la», apunta, recordant que la defensa dels drets històrics és una mica transversal a Euskadi. Defensat, fins i tot, pel PP. Pedra a la sabata Això sí, el concert suposa una pedra a la sabata dels ‘socis’ bascos (a través del pacte de coordinació) d’ERC, EH Bildu, ja que dificulta el seu creixement, creu Tardà. «¿Com fer compatible que cal combatre un Estat que els permet un concert com el que tenen? El PNB complementa les pensions de viduïtat i a cada comarca ha creat un pol d’innovació. El seu nivell de vida és tan superior al de la resta d’Espanya, i no depenen a penes del mercat interior de l’Estat, que l’única cosa que pot fer EH Bildu és arrossegar el PNB cap a les posicions del dret a decidir», afirma. ¿És això possible? Ara mateix sembla una cosa utòpica. Però el politòleg Félix Arrieta, per exemple, no descarta que «sent la tercera i possiblement l’última legislatura d’Iñigo Urkullu a la ‘lehendakaritza’, al final d’aquesta, faci algun tipus de proposta». La militància continua sent molt nacionalista. L’electorat, una allau. Marta Pascal, i el seu nounat PNC, semblen haver sigut ungits pel PNB, partit en què s’inspira, com el seu referent a Catalunya, després de constatar les seves grans diferències estratègiques amb Carles Puigdemont. O així es va entendre la salutació que el president de l’Euskadi Buru Batzar (direcció del PNB), Andoni Ortuzar, va enviar en el congrés fundacional del partit català. Pascal, que ja tenia una òptima relació amb els ‘jeltzaldes’ (penebistes) quan era coordinadora del PDECat, coincideix que el règim foral ho distorsiona tot. També és una manera de fer diferent. «El PNB va portar el ‘pla Ibarretxe’ al Congrés i quan va perdre, no va abraçar la unilateralitat», apunta Pascal. En canvi, a l’espai de CDC/CiU/PDEcat, a diferència del que va passar al PNB a principis de segle, «no només no hi ha hagut una substitució de lideratges, sinó que s’ha negat el mateix espai polític [de centredreta] i, a més, ha quedat molt marcat per la corrupció», assenyala. Urkullu com a dic «La manera de fer patriotisme del PNB és via l’economia productiva. La gestió no és renúncia, sobretot amb unes bases tan ‘abertzales’ com les que té el partit. Urkullu ha fet de dic perquè el sobiranisme no fos exclusivament d’esquerres», descriu i subscriu Pascal, que recorda que el partit basc parla d’«aconseguir la plena sobirania nacional», una cosa que ha copiat el PNC. «Parla d’independència sense escriure-ho», tradueix la líder del PNC. Les enquestes també auguren una pujada d’EH Bildu, en part perquè, després de patir un acusat descens quan va aparèixer Podem, els ‘bildutarres’ han aconseguit revertir la situació. I per la via de mostrar-se útils, per exemple, a Madrid, ‘a l’estil PNB’, on han aconseguit ja pactar assumptes clau amb el PSOE (la derogació de la reforma laboral). El diputat ‘abertzale’ del Congrés Jon Iñarritu apunta que Catalunya i Euskadi viuen «moments històrics diferents». «Hi haurà una majoria clara sobiranista al Parlament de Vitòria, però el PNB prefereix pactar amb el PSE», assegura. Una cosa semblant al que va fer Jordi Pujol el 1999, quan va optar per un acord amb el PP abans que amb ERC. Punta de llança EH Bildu, per tant, s’erigeix com a punta de llança d’una possible alternativa futura al PNB. Elkarrekin Podem ja ha llançat la proposta del tripartit, com el que hi va haver a Catalunya a partir del 2003, després de l’acord CiU-PP. «Tenim vocació de governar», sentencia Iñarritu. El diputat ‘abertzale’ també observa que l’Estat juga al ‘divide et impera’ entre catalans i bascos. «Urkullu és ara l’assenyat, com abans Pujol va ser l’‘espanyol de l’any’. I acaba: «Un detall. El mateix escó on abans seia Josep Antoni Duran Lleida al Congrés, ara pertany a Aitor Esteban», portaveu del PNB.

Eleccions País Basc: La distorsió del concert econòmic

El règim foral es manté, després del final del terrorisme, com la gran diferència entre Euskadi i Catalunya

El més llegit