«El nou partit serà un fet al marge del que decideixi el PDECat»

–Una sèrie de militants i quadros del PDECat proposen crear una nova força política. ¿És perquè el PDECat ja no els representa? –L’1-O ho canvia tot. El 155 ho canvia tot. I la decisió que es pren en aquell moment és que no ens volem presentar com a PDECat, que cal fer alguna cosa més gran, transversal, ambiciosa: d’aquí ve JxCat. A partir d’aquí, hem intentat organitzar i estructurar JxCat, amb transparència i democràcia. Potser alguns han vist en JxCat una amenaça que calia afrontar des de les quotes, però aquesta crec que és una visió que ens empetiteix. D’aquí la proposta de la comissió delegada, d’aquí també el manifest #Junts. No perquè no ens representi el PDECat, perquè creiem que el que ara representa JxCat ha de convertir-se en un partit polític. «Alguns han vist en JxCat una amenaça que calia afrontar des de les quotes, però aquesta és una visió que ens empetiteix» –¿M’està dient que alguns dirigents del PDECat volen mantenir el partit per una quota de poder, sense haver fet mèrits? –No, senzillament que tenen una visió diferent i legítima a la de construir una nova força política des d’una suma ambiciosa, generosa i sense complexos. –Si no hi ha acord, ¿vostè deixarà el PDECat? –La meva disjuntiva ara no és deixar o no la militància al PDECat. El meu desig és fer JxCat, fer funcionar JxCat, transfomar en partit polític una realitat institucional que ja existeix i no només això, omplir-la de contingut, projectar-la, fer-la gran. I, en tot cas, poder debatre si quan això hagi passat, quan toqui, continua sent necessari mantenir el PDECat. Costa veure quina diferència de fons, ideològica o sobre el procés hi ha entre els dos bàndols enfrontats. –A mi també em resulta bastant incomprensible. En tot cas, entenc el que representa avui JxCat com una força política que s’ha de connectar amb les grans palanques transformadores, com la sostenibilitat, la digitalització, la inclusivitat, la radicalitat democràtica i la solidaritat. I que, en termes nacionals, estigui connectada, actualitzi i projecti el mandat de l’1-O. –Però tot això també ho defensa el PDECat, ¿veritat? –El cas és que des del 2017 no ens presentem davant la societat com a PDECat. Ens presentem com a JxCat. Tenim grups parlamentaris, grups municipals, eurodiputats, consellers, des d’alcaldes i alcaldesses de municipis petits fins al president de la Generalitat. ¡I JxCat no és només el PDECat! Per això s’ha d’organitzar l’espai de JxCat. Per prendre decisions democràtiques respecte a aquest espai. –Llavors seria senzill: canviar el nom, que de fet ja és propietat del PDECat. –No, JxCat no és ni serà una segona marca del PDECat. «Junts per Catalunya no és ni serà una segona marca del PDECat» –¿Creu, en vista de la discrepància oberta i les decisions que ha pres, que la majoria de la direcció del partit hauria de fer un pas a un costat? –Són els associats i les associades del PDECat els que han d’avaluar el treball de la direcció quan sigui el moment. Però per a mi, la proposta de la comissió delegada [la dels exconsellers presos Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb el recolzament de l’exconseller Lluís Puig, en favor de dissoldre el partit dins JxCat] no s’hauria d’haver portat a votació divendres, perquè el resultat es pot interpretar en termes negatius cap a quatre persones que, per a molts, són uns referents polítics. I estic segur que aquesta no era la intenció de la direcció. Crec que el que s’hauria d’haver fet és, davant de la presentació d’una proposta, programar una reunió i continuar parlant-ne. –Queda clar que aquesta proposta la defensen un nombre significatiu de membres del partit. ¿Fa falta una consulta interna per dirimir el resultat? És a dir, un referèndum a tota la militància, no només una reunió del consell nacional. –No crec que en aquests moments el més important sigui dirimir les posicions en el consell nacional o amb una consulta a les bases del PDEcat. El més important és crear aquesta nova força política. –¿M’està dient que la creació d’aquesta nova força política serà un fet, amb independència del que decideixi la direcció del PDECat? –Crec sincerament que hi ha una majoria d’electes i càrrecs públics que així ho entenen i ho reclamen, perquè és necessari fer-ho, per coordinar correctament tota l’acció política d’aquest espai. També crec que els votants que ens han donat la seva confiança no entendrien que no es fes. I això no pot estar supeditat només a les decisions de la direcció del PDECat. –Potser no es podrà dir JxCat, el nou partit... –La gent que ens ha fet confiança ha votat un projecte, no un nom. –¿Vol ser el líder electoral de Junts per Catalunya? –¡Aquest és el president Puigdemont! –¿Serà ell el candidat? –Jo aposto perquè ell ho sigui. «Aposto perquè el president Puigdemont sigui el líder electoral de Junts per Catalunya» –La pràctica dels últims anys al PDEcat ha sigut la d’un empetitiment de noms procedents de Convergència en favor dels independents, i de la via unilateral. Això ha incomodat internament. ¿Què n’opina? –Que això se soluciona escollint els candidats i candidates mitjançant primàries. –¿Què opina de la via unilateral? –Que no la podem abandonar. I que ara toca diàleg i negociació.

«El nou partit serà un fet al marge del que decideixi el PDECat»

«No crec que el més important sigui dirimir les posicions en el consell nacional o amb una consulta a les bases»

«La proposta dels presos no s'hauria d'haver portat a votació a la direcció»

El més llegit