Els actors que configuren el puzle irresolt del catalanisme moderat fan càbales sobre la data de les eleccions catalanes. Totes les peces involucrades estan resoltes a llançar una oferta electoral de centre per a la pròxima legislatura que afronti el postprocés, perquè la majoria dels dirigents d’aquests partits creuen que ja s’ha obert una nova etapa en què ha de prioritzar la reconciliació i la reactivació socioeconòmica, més encara després de l’impacte de la pandèmia del coronavirus. No obstant, les posicions per a la conjunció estan cada vegada més allunyades i l’opció de presentar-se en una candidatura única s’augura impossible.

El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que uneix exdirigents de CDC i del PDECat com Marta Pascal i Carles Campuzano, emprèn camí propi amb un congrés que se celebra dissabte que ve. Aprovaran una guia que inclou unes 300 mesures de recuperació econòmica i una declaració política que advoca per la via escocesa com a únic recurs per aconseguir la independència, això és, un referèndum pactat amb l’Estat sense aventures unilaterals.

El projecte es rellança sense concretar aliances, malgrat que hi ha converses obertes amb Units per Avançar, un partit que, tot i que no combrega amb el sobiranisme i figura en coalició amb el PSC al Parlament, insisteix en la seva voluntat d’arribar a acords premiant les coincidències en matèria socioeconòmica. «Hi ha una entesa possible perquè, malgrat els sentiments independentistes, l’objectiu prioritari és la reconstrucció del país i el bon govern», asseguren fonts d’Units. Albert Batlle fins i tot s’ha postulat per encapçalar aquesta coalició «que faci front a l’independentisme», en una entrevista a ‘La Vanguardia’, però el PNC li ha posat el fre –i ha rebutjat el «frontisme»– mentre que el líder del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha avisat que això impossibilitaria que seguís en el govern municipal.

Al seu torn, membres d’Units mantenen converses amb el catalanisme que es desmarca de l’independentisme, la Lliga Democràtica, que va néixer convençuda d’explorar una candidatura única que a poc a poc s’esvaeix.

«No a qualsevol preu»

La Lliga Democràtica i Lliures tenien sobre la taula un principi d’acord per conjurar-se orgànicament, però després de mesos arrossegant la firma, l’estat d’alarma va dissipar la iniciativa. Fonts dels dos partits asseguren que el terreny estava aplanat, però que les «expectatives organitzatives» –influència en l’organigrama de l’executiva i l’equilibri a les aportacions que dona aliment econòmic–, han impossibilitat el pacte.

Lliures celebrarà el 2 de juliol la seva conferència amb una crida a tot el catalanisme a presentar-se a les eleccions sota una única candidatura electoral que uneixi les sensibilitats plurals d’aquest espai, una demanda que comparteix la Lliga, però «no a qualsevol preu». «No un sol partit, però sí una única oferta electoral. No posem línies vermelles però no serà fàcil, perquè el PNC advoca per la via escocesa», admeten fonts de Lliures, i afirmen que, llegint el manifest del seu congrés, «l’única diferència amb ERC és tàctica». 

Des de la Lliga, critiquen que el PNC «no hagi volgut asseure’s a negociar»: «Volem un espai unitari que pugui reunir gent d’ordre, catalanista, uns sobiranistes i d’altres no, però si ells consideren que no tenen interès a anar amb nosaltres per xocs ideològics o personals, llavors veurem si mantenim la nostra aposta o si obrim noves vies».

Els dos partits, que també tenen converses amb Convergents, aboquen les seves esperances en la confecció del programa electoral, perquè creuen que si prioritza la seva visió sobre la liquidació del procés i el reforç del catalanisme i l’autonomia catalana, haurien de poder entendre’s.

El factor Valls

Però l’«independentisme light» d’exmembres del PDECat, en paraules de dirigents d’aquesta plataforma, espanta alguns membres de la Lliga que són partidaris d’explorar un altre previsible buit electoral, el que deixaria el votant de Ciutadans el 21-D. I aquí entra en joc el salt a escala autonòmica del partit que encapçala l’exprimer ministre francès, Manuel Valls, a l’Ajuntament de Barcelona. 

La formació tenia previst un acte abans de la pandèmia per anunciar la seva oferta, un esdeveniment que han ajornat fins a després de l’estiu. L’objectiu d’obrir-se més enllà del municipalisme conté una derivada central: unir el constitucionalisme. No preveuen presentar-se sols, però sí posar-se a disposició de Cs i el PPC per crear una marca electoral conjunta amb Valls com a avalador, ja que es descarta com a cap de llista. Tot això, mentre populars i taronges fan públic el seu distanciament pel gir al centre d’Inés Arrimadas i els acords amb el Govern de Pedro Sánchez.