Les pales o les maces a l'Espanya de la Covid-19

Serà complicat trobar un sol ciutadà que, en una mesura o una altra, no hagi extret d’aquestes duríssimes setmanes de por, dol, alarma i confinament alguna lliçó de vida. De resistència. Els membres del Govern central no són una excepció. Ni en el personal –diversos ministres i una part de les seves famílies van resultar infectats per la Covid-19– ni tampoc en el professional. «Només hi ha una cosa pitjor que mirar pantalles o papers amb números que poden marcar un col·lapse econòmic i social al teu país: mirar xifres de compatriotes morts», resumeix un polític amb cartera ministerial pendent ara, diu, d’amenaces de rebrots i notícies sobre vacunes per sobre de cap altra qüestió considerada rellevant en el ministeri on exerceix. No han sigut setmanes senzilles per als gestors del país. Hi ha hagut acords i decisions lloables, però també excés de crispació, falta puntual de dades clares en assumptes delicats com el registre de morts per coronavirus i rectificacions clamoroses. Malgrat el soroll, cap comunitat autònoma ha tret els peus del test provocant conseqüències impredictibles i, a més, s’ha fomentat el diàleg amb les conferències de presidents setmanals. Malgrat les imminents eleccions gallegues i basques, el 12 de juliol, i l’expectativa de comicis catalans que continuen buscant buit al calendari –amb la possible inhabilitació tardoral de Quim Torra en l’horitzó– provocaran una pujada de to. Sens dubte. De fet, el pròxim cap de setmana els líders de diferents partits començaran a fer mítings. Compte, en actes polítics en temps pandèmics, amb escàs aforament, mascaretes i distàncies. Europa com a brúixola I si les campanyes que ja toquen a la porta, les sessions a les Corts o les voltes que se li donarà a la convocatòria de la taula de Catalunya (prevista per al juliol) ajudaran a recuperar la «normalitat» a què ens tenen acostumats els polítics, serà la Unió Europea la que, en realitat, marqui el nostre nord: des d’allà sortiran els fons –sobre la taula 750 mil milions a repartir– sense els quals serà inviable la «reconstrucció». Perquè finalitzat l’estat d’alarma, aclarides almenys temporalment les ucis i obertes les fronteres, sembla obvi que urgeix reconstruir aquest país, a fi de fer-lo més fort i resilient abans de potencials brots vírics. I allà tots els que tenen una cosa a dir a les institucions i la societat hauran d’elegir, sense marge per a posturejos, entre la pala, per ajudar a reedificar, o la maça. El primer test serà, precisament, el debat europeu. A Brussel·les s’acordarà el repartiment de la liquiditat o els crèdits, però també les fórmules per poder executar-los. Com derivada, de la seva lectura s’intuirà el tipus d’aliances polítiques que Sánchez haurà de buscar, a Espanya, en mesos venidors, així com la facilitat o dificultat per suportar la seva coalició amb els morats. De la intel·ligència i fortalesa amb què se sembri a Europa dependrà, sense cap dubte, la collita espanyola dels pròxims anys. També la credibilitat dels seus futurs pressupostos per «reconstruir», uns comptes que Sánchez preveu aprovar abans de final d’any per garantir un respir a les arques nacionals, però també una legislatura afluixa. ¿Amb qui ho farà? Ell no descarta res. Ni tan sols al PP per intentar negociar en un context d’emergència nacional. D’entrada farà una ronda en els pròxims dies per sol·licitar «unitat» davant del Consell de la UE, una vegada que els populars de Pablo Casado s’han despenjat avalant que se li posin a Espanya condicions... un perillós argument davant dels recels dels Estats del nord per ser generosos. Negociacions obertes Hi haurà converses amb els del PP i, per descomptat, amb Cs, partit amb el qual es fomenta l’acostament des dels despatxos socialistes del Govern de coalició, per més que en els morats cogui la idea. Iglesias i els seus prefereixen pactes amb els socis d’investidura, comptant amb l’abstenció d’ERC i mimant, en la mesura possible, els seus dirigents. Pedro Sánchez aposta per jugar, en aquests moments, a totes les bandes possibles per no malgastar oportunitats. Com les atorgades per Inés Arrimadas en estat d’alarma. I mentre es mira a Europa i es fan números per al Congrés, es busca l’apoderament de la Sanitat pública i la reordenació del model industrial nacional. Presidència vol garanties d’un abastiment de material sanitari suficient, per evitar nous ensurts. D’aquestes qüestions s’ha de parlar a la comissió de «reconstrucció» A les Corts, a més de l’enfortiment de la protecció social, amb especial atenció als grans i les seves cures. El que ha passat a les residències crema a les mans. Pla nacional de cent experts A això se li vaig sumar que l’Educació espera llei (i pautes clares per iniciar el curs 2020-2021) i la Ciència una inversió real al nivell de la gravetat del succeït. Així les coses, Sánchez ha encarregat a cent economistes, científics, sociòlegs i experts de «diferents sensibilitats ideològiques», el nom de les quals no ha transcendit, un pla estratègic fins al 2050. Hi ha pressa.

Les pales o les maces a l'Espanya de la Covid-19

Partits i institucions han d'elegir ara si aparquen la crispació i ajuden a reconstruir o prioritzen els seus propis interessos

La força amb què Espanya afronti el debat de la UE sobre el repartiment dels fons anticrisi marcarà el seu futur i la seva remuntada

El més llegit