La nova normalitat de les enquestes després de l'estat d'alarma

Una mena d’‘efecte bandera’ ha recorregut Europa durant el dur confinament pel coronavirus. La majoria d’executius del continent han resistit bé a les enquestes, sostinguts per aquesta humana tendència a recolzar els governants en moments d’emergència nacional. Una cosa diferent és com s’ha repartit el lògic desgast entre els aliats en governs de coalició, i, en la majoria dels exemples europeus, el soci petit sol ser el menys afavorit. Espanya no ha sigut una excepció en cap d’aquestes dues regles. La intensitat del terratrèmol global no ha provocat grans convulsions al tauler electoral, però sí que ja es deixen sentir alguns efectes que, probablement, l’economia s’encarregarà en els pròxims mesos d’aguditzar o revertir. Per tractar-se de la pitjor epidèmia vírica en un segle, amb més de 27.000 morts a Espanya, es pot dir que el Govern ha salvat raonablement els mobles amb la seva gestió de l’estat d’alarma. La mitjana del mig centenar d’enquestes publicades durant els últims tres mesos indiquen que el PSOE de Pedro Sánchez, que ha aconseguit salvar, no sense seriosos conflictes, sis pròrrogues de l’alarma, tornaria a guanyar les eleccions amb un recolzament similar al que va obtenir en les generals del novembre passat. En canvi, el seu soci de l’Executiu, Unides Podem, pateix una lleu erosió després d’haver hagut de bregar, des del Ministeri de Treball, ni més ni menys que amb l’al·luvió d’ertos i les primeres fuetades de l’atur. Del desgast governamental se’n beneficia, sobretot, el PP, però a Pablo Casado el creixement li encara resulta insuficient per amenaçar la primacia de les esquerres. Entre altres motius, perquè les dretes continuen sent vasos comunicants: els populars s’impulsen a costa de Vox i, en menor mesura, de Ciutadans, el gir centrista del qual li ha servit per aturar la sagnia. Els càlculs fets per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula utilitzada per Ivan Serrano, investigador del IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos difosos. La ponderació es fa, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra –com més gran, més valor– i de la data del treball de camp –com més recent, més significativa. L’avantatge de Sánchez sobre Casado, que va ser de 7 punts en les eleccions, ha descendit fins als 5,3 punts set mesos després. Segons la mitjana dels sondejos, els socialistes se situen en el 28,1% dels vots, una dècima més que en els últims comicis, mentre que els populars han escalat fins al 22,8% dels sufragis, dos punts més que a les urnes. Els seguidors de Pablo Iglesias, en canvi, s’han deixat 1,2 punts pel camí i se situen a l’11,6% de les paperetes, de manera que són la formació, juntament amb Vox, més perjudicada pels 100 dies d’alarma. Cal tenir en compte que, al tractar-se d’una mitjana, recull tant les projeccions més favorables al Govern (les del CIS, amb diferència) com les més falagueres per a l’oposició. I la disparitat entre unes i altres (per exemple, de fins a 8 punts de diferència en l’estimació de vot del PSOE) expliquen la relativa estabilitat del mapa polític malgrat l’últim trimestre, tan electritzant. Però precisament aquesta disparitat i el presagi de rebrots vírics i hecatombes econòmiques fan impredictible el futur demoscòpic. De fet, abans de l’estat d’alarma, el grau d’aprovació a l’Executiu superava el 60%. Amb la crisi de la pandèmia, aquest percentatge sempre s’ha quedat per sota del 50%. La suma de socialistes i podemistes, doncs, no arribaria al 40% de les paperetes. Les dretes, en canvi, han augmentat un punt i mig, i s’acosten al 45% dels sufragis. No obstant, l’evolució de les enquestes reflecteix que Casado ha anat frenant la seva progressió a mesura que enduria el seu perfil i que Ciutadans i la seva nova líder, Inés Arrimadas, assajaven el paper de partit frontissa. La formació taronja, amb una mitjana del 7,2% dels vots, pujaria mig punt respecte a les eleccions de novembre. L’altra cara de la moneda conservadora és Vox, la radicalitat del qual li costa més de mig punt i el deixa en el 14,4% dels recolzaments, tot i que retindria sense problemes la condició de tercera força. I és que amb aquestes mitjanes, en línies generals, es mantindrien els actuals equilibris al tauler polític, amb les esquerres una mica per sota de les dretes però en millor situació per seguir en el poder.

El més llegit