Antoni Bayona: «Soc partidari de l'amnistia després de revisar el delicte de sedició»

Antoni Bayona (Sabadell, 1954) era lletrat major del Parlament durant el convuls octubre del 2017, i després va haver de declarar com a testimoni en el judici del procés. Ara, ja com a lletrat ras de la Cambra, publica el seu segon llibre sobre aquells fets, ‘Sobrevivir al ‘procés’’ (Península), en el qual prova d’aportar solucions a una situació «enquistada». -Dedica el seu llibre «als moderats». ¿Es considera un d’ells? -És evident. És una picada d’ullet davant d’una situació en la qual per desgràcia potser hi ha un excés de radicalització: tot és blanc i negre. I al mig hi ha una gamma de grisos interessants. -¿Què li va semblar la sentència del procés? ¿Alguna condemna li sembla especialment injusta? -La via de la unilateralitat era inconsistent, però l’Estat curiosament li va donar més contingut del que tenia. Com a jurista, analitzant la sentència, no veig en el que va passar a Catalunya per cap costat ni rebel·lió ni sedició. S’aprofita l’existència d’un delicte mai aplicat per castigar per elevació. La sentència és injusta per a tots els condemnats, i evidentment dins del col·lectiu, per la seva desvinculació dels poders públics, per als Jordis és encara més injusta. -¿Són presos polítics? -No podem banalitzar conceptes. Un pres polític és perseguit per idees polítiques, aquí hi ha uns poders públics que van prendre decisions. Però les condemnes són injustes. -¿Què va sentir al declarar al Suprem? ¿Creu que el procés ha dividit la societat catalana? -Tots els processos de secessió generen una divisió interna en la societat. Si es vol dur a terme per la via unilateral, la divisió és més forta. Quant al judici, per mi era com una pel·lícula que mai voldria haver vist. Va ser una situació molt dura per mi, hi anava com a testimoni de l’acusació, i no deixava de trobar-m’hi persones que coneixia. Veure’ls allà em va produir una impressió molt profunda. -En el llibre, sembla partidari que el 155 s’hagués aplicat ja després de les jornades del 6 i 7 de setembre. -Vist el que va passar, si en el moment en què s’aproven les lleis de desconnexió, quan ja hi ha un motiu important per parlar de ruptura amb la Constitució, s’aplica l’article 155, curiosament no s’haurien produït els dos fets que justifiquen la sentència del Suprem [les jornades del 20-S i l’1-O del 2017], i les coses no haurien sigut tan colpidores. -Parla d’una fe «gairebé religiosa» en les seves creences d’una part de la societat catalana, i que «avui Espanya i Catalunya estan més allunyades que mai». ¿La situació té solució? -En soc conscient de la dificultat. Faig referència al llibre que no sé si pot ser del gènere cínic plantejar sortides moderades. Però un dia o un altre haurem de sortir. La situació està enquistada, però tothom haurà de reflexionar. Fins i tot la gent que, dins de l’independentisme, només vol el conflicte haurà de pensar si això ens porta a algun lloc o només a la irrellevància. Hi ha un bloc, el d’ERC, que sembla que té molts simpatitzants i votants, que sembla que intenta sortir, i buscar una via pragmàtica. -Apunta cap a un referèndum consultiu, organitzat per l’Estat. ¿Li sembla factible? ¿Per a què podria servir? -Un referèndum consultiu tindria utilitat, perquè hauria de comportar certes conseqüències. Veig que a diferència d’altres països, hem tingut un problema important: que des d’un punt de vista jurídic, s’ha negat una mínima via d’expressió al dret a decidir. Fins i tot per saber si s’ha de reformar la Constitució, un referèndum previ per saber si hi ha una base social és lògic i necessari. El TC ha de donar vies de sortida per atendre les demandes socials. -¿Quina podria ser la pregunta d’aquest referèndum, si no es pot preguntar per la independència? -Podria ser una pregunta indirecta: està d’acord en reformar la Constitució per donar sortida a la independència territorial? Seria molt indicatiu de la voluntat dels ciutadans catalans. No soc la primera persona que ho diu. O el TC també podria revisar la seva pròpia doctrina, fer un ‘overruling’: davant de determinats canvis socials, reconsiderar la seva doctrina per adaptar-la a la societat. -Diu que la política té «un marge d’actuació» per corregir les «conseqüències indesitjables» de la sentència. ¿Es refereix a l’indult o a l’amnistia? -Sí. La justícia no sempre té l’última paraula. L’indult o fins i tot l’amnistia són figures que han existit tota la vida. No es tracta d’utilitzar-les perquè sí. Si es revisa el delicte de sedició, s’hauria de revisar la sentència, perquè són les úniques persones condemnades per això. Soc partidari de l’amnistia derivada de la revisió del delicte. Seria una decisió difícil però valenta. -Proposa també un «nou acord d’autogovern». -Tenim una Constitució oberta en termes d’organització territorial de l’Estat. Deixa una sèrie de possibilitats de poder eixamplar molt l’autogovern, si es poguessin posar en marxa mecanismes com recuperar totes les parts retallades de l’Estatut del 2006. ¿És possible? La sentència de l’Estatut deixava oberta la possibilitat de fer-ho mitjançant lleis. Hi ha un camp de joc aquí, que permetria canviar el sistema de finançament i moltes altres coses. Si es dissenya un bon pla i es fa una negociació a fons es poden fer moltes coses. Ja no podem continuar amb un model uniforme. El reconeixement nacional del País Basc i Catalunya hauria de ser factible. I hauria de ser un element d’integració, no de separació. -Deia el 2018 que el seu independentisme era «al congelador». ¿Com està ara? -Potser l’independentisme és una solució necessària si hi ha una incapacitat de moure les coses. Si ens quedem pitjor que abans del procés i l’Estat no té cap voluntat de fer canvis i reconèixer la pluralitat, si això passa, jo per lògica he de defensar un projecte independentista. El problema que li veig al procés és fer-lo per la via unilateral, a més de totes les seves carències. Però el projecte s’ha de poder defensar, amb molta perseverança... Els processos d’independència són molt difícils.

Antoni Bayona: «Soc partidari de l'amnistia després de revisar el delicte de sedició»

«L'independentisme que només vol el conflicte haurà de pensar si això ens porta a algun lloc o només a la irrellevància», diu el lletrat del Parlament

El més llegit