El president de la Generalitat, Quim Torra, va passar revista aquest dimecres als seus socis republicans al Govern i va insistir que la convocatòria d’eleccions és una prerrogativa inherent en el seu càrrec i que pretén seguir al capdavant de l’Executiu perquè la sentència ferma sobre la seva inhabilitació a càrrec del Tribunal Suprem «va per a llarg» –la va situar a la tardor– i vol fer-se càrrec de la crisi del coronavirus.

Els estralls de la pandèmia, va argumentar, no permeten paralitzar Catalunya: «No vull eleccions, vull prendre decisions», va resumir des de l’hemicicle de la Cambra catalana, malgrat l’anunci pre-Covid del 29 de gener en el qual va donar per liquidada la legislatura i va dir que anunciaria la data de les eleccions una vegada quedessin aprovats els comptes del 2020. L’allunyament dels comicis va provocar que Torra busqués aquest dimecres un acostament amb ERC per aguantar uns mesos més un Govern que continua a la corda fluixa. 

Malgrat admetre a Catalunya Ràdio que aquesta legislatura no té «recorregut polític» pel continuat xoc entre socis, Torra va descartar comicis a curt termini, almenys fins que la sortida a la crisi «estigui encarrilada». Això sí, va deixar caure que no pretén deixar en mans del Tribunal Suprem la data electoral, és a dir, que s’anticiparà a una eventual confirma de la condemna. 

A antena, va temptejar ERC perquè no recolzi la concessió del suplicatori per continuar el procés judicial contra la portaveu de JxCat alCongrés, Laura Borràs, per suposades adjudicacions irregulars, al·ludint al fet que d’una altra manera quedaria «en mans del jutge Marchena», president del tribunal que va jutjar els líders de la cúpula de l’1-O. 

Hores després, en una sessió de control plena d’indirectes creuades, va emplaçar ERC a superar les «picabaralles de vol curt» en una interpel·lació del portaveu de les files republicanes, Sergi Sabrià, en la qual va demanar sortir de la crisi amb «cohesió social». 

«Els drets es conquisten, els passos endavant es fan, per no instal·lar-nos en el ‘no a tot’ i fer que les coses passin, i passen millor treballant i acordant, que no amb retrets», va proclamar Sabrià, defensant entre línies el seu aval a la sisena pròrroga de l’estat d’alarma davant d’un JxCat que ERC va situar en la «bunkerització» el dia anterior. 

Torra va asseverar a la ràdio pública catalana que li inquietava com entendria la ciutadania que el seu soci en el Govern votés igual que Cs al Congrés, i a l’hemicicle va replicar a Sabrià preguntant-se «com podem pensar que estem davant d’un Govern progressista a l’Estat espanyol si es mantenen presos polítics a la presó». Però tant Torra com Sabrià van esquivar l’enfrontament directe, augmentat en els últims dies.

Pressupostos

El cap del Govern va aprofitar de nou la sessió de control per pressionar el PSC i els comuns perquè el Govern atengui les seves exigències i doti la Generalitat de més recursos per gestionar la crisi. «Està a les seves mans solucionar-ho. Ara això va de recursos, no va de pressupostos. Necessitem tots els recursos», va etzibar, i va criticar el «paternalisme colonial» amb el qual, segons el seu parer, actua l’Executiu central en aquesta desescalada. 

Torra va confirmar que els departaments ja estan esbossant partides per als pressupostos del 2021 i es va comprometre a no fer servir polítiques d’austeritat: «Aquest Govern no farà ni una retallada, i menys en polítiques socials», va sentenciar, i va advocar per «invertir, gastar, posar tots els recursos per evitar el tancament d’una sola empresa», una estratègia que veu inviable si el dèficit no es flexibilitza fins a l’1% i no es queda en el 0,2% previst.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va sol·licitar incorporar els consellers de Salut, Educació i Cultura a la comissió que ha d’elaborar un pla per a la reactivació econòmica a Catalunya, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, es va comprometre a intentar que l’ingrés mínim vital pugui ser gestionat des de la Generalitat. La líder de Cs, Lorena Roldán, es va queixar del «victimisme» del president i la CUP va demanar al Govern que estudiï la nacionalització de Nissan.