Els comentaris negatius sobre el seu nou aspecte físic han esgotat la paciència de l’alcalde de Cadis, José María González ‘Kichi’, que s’ha despatxat en les xarxes socials contra la grassofòbia. Una actitud excloent, assenyala, que té «components d’odi, com en tenen la misogínia, el masclisme, l’homofòbia, el racisme, la xenofòbia o el classisme, per posar-ne uns quants exemples». El regidor i líder de Per Cadis Sí que es Pot explica, a més, que ha pres aquesta decisió de posicionar-se perquè «fent-ho potser pot ajudar moltíssima gent que segur que se sent reflectit en aquesta situació, però que no diu res».
González enumera alguns dels comentaris sobre el seu físic rebuts en els últims dies, és igual del tema del que parlés. Si escrivia a les xarxes socials per fomentar el consum en botigues locals, sorgien els «t’has atipat de ‘phoskitos’ al confinament, t’has engreixat» o «estàs molt gras, mare meva». Si el tema era la necessitat d’una reforma fiscal per no castigar els treballadors, la resposta anava en la mateixa línia: «tens uns quilets de més» o «estàs rodó». Al·lusions que es feien fins i tot des dels mitjans de comunicació locals. Les bromes, critica, sempre són sobre el mateix tema: l’obesitat.
«Ja està bé d’ocultar, com si fos menor, aquesta irracionalitat cap als qui no s’ajusten als cànons imposats pel sistema, un sistema que no només oprimeix els pobres, també els que no compleixen amb les seves normes estètiques i socials», retreu en el seu al·legat, «ja està bé de disfressar aquesta exclusió com una qüestió sanitària. És mentida». I recorda que, no obstant, «ningú s’ha preocupat ni m’ha criticat perquè fumo més o menys tabac, per exemple, i aquesta també és una qüestió de salut».
En aquest sentit, l’alcalde s’ha referit a un sociòleg de la Universitat de la Sorbona (París), que va constatar que a França un home gras té tres vegades menys probabilitats de trobar feina que un altre amb el mateix currículum i que no ho sigui. «¿Saben per què? Perquè vivim en una societat que margina, exclou, ridiculitza i maltracta les persones amb una característica física que difereixi de l’imposat, en aquest cas: ser gras», va insistir, assenyalant que, en el seu cas, no ho porta «gens malament i és molt estranya l’ocasió» en què respon «amb la mateixa dosi de maldat».
«Si ho pateixo jo, com ho suportaran els nens i les nenes als patis de les nostres escoles, on el ‘bullying’ s’acarnissa amb el ‘grassonet’, on l’insult despietat va acompanyat de les rialles corals i d’una gran càrrega emocional que els aïlla, avergonyeix i entristeix», es pregunta, recordant que en algun moment de la seva vida ja va passar pel mateix.
González Santos al·ludeix, a més, a les crítiques sobre el seu pes que alguns vinculen amb la seva etapa com a polític, «per aquesta correlació entre bona vida i obesitat, això també és grassofòbia, perquè és relacionar l’augment de pes amb la mandra, la fluixedat o la poca activitat». «Som diversos en tots els aspectes, i en aquesta diversitat hem de reconèixer-nos», acaba l’alcalde gadità, «en un món en què la gent viu presa de la por, la inseguretat, l’odi i l’exclusió, l’amor i la inclusió, acceptar cadascú com és, intentar mirar més enllà, més endins, es converteixen en formes de resistència contra la barbàrie».