El Moriarty de Trapero

Un dels advocats defensors durant el judici als líders de l’1-O atribueix a Diego Pérez de los Cobos «un punt de cinisme molt especial». La seva declaració al Tribunal Suprem, i la que va fer mesos després a l’Audiència Nacional durant la vista contra els Mossos, van acabar de convertir el coronel de la Guàrdia Civil en el Moriarty de Josep Lluís Trapero, i en un dels personatges més odiats de l’independentisme com a orgullós organitzador de la repressió policial del referèndum. Els líders sobiranistes celebren aquests dies la seva caiguda, després que hagi «perdut la confiança» del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Membre d’una notòria família conservadora (el seu pare va ser candidat de Fuerza Nueva el 1977 i el seu germà Francisco va arribar a president del Tribunal Constitucional), el servei a l’Estat de Pérez de los Cobos s’ha mogut sovint a la zona fosca, cosa que no va evitar que es guanyés la confiança de dirigents de tots els partits. Va estar imputat –i va ser absolt– en els 90 en un cas de tortures contra un etarra, va treballar després a l’ambaixada espanyola a Quito i va entrar a Interior en la primera legislatura de Zapatero de la mà d’Alfredo Pérez Rubalcaba. El polític socialista, de qui Pérez de los Cobos pensava que mai hauria actuat en l’1-O com ho va fer el Govern de Mariano Rajoy, va ser molt pròxim al coronel fins a la seva mort. Xoc de caràcters Acostumat a moure’s a l’ombra, amb el referèndum independentista es va fer habitual en els mitjans. La fiscalia el va designar coordinador de les forces que havien d’avortar la votació de l’1-O, i des del principi el seu caràcter va xocar amb el de Trapero, de qui creia que no acatava la seva autoritat. Al marge del que pensés del dispositiu ordenat pel Govern, que va desembocar en unes imatges de violència policial que van donar la volta al món, Pérez de los Cobos va tractar sense èxit d’imposar el seu criteri sobre les instruccions judicials davant el del major i el de Carles Puigdemont. En una reunió tres dies abans del referèndum, va afirmar que no s’havia de confondre «el substantiu» –impedir la celebració del referèndum– amb «l’adjectiu», la forma d’acatar el mandat judicial. Després del fiasco de l’1-O, Pérez de los Cobos va mostrar la seva severitat en el judici del Suprem. Va arribar a qualificar d’«estafa» l’actuació dels Mossos durant el referèndum, i va desesperar els advocats defensors amb el seu discurs impertorbable. La seva declaració va tenir un gran pes en les condemnes per sedició. A l’Audiència va anar més enllà, i va dir que si hagués pogut hauria destituït Trapero dies abans de la votació. Predicament La dimissió del número dos de la Guàrdia Civil després de la destitució de Pérez de los Cobos com a cap del cos a Madrid mostra el seu predicament dins dels alts comandaments. Des del seu cercle pròxim, se’l descriu com «molest per als que es creuen per sobre de la llei» i com un «home d’honor». Altres versions són menys complaents. «El secret del seu èxit i la causa de la seva caiguda és que ha sigut sempre portaveu de les unitats especials de la Guàrdia Civil, i els ha comprat els seus informes esbiaixats. Aquestes unitats al final s’han passat massa de voltes i l’han arrossegat», diuen des de l’entorn jurídic d’un dels condemnats per l’1-O.

El Moriarty de Trapero

Servidor de l'Estat a l'ombra, Pérez de los Cobos va guanyar notorietat quan se'l va nomenar responsable del dispositiu judicial per impedir l'1-O

Es va enfrontar amb el major dels Mossos i al Suprem va titllar d'«estafa» la seva tasca durant el referèndum

El més llegit