José Antonio Zarzalejos Torra, sense temps; els presos, sense sortida

Des del passat dia 12 de maig, els jutjats i tribunals han començat a reactivar-se, tot i que els terminis processals continuïn encara suspesos. El Tribunal Suprem, fins ara al ralentí, reprèn també el seu ritme normal. I entre els assumptes importants que ha d’abordar, es troba l’admissió a tràmit del recurs extraordinari de cassació interposat per Joaquim Torra contra la sentència del desembre del 2019 del Tribunal Superior de Catalunya, que el va condemnar per un delicte de desobediència a la Junta Electoral amb la pena d’un any i mig d’inhabilitació. Una vegada sigui ferma l’esmentada resolució mitjançant la decisió del recurs davant del Suprem, i si és confirmatòria de la sanció, el president de la Generalitat ha de deixar el càrrec i decau el seu mandat. De forma ràpida, el TS sol·licitarà també el suplicatori de Laura Borràs al Congrés dels Diputats. Els tres magistrats que deliberaran sobre l’admissió a tràmit del recurs de Joaquim Torra, a la qual s’ha oposat el fiscal, es reuniran a finals d’aquest mes o principi de juny. No sembla haver-hi dubte al Palau de les Salesas de Madrid que s’admetrà la impugnació sense necessitat d’una resolució motivada, sinó assenyalant la data de la vista del recurs que es fixarà, segurament, per al mes de setembre. Tot i que els aforats no disposaven de doble instància, en les converses informals dels magistrats del Suprem està generalitzat el criteri que, per raó de les garanties que exigeix el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, i per coherència amb una interpretació extensiva del dret de defensa, Joaquim Torra ha de disfrutar de l’oportunitat que el seu recurs es debati i decideixi. Privat per l’aforament del recurs ordinari d’apel·lació perquè el va jutjar el TSJC i no l’Audiència Provincial de Barcelona, té tota la lògica que pugui beneficiar-se de l’extraordinari de cassació. Tràmits breus La vista del recurs serà breu. No pas més d’una o dues hores. I consistirà en l’exposició de les parts sense cap pràctica de prova. Perquè els motius que poden adduir-se en la cassació només són dos: infracció de llei (vicis en l’enjudiciament anterior per errònia aplicació de les normes) o trencament de forma (vicis en el seguiment del procediment, inclosa la no-observança de les garanties processals). I una vegada celebrada la vista davant de cinc magistrats, es redactarà la sentència. ¿Quant tardarà? Serà ràpida, entre un mes i mig i dos mesos. De manera que a finals de la tardor, potser al començament del pròxim hivern, Joaquim Torra podria estar inhabilitat si la sentència confirma la impugnada, de tal manera que, una vegada li sigui notificada, no podria convocar eleccions al Parlament de Catalunya. La possibilitat que l’encara president de la Generalitat allargui la legislatura no disposa de massa opcions, tret que estigui disposat a ser substituït per un altre dirigent investit per acabar la legislatura el desembre del 2021. L’eventual recurs d’empara contra la sentència del Suprem davant del Constitucional no és suspensiu. Els recursos d’empara L’òrgan de garanties constitucionals ja està estudiant, en fase preliminar, els recursos d’empara interposats pels condemnats en el judici del procés. El president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, va adoptar una decisió que no va ser ben valorada pels altres magistrats: l’encàrrec a Cándido Conde-Pumpido perquè coordini els lletrats del Tribunal en el desbrossament dels textos dels recursos interposats. El president del TC adduïa que el que va ser fiscal general de l’Estat i magistrat de la Sala Segona del Suprem és un expert en dret penal. Això és cert, però, van adduir els togats reticents, també d’altres ho són. I per aquesta raó, González Rivas ha incorporat a la coordinació dels lletrats un altre membre del tribunal: el fiscal de carrera Antonio Narváez. Seran així dos magistrats de diferent biaix i tots dos acreditats penalistes els que dirigeixin la fase inicial d’estudi de les impugnacions dels condemnats el 14 d’octubre del 2019. Les dates aproximades de la publicació de les sentències, tenint en compte que nou dels recurrents estan presos i han «d’evitar-se dilacions», s’apunten als inicis de la primavera del 2021. De fet, fonts de l’alt tribunal confirmen que ja està en estudi –més avançat que d’altres– el recurs d’Oriol Junqueras, tot i que les resolucions de les empares s’aniran dictant en un lapse breu de temps. A la Sala Segona es dona per descomptat que els recursos es desestimaran, però també que no faltaran vots particulars que evitin que la resolució condemnatòria viatgi sense cap tatxa al Tribunal d’Estrasburg. En moments crítics Tant la probable confirmació de la condemna de Joaquim Torra en la tardor o l’hivern pròxims, com la ratificació previsible de la sentència del Suprem del 14 d’octubre del 2019 a la primavera del 2021, depassen la seva significació penal i impacten de ple en les coordenades de la política espanyola en aquests dos moments que seran crítics. A la tardor, perquè podríem estar en un situació sanitària encara precària –amb un possible rebrot del coronavirus–, cosa que dificultaria una eventual convocatòria electoral a Catalunya. I a la primavera del pròxim any, perquè serà l’època del debat pressupostari. Llavors, la crisi catalana, sepultada ara per la pandèmia, rebrotarà i tornarem a escenaris polítics que, tot i que no idèntics, s’assemblaran als que vam creure superats. I, mentrestant, ni indult, ni reforma del Codi Penal. Sense notícia de quan es decidiran a Brussel·les els suplicatoris dels (oblidats) Carles Puigdemont i Toni Comín.

Torra, sense temps; els presos, sense sortida

El Suprem admetrà la impugnació del president, fixarà per a la tardor la vista i dictarà sentència aquest any

Els recursos dels presos contra la sentència del procés es resoldran la primavera del 2021

El més llegit