La gestió dels permisos i graus penitenciaris dels presos de l’1-O –abans i, sobretot, després de l’esclat del Covid-19– ha aguditzat la divisió estratègica entre els dos principals fronts de l’independentisme: el gradualista d’ERC i el que reivindica una nova fase unilateral i de «desbordament» de l’Estat, a càrrec de JxCat i de Carles Puigdemont, que compta amb complicitats en sectors de la CUP.
Els partidaris d’aquesta segona opció han intentat generar un clima de tensió reivindicant el tercer grau per als presos independentistes i criticant que finalment la classificació fos de segon grau, l’habitual poc després de dictar sentència. La crítica anava dirigida, indissimuladament, a la Conselleria de Justícia, a càrrec d’una dirigent d’ERC, Ester Capella.
Capella va replicar dimarts passat des del Parlament defensant que la legalitat i el marc actual no permeten res més que deixar en mans de les juntes de vigilància penitenciària la decisió en cada cas a partir de criteris legals. «Cap convicció pot canviar la sentència del Tribunal Suprem», va etzibar, i va demanar a l’independentisme «menys lluites caïnites, més treball col·laboratiu i més generositat».
La tensió ha augmentat fins al punt que, davant de la pandèmia del Covid-19, familiars de presos independentistes no han amagat el seu profund enuig amb la Conselleria per no permetre, al·leguen, la sortida dels empresonats per evitar el doble confinament, com sí s’ha permès respecte a altres presos.
Discurs de la por
La líder de JxCat al Congrés, Laura Borràs, en una entrevista a EL PERIÓDICO, va posar veu a la indignació dels presos vinculats a la postconvergència i va arribar a acusar ERC d’adoptar el discurs de la por i de la submissió.
En resposta per escrit a una pregunta d’aquest diari, l’exdirigent de l’ANC, Jordi Sànchez, sosté que «es podia haver fet el nostre pas al tercer grau temporal per ser confinats a casa i, si la fiscalia s’hi oposava, la jutge ja hauria decidit si acceptava o suspenia la decisió».
«No s’ha fet, i el que és pitjor, s’ha generat un soroll innecessari amb l’anunci públic que la consellera va fer anticipant que les juntes ens deixarien passar el confinament al nostre domicili sense passar al tercer grau. Una decisió difícil en la normativa penitenciària i que el Suprem va abordar de ple de males maneres. Tot plegat, un joc de despropòsits», afegeix.
El paper del Suprem
Fonts d’ERC defensen que Capella «ha fet absolutament tot el que estava a les seves mans» perquè poguessin passar el confinament a casa i al·leguen que «les amenaces del Tribunal Suprem a funcionaris van fer que determinats presos no es poguessin acollir al recurs».
«Totes les crítiques fora de lloc que estem veient aquests dies no són més que una campanya de desgast que no té per objectiu aconseguir el confinament a casa, sinó un benefici electoral i partidista», postil·len, un raonament que recolzen en les declaracions del president del Govern, Quim Torra, quan va admetre que gestiona una autonomia i que l’article 100.2 del reglament penitenciari s’ha aplicat seguint el marge legal de què disposa.
«Va dir que ell té les claus de les presons però no la força ni la llei per prendre aquesta decisió», emfatitzen els republicans. Amb tot, s’ha de recordar que tret del cas de la pancarta dels presos i durant només uns dies, Torra no ha actuat de manera unilateral respecte a l’Estat. Tampoc pel que fa a les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional.
Els presos, majoritàriament, han viscut aquesta i altres crisis de l’independentisme intentant dissimular les seves discrepàncies i enviant missatges de concòrdia. Ara per ara, els independentistes que tenen el permís per sortir a treballar aquests dies són Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Dolors Bassa.