Pedro Sánchez va trobar aquest diumenge objeccions al seu pla de desconfinament. A la setena Conferència de Presidents autonòmics celebrada per la crisi del coronavirus, el cap de l’Executiu els va explicar que els experts que assessoren el seu Govern sobre el Covid-19 li han aconsellat que el desglaç de les mesures restrictives es faci per províncies. La idea va trobar objeccions, al menys, dels dirigents de Catalunya (JxCat-ERC), Galícia (PP), Castella i Lleó (PP), Extremadura (PSOE), Aragó (PSOE) i el País Valencià (PSPV-PSOE) perquè consideren que seria millor fer-ho per àrees de salut, un marc geogràfic inferior al de la província.
El president del Govern va prendre nota de la queixa i es va mostrar obert que es debati demà en la reunió tècnica que els consellers autonòmics tindran amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Sánchez vol aprovar el pla global de desescalada dimarts en el Consell de Ministres.
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que va ser secretari general de gestió i cooperació sanitària d’Espanya en el primer Govern de José María Aznar (1996-2000), va suggerir que Galícia pugui fer la desescalada per àrees sanitàries que, en el cas d’aquesta comunitat, són set.
Segons fonts presents, quan Sánchez va defensar que l’avenç en el desconfinament es faci per províncies, Feijóo va demanar la paraula per sol·licitar que s’inclogui una «clàusula de salvaguarda territorial» perquè les comunitats puguin tenir alguna «flexibilitat».
Set àrees a Catalunya
El Govern de Catalunya també prefereix que les mesures es prenguin per àrees (són set, com a Galícia). Cadascuna es divideix en àmbits. A la regió de Barcelona, per exemple, se n’inclouen tres: Metropolità Nord (Barcelonès Nord, Maresme i els dos Vallès), Metropolità Sud (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i Barcelonès Sud) i Barcelona Ciutat. [Aquí es pot consultar l’organització territorial].
Els presidents d’Extremadura i el País Valencià, els socialistes Guillermo Fernández Vara i Ximo Puig, respectivament, també van donar suport que es faci per àrees, tot i que van reclamar que, es decideixi el que es decideixi, el criteri sigui el mateix per a tot Espanya. El seu company de files, Javier Lambán, president de l’Executiu d’Aragó, va proposar «començar a normalitzar la vida» a les zones rurals i oblidar-se de les províncies, una reflexió que va compartir el seu homòleg a Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco (PP).
La proposta d’Andalusia: els bars, el 25 de maig
Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, també ha elaborat, com a Catalunya, un pla de confinament que el seu conseller de Sanitat detallarà en la reunió tècnica de dilluns, i que proposa obrir el comerç i les perruqueries l’11 de maig, una vegada que s’acabi la pròrroga actual del decret de l’estat d’alarma. Una setmana després, el 18, planteja que es puguin tornar a celebrar funerals, però sense vetlles. I el 25 de maig, Moreno considera que es podrien reobrir els bars i restaurants, tot i que sempre mantenint les mesures de seguretat.
El quadro de comandaments integral que Sánchez vol establir per dirigir l’«operació sortida», com la va batejar Fernández Mañueco ahir, disgusta tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu. Tots dos, segons van explicar després ells mateixos, van insistir, sense èxit, a recuperar al més aviat possible les competències i van qüestionar la utilitat d’aquestes trobades dominicals amb Sánchez al·legant que, en les últimes ocasions, el president ha comparegut unes hores abans per anunciar mesures sense tenir en compte la seva opinió (com la que les persones grans podran passejar i sortir a fer esport probablement a partir del 2 de maig).
El Govern català va carregar contra l’Executiu central per ignorar el seu propi pla de desglaç i va acusar Sánchez de tornar al «diàleg unidireccional, d’imposicions», després d’unes setmanes en què ha estat «molt més receptiu». Urkullu, per la seva banda, va exigir «més criteris i menys tuteles» per abordar la desescalada i va fer una crida a seguir «el model de codecisió d’Alemanya, que comparteix els criteris generals respectant els marcs competencials en un Estat compost».