No hi va haver gir de guió. El conclave virtual de l’ANC va ratificar els seus postulats amb el 92% dels recolzaments d’unes bases que aposten per la unilateralitat com l’«única possible» per aconseguir la independència i que es conjuren per «denunciar públicament» els partits que, compromesos en els seus programes electorals amb aquesta via, no la segueixin a l’arribar al Palau de la Generalitat.
Segons l’entitat, van participar més de 6.100 persones, unes 4.900 més que en l’anterior edició, en aquest congrés telemàtic a causa de la pandèmia del coronavirus. Un dels punts de la ponència que va generar fricció entre les bases és el que reclama que des de l’ANC només es demani el vot pels partits que es comprometin amb la via unilateral explícitament, però totes les esmenes sobre aquest punt van ser rebutjades. De fet, només es va acceptar una de les 56 esmenes presentades al text base relativa al procediment previ al desenvolupament dels plenaris que celebra el secretariat nacional de forma mensual. També es van rebutjar les dues esmenes a la totalitat que criticaven la «unilateralitat obligada» sense estratègia i que «l’ANC es vegi amb el dret de dir als seus associats i a tots els catalans quin partit han de votar».
El nou full de ruta de l’entitat, que no ofereix gaires canvis respecte a la de l’any anterior, parteix de la premissa que un referèndum acordat és «pràcticament impossible» i exigeix als partits independentistes una proposta de mandat cap a la secessió des de la ruptura unilateral amb l’Estat. En aquesta direcció, els associats encarreguen a les forces independentistes que, si superen el 50% dels vots en les pròximes eleccions catalanes, hauran de validar l’estratègia unilateral i el Parlament haurà de donar pas a la investidura d’un Govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social amb una nova Declaració Unilateral d’Independència. Uns comicis sense data que criden a convertir en un «plebiscit unilateral». «No podem esperar res d’aquest Estat. La independència depèn de nosaltres i ens l’hem de guanyar nosaltres», va etzibar la presidenta Elisenda Paluzie al donar a conèixer els resultats.
Sobre la taula de diàleg entre governs, apunten que són conscients que «difícilment» s’aconseguirà «cap èxit», veuen «oportú treballar en aquesta direcció».
Dos anys després de l’1-O, els associats admeten haver perdut centralitat i incidència política. Alhora, diagnostiquen que «s’ha evidenciat que el lideratge polític del moviment independentista no estava preparat per a la ruptura» i reconeixen que «va fallar estrepitosament» l’expectativa que el referèndum forçaria una negociació amb l’Estat. Davant d’aquest nou escenari, es proposen ser més crítics amb JxCat, ERC i la CUP, «que estan posposant i abandonant, a causa de la seva lluita per l’hegemonia autonòmica», la independència de Catalunya.
Malgrat les crítiques, l’entitat es compromet a treballar per la unitat d’acció de l’independentisme i afirma que potenciarà la lluita no-violenta mitjançant campanyes com Eines de País i la creació de la Taula Social per la Independència, un espai de diàleg entre entitats socials.
Un altre dels punts en els quals incideix el nou full de ruta és el paper del Consell per la República que dirigeix l’expresident Carles Puigdemont des de Waterloo. Des de l’ANC es comprometen a recolzar-lo i a reforçar les seves assemblees a l’exterior per internacionalitzar el procés.
Eleccions posposades
Aquest conclave havia de dictar les ordres per començar el procés de renovació de la direcció, inclosa la seva presidència, que havia de començar en un termini de cinc setmanes. No obstant, a causa de la situació d’excepcionalitat per la crisi sanitària, l’ANC va decidir posposar les eleccions perquè les restriccions no permeten la celebració d’una campanya per a l’elecció dels seus secretaris nacionals com preveuen els seus estatuts.
Els comicis interns se celebraran, com a molt tard, dissabte de la cinquena setmana posterior al moment en què s’aixequi el confinament, moment en què puguin participar en reunions «amb seguretat».