El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC) que, en el marc de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, van considerar que TV-3 i Catalunya Ràdio van vulnerar en quatre ocasions els principis de neutralitat informativa i pluralisme polític, quan aquests comicis, celebrats sota l’aplicació del 155, haurien d’haver extremat la cura. L’alt tribunal confirma que es va tractar de continguts partidaris que van suposar un alineament del mitjà públic amb unes formacions polítiques en perjudici d’altres.
Dos dels acords de la JEC van ser per manifestacions de la presentadora de la secció ‘La portada’ del programa ‘El matí’ de Catalunya Ràdio el 28 i el 30 de novembre, i els altres dos a la cobertura informativa donada per TV-3 a un concert «Per la llibertat dels presos polítics», convocat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per al 2 de desembre del 2017, en el programa ‘Telenotícies vespre’, i a una manifestació a Brussel·les el 7 de desembre del mateix any.
Després d’escoltar i veure els programes que van donar lloc als acords, els magistrats declaren que no són compatibles amb els principis de neutralitat informativa ni amb l’exigència de respecte al pluralisme que exigeix l’article 66.1 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en els mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral.
Segons la sentència, «el concepte de neutralitat informativa no és [...] ‘un calaix de sastre’ que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d’informació, sinó la plasmació en els períodes electorals de l’exigència reforçada per als mitjans públics de l’objectivitat requerida a totes les Administracions Públiques i de respectar a tota hora el pluralisme polític i social. La parcialitat en la informació que es tradueix en avantatge per a qui veu acollits els seus postulats i desavantatge per als altres és radicalment incompatible amb els esmentats principis».
Opinions
Remarca que el que es va dir a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ «no conté ni és informació, sinó opinió. I, pels termes en què s’expressa, ve a reflectir una mena de línia editorial del mitjà. Les esmentades al·locucions reflecteixen un evident judici negatiu sobre una part de les formacions polítiques concurrents a les eleccions i, simultàniament, comporten una apreciació positiva de les altres. Més enllà del to, la ironia o el sarcasme, el missatge transmès és parcial».
I quant al concert i la manifestació del dia 7 «incorren en el mateix vici. El mitjà públic es converteix en altaveu d’iniciatives de part i ho fa d’una manera que no guarda proporció amb el tracte donat als altres participants en les eleccions. La demanda reconeix que es van produir diverses connexions amb el concert i no nega les referències horàries que destaca la Junta Electoral Central sobre la cobertura de la manifestació. El caràcter noticiari i l’interès dels dos esdeveniments no són discutibles, però tampoc ho és que eren iniciatives de part amb transcendència electoral i que el mitjà públic va amplificar el seu ressò beneficiant així els que els van promoure en desavantatge per a les altres forces polítiques que participaven en les eleccions».
155
La Sala admet que aquestes eleccions se celebraven en unes circumstàncies excepcionals, com va ser l’aplicació del 155, però considera que «precisament la gravetat de la situació hauria d’haver fet que mitjans de comunicació de titularitat pública, com ho són els integrats a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, extremessin el zel i s’esforcessin per mantenir en les eleccions del 21 de desembre del 2017 la seva neutralitat informativa i respectar el pluralisme polític constitutiu de la societat catalana, de tota, ja que és tota la societat la que els sosté i a la qual es deuen».