En el judici per rebel·lió al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, ell és el més conegut, però no estarà sol. L’acompanyaran al banc tres acusats més: dos dels seus immediats superiors polítics –l’exdirector dels Mossos, Pere Soler, i el que va ser segon a Interior, César Puig–, i una subordinada, la intendenta Teresa Laplana. [Judici a Trapero i la cúpula dels Mossos | Últimes notícies en directe].
Cap ha estat en presó preventiva per aquests fets, tot i que pesen sobre ells mesures cautelars com la prohibició de sortir d’Espanya. A continuació, la relació d’acusats junt amb la pena que demana la fiscalia i els fets que els atribueix a cadascun:
1.- JOSEP LLUÍS TRAPERO ÁLVAREZ (11 anys de presó per rebel·lió).
Nomenat major dels Mossos el 17 d’abril del 2017, càrrec del qual va cessar l’octubre d’aquell any en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Va ser processat per dos delictes de sedició i un de pertinença a organització criminal per haver consentit la celebració de l’1-O i no haver frenat el setge a la Conselleria d’Economia, però la fiscalia va optar per acusar-lo d’un de sol de rebel·lió, d’acord amb el sol·licitat al Tribunal Suprem per als exmembres del Govern català.
Durant la instrucció, va anar a declarar en tres ocasions, la primera vestint el seu uniforme policial. Tot i que el seu judici a l’Audiència Nacional estava pendent, va acceptar testificar en el judici del procés i va revelar que es va oferir per detenir Puigdemont i els consellers després de la declaració d’independència i que va instar en dues ocasions el Govern a complir la legalitat, perquè la policia autonòmica no trencaria amb la Constitució.
Segons la fiscalia, «amb el coneixement i aquiescència dels altres dos acusats, com a màxim responsable dels Mossos d’Esquadra, va dissenyar de manera deliberada uns mecanismes d’actuació» per impedir que els agents sota el seu comandament poguessin complir les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També se l’acusa d’una «utilització il·lícita» del seu càrrec en benefici de polítics independentistes com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. «A més, per la seva relació amb els polítics independentistes, el responsable dels Mossos d’Esquadra feia servir la seva màxima autoritat per informar de les investigacions policials i judicials que s’estaven fent.
2. CÈSAR PUIG i CASAÑAS (11 anys de presó per rebel·lió)
Exsecretari d’Interior de la Generalitat. Nomenat el juliol del 2015.
La fiscalia l’acusa d’alertar de l’actuació dels altres cossos policials i facilitar informació als impulsors del procés. Segons l’escrit d’acusació, el 19 de setembre del 2017 va enviar una sèrie de correus a una direcció utilitzada per l’exsecretari de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda català, Josep María Jové Lladó, en els quals informava de l’actuació que la Guàrdia Civil estava fent a Terrassa a l’empresa Unipost.
3. PERE SOLER i CAMPINS (11 anys de presó per rebel·lió)
Exdirector dels Mossos d’Esquadra, nomenat el dia 31 de juliol del 2017. Arran del seu nomenament, va fer una sèrie de manifestacions públiques com que «la Constitució no els obliga».
«Li corresponia exercir el comandament, direcció i inspecció del cos de Mossos sota la direcció i supervisió del Secretari General i del Conseller del Departament d’Interior», indica la fiscalia. Se l’acusa de donar «cobertura i protecció a les persones implicades en l’organització del referèndum», en concret a Francesc Sutrias, detingut per la seva participació en l’adquisició, presumptament amb diners públics, de material necessari per al referèndum, i a qui hauria promès mesures de contravigilància.
4. TERESA LAPLANA COCERA (4 anys de presó per sedició)
Intendent dels Mossos d’Esquadra i responsable de l’operació de seguretat a l’edifici de la Secretaria General de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda a Barcelona durant el registre judicial del 20 de setembre del 2017.
Segons la Fiscalia, «va negar reiteradament i intencionadament la prestació de l’auxili que se li reclamava, guiada del propòsit últim que encoratjava les seves accions, que no era cap altre que frustrar l’actuació de la Comissió Judicial».