L’exdiputat del PDECat en el Congrés Jordi Xuclà ha apostat obertament per facilitar la investidura de Pedro Sánchez i ha posat de manifest la divisió estratègica a JxCat, que pot portar a una escissió entre els qui tenen una visió «maniquea» del conflicte català i els «reformistes».
En un article publicat al ‘Diari de Girona’, titulat ‘JxCat, ¿càtars o reformistes?’, Xuclà reconeix que els 13 diputatsd’ERC en el Congrés disposen d’una força «indispensable» per decantar la investidura de Sánchez i estan en bona posició per negociar amb els socialistes.
Mentrestant, els vuit diputats de JxCat a Madrid, diu Xuclà, també s’han de posicionar, tot i que en el seu cas no hi ha unitat, perquè cohabiten dues visions molt diferents: la dels hereus de l’antiga Convergència i la dels independents que es van anar incorporant a aquest espai després dels fets d’octubre del 2017. Al seu article, Xuclà destaca que «alguns» d’aquests diputats –en referència velada a l’exconsellera i portaveu de JxCat en el Congrés, Laura Borràs, entre d’altres– «marquen distàncies i fins i tot repudien» l’«històric espai convergent».
La «dificultat de conciliar les dues visions» dins de JxCat, opina Xuclà, que va ser diputat del PDECat fins a les eleccions del 28 d’abril, «es fa cada dia més evident per a qualsevol persona que analitza els fets amb una certa objectivitat».
«Harmonia difícil»
«¿Els convergents partidaris que JxCat faciliti la investidura de l’únic govern possible que es pot formar, i que utilitzi la seva força electoral per al compliment de tot el que pugui aconseguir en el camp programàtic, ens hem de donar per vençuts? ¿Hem de veure de braços plegats com aquest intervencionisme efectiu en la política espanyola l’assaja només ERC?», es pregunta.
Fent ressò dels qui vaticinen una possible escissió a JxCat, afirma que els «dos mons que cohabiten» en aquest espai «tenen molt difícil mantenir-se en harmonia en el futur», perquè «en la societat han cristal·litzat dos mons polítics diferents: els irredempts i els partidaris del pacte i l’acord».
«Els càtars –el dualisme maniqueu entre el bé i el mal– i els reformistes, dues maneres de veure el món que hauran de trobar els seus propis camins en un futur ben pròxim», afirma.