Ciutadans va voler des del principi ser una opció política per a tots els espanyols. Albert Rivera ja ho va intentar presentant-se a les generals del 2008, només dos anys després del naixement del partit, però únicament va treure 46.313 vots (0,18%). Després del fiasco, es va centrar en Catalunya i només es va tornar a plantejar expandir-se el 2012, després de guanyar nou diputats al Parlament. Entre ells hi haviaInés ArrimadasiJosé Manuel Villegas, l’actual secretari general, queaquesta setmana ha anunciat la seva retirada. Amb aquesta posició més còmoda a la Cambra catalana van decidir, l’any següent, conformar Moviment Ciutadà, rèplica de Ciutadans de Catalunya, una plataforma impulsada el 2005 que va organitzar actes a tot Espanya i va acabar convertint-se en partit.
Després es van celebrar les europees, on van aconseguir dos escons que, sumats als cinc que va aconseguir Podem, van posar en guàrdia el bipartidisme. Les andaluses de març del 2015 els van continuar animant (nou seients) i a les generals del mateix any van irrompre al Congrés amb 40 escons. Van perdre vuit seients en la repetició electoral, però es van apuntalar com una formació d’àmbit estatal bastint ponts amb el PSOE.
La popularitat d’Arrimadas estava en auge i va enfortir el seu perfil exercint com a cap de l’oposició durant els episodis més turbulents del procés. Va collir els fruits en les eleccions del 2017, situant-se com a primera força a Catalunya. La seva revelació la va convertir en un dic contra el nacionalisme català, però les seves aspiracions apuntaven a un enrobustiment del partit.
Rivera va veure l’oportunitat de cosir un tàndem per situar-se a la Moncloa. «Sabíem que tard o d’hora Arrimadas faria el salt al Congrés, tot i que potser no ho esperàvem de forma tan sorprenent perquè tenia una responsabilitat majúscula», afirmen fonts taronges. Al grup delParlamentvan comprendre la maniobra: «Era una parella molt potent, i va funcionar el 28 d’abril».
No obstant, l’equip no va evitar el daltabaix electoral del 10-N. La direcció atribueix el pas de 57 a 10 escons a múltiples factors: la volatilitat electoral i la falta de fidelització sota les seves sigles, la dificultat d’establir-se al centre amb un discurs disposat a donar el ‘sorpasso’ alPP, la irrupció de Vox i les baralles internes. Uns desacords que van acabar amb el cop de porta d’alguns fundadors com Francesc de Carreras i amb la dimissió de crítics com Toni Roldán, Francisco de la Torre o Javier Nart (que no ha deixat l’escó al Parlament europeu). L’acostament a la ultradreta va ser el motiu al·legat per alguns d’ells a l’estripar el carnet, però també va activar l’alertaManuel Valls, que va trencar amb la formació aBarcelona.
«Reconstruir el desastre»
Arrimadas no hi va anar sola. Es va emportar un dels seus estrets col·laboradors, José María Espejo-Saavedra, un gran gestor intern que recollirà l’acta al Congrés després de l’abandonament de Fernando De Páramo, un actiu molt qüestionat per l’estratègia comunicativa seguida durant la campanya. En la travessia per liderar el partit també s’envoltarà de fidels, tot i que compta amb el recolzament de totes les sensibilitats. Arrimadas haurà de fer equilibris entre mantenir els actius necessaris per no començar de zero i buscar figures que renovin la imatge de Cs. Fonts del partit apunten que l’acompanyarà una abundant quota catalana i donen per fet queLorena Roldánserà una de les seves primeres espases. «Hi ha un escenari molt bo per a un canvi. El cercle de Rivera se n’ha anat pel seu propi peu i Arrimadas compta amb tots. Hi ha dirigents capaços de reconstruir el desastre», assenyalen fonts taronges.
«El nostre salt nacional és una experiència d’èxit», assegura Villegas, que afegeix que ara Cs «està més fort que mai a Catalunya» i té vicepresidents en els governsd’Andalusia,Madrid,Castella i LleóiMúrcia. No obstant, Roldán burxa en el fet que creu que Cs, del qual és militant, s’ha d’enfrontar a un «rearmament intel·lectual». «El que és fàcil és escollir el líder», afirma. No pensa a tornar tot i que està disposat a posar l’espatlla «des de fora» amb un ‘think-tank’ a ESADE.