Els independentistes empresonats com a integrants d’una suposada organització terrorista finançaven els seus preparatius amb els seus diners personals i petits fons procedents de les caixes de resistència del CDR, a l’espera dels fons d’«uns empresaris» disposats a ajudar-los.

Aquesta previsió es desprèn del sumari de l’operació Judes, en el qual, en diverses escoltes realitzades per la Guàrdia Civil, apareixen membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) parlant de les necessitats econòmiques per als seus plans.

La més important quan, en una data que no determina el sumari, estaven fent proves per fabricar termita, potent deflagrador amb capacitat explosiva. Després d’un contacte a Vic amb l’integrant de l’altre grup, suposadament també del CDR, que també estava intentant aconseguir termita, Jordi Ros informa el seu company Eduard Garzón a la terrassa del bar Plaça de Sabadell.

Allà –segons la declaració que el 23 de setembre, quan feia poc que havia sigut detingut, va fer Ros davant la Guàrdia Civil– aquest li diu a Garzón «que havia gastat molts diners, fins ara, per comprar àcid sulfúric, àcid nítric, àcid clorhídric i amoníac» i li parla de «la necessitat de diners per comprar un destil·lador, en concret, 250 euros. Necessitava el destil·lador per augmentar el percentatge de puresa de l’àcid nítric del 60% al 65%», relata l’acta de l’interrogatori realitzat per agents de l’institut armat.

En aquesta cita, «Eduardo Garzón li va informar que, ben aviat, li podia facilitar els 250 euros per a l’adquisició del destil·lador». Ros li va explicar que el necessitava per desenvolupar un altre explosiu i Garzón «li va comunicar que, si necessitava una quantitat econòmica més elevada per perfeccionar el seu segon projecte [diferent del de la termita], hauria de recaptar diners entre altres persones. A més, va afegir que més endavant, si era necessari, recorreria a uns empresaris que estaven disposats a realitzar més aportacions econòmiques».

Penúria

Els CDR ara empresonats també esperaven tenir diners d’una estructura paral·lela al CDR, que anomenaven Serrallonga, amb el mateix cognom que un famós bandoler català del segle XVII, i a la qual atribuïen una total disponibilitat de fons.

A Serrallonga al·ludeix Xavier Buigas en una conversa telefònica primerenca, el 8 d’octubre del 2018, a les set de la tarda, amb Ferran Jolis. El primer li parla al segon per primera vegadad’un pla de presa de la Cambra autonòmica catalana.

«Doncs ens han demanat [Serrallonga] si podíem preparar una entrada al Parlament, per defensar el Parlament. No per crear enrenou, sinó per anar a defensar-lo. Però una cosa seriosa, vol dir: gent dins, gent fora, gent en uns pisos, gent en uns locals, gent. Intendències i totes aquestes coses», li diu Buigas a Jolis.

Després d’un tall de la trucada, Buigas acaba: «L’altra història és que nosaltres faríem tota la gestió per buscar pisos, buscar locals... Tot amb la col·laboració d’ells, perquè ells tenen un equip tècnic i tàctic, són molt organitzats. L’altra cosa és que nosaltres els hem dit quevolem que per part seva hi posin molta gent i que hi posin diners. Perquè aquestes coses costen diners, perquè els informàtics portaran els seus portàtils i això, però segur que necessiten coses que s’han de comprar per fer una bona operació. Aquestes coses valen diners i nosaltres no hi posarem ni un duro. Hi posarem les hores que facin falta, això sí. I, si hi han d’haver dos pisos amb gent, aquesta gent haurà de dinar, sopar i dormir. Tampoc fa falta el Ritz, però sí que necessitem uns mínims. I la gent d’intendència, potser no trobem local i s’han de llogar un local. Ens han dit que pels diners no hi ha cap problema».

En una altra conversa, a la qual al·ludeix a un informe de la Guàrdia Civil elevat al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, Ferran Jolis calcula que «l’objectiu era resistir una setmana al Parlament, que havien de tenir dos pisos francs, muntar antenes de llarga distància i que el pressupost seria d’uns 6.000 euros».

Comprar cacauets

Les primeres dificultats econòmiques del grup es van posar de manifest el desembre del 2017, quan, a partir d’una reunió de formació de membres del CDR a Berga –de la qual surt la idea del nom Equip de Resposta Tàctica–, Ferran Jolis li parla a Xavier Buigas de la necessitat de comprar «cacauets». Així anomenaven les targetes telefòniques no registrades.

Aquesta compra es va realitzar amb diners «de la territorial» del CDR, segons va declarar Jolis a la Guàrdia Civil.  Entre les persones que li van donar diners, Jolis va citar als agents un activista molt compromès de Sabadell i vinculat a la CUP, que anomenen Eric el Ric.

Ferran Jolis diu en el mateix interrogatori que «els diners per recarregar els terminals mòbils sortien de la butxaca de cada persona usuària del terminal o de la caixa de resistència, segons la circumstància». En altres passatges del sumari de l’operació Judes s’al·ludeix a petites disposicions d’aquesta caixa de resistència, formada per microdonacions dels CDR i simpatitzants de diversos punts de Catalunya.

No només a Buigas atribueixen els investigadors un paper de lideratge en l’obtenció de recursos. En els registres duts a terme el 23 de setembre, la Guàrdia Civil va trobar anotacions comptables, sempre de petites quantitats, d’Eduard Garzón en la venda de material de propaganda, en un bloc que recull «un compte de pagament/deutes dels diferents CDR per a les samarretes de les quals l’Eduard porta el marxandatge», redacta la Guàrdia Civil en un informe. El moviment registrat a la llibreta supera poques vegades els 1.500 euros.