Santiago Abascal va provar de portar el debat al seu terreny. Va criminalitzar la immigració, va demanar l’abolició del sistema d’autonomies i va provar de mostrar-se com el defensor més gran de la seguretat de les dones. Tot això sense èxit. Els quatre homòlegs van ignorar totes les provocacions del líder de Vox, passant per sobre i sense entrar a valorar les afirmacions que posava damunt la taula, ni per recolzar-les ni per rebatre-les. Només Pedro Sánchez va retreure a Pablo Casado i Albert Rivera la sintonia que mantenen amb el dirigent d’extrema dreta.
El bloc, centrat en les propostes socials de cada partit, va portar una pujada del to del debat i, l’amplitud del tema, va permetre que el PSOE i Unides Podem, d’una banda, i elPP i Cs, de l’altra, pogués ajustar les estratègies als seus objectius. Pablo Iglesias i Sánchez es van embolicar en una competició per enumerar el nombre més elevat possible de mesures socials que posarien en marxa si arribessin al Govern.
Mentrestant, Casado i Rivera, en resposta als retrets del líder socialista, es van dedicar a criticar els pactes del cap de l’Executiu en funcions amb partits independentistes i els problemes que comporten a escala social a Catalunya. Tots dos van reservar un breu espai per als seus programes electorals: el president conservador va recordar la trajectòria del seu partit, i el cap liberal va enarborar una reforma del sistema educatiu.