El debat electoral té l’estranya virtut de ser un malson pel qual tots els candidats volen passar. No és habitual per al partit al capdavant, que sol arribar arrossegant-se a un risc que només es justifica per la pressió d’una opinió pública que vol veure els gladiadors a l'arena. En aquesta ocasió, els cinc candidats tenen bons motius per desitjar sotmetre’s a aquesta tortura. Pedro Sánchez surt a persuadir el progressisme abstencionista. Pablo Casado, a convèncer els indecisos de Cs i Vox. Albert Rivera, a intentar un miracle. Pablo Iglesias, a vendre’s com a guardià de les essències de l’esquerra. I Santiago Abascal, a reivindicar-se com l’únic que no pactarà amb Sánchez.
«No canviarà el vot dels blocs, però sí que aconseguirà mobilitzar», defensa Sílvia Claveria, politòloga de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M). Els estudis diuen que els debats mouen entre l’1% i el 3%del vot, un canvi percentual determinant en un sistema multipartit. La clau és tenir resposta a la pregunta central i no cometre errors. «Serà un ‘tots contra Sánchez’ però en realitat qui més s’hi juga és Rivera», adverteix Pablo Simón, politòleg de la UC3M, que recorda que amb els indults ja fora de la taula, la qüestió medul·lar serà Catalunya i el desbloqueig. «El debat mobilitzarà. L’enorme incògnita continua sent la participació, que sembla augmentar en els últims ‘trackings’», opina Ismael Crespo, catedràtic en Ciències Polítiques.
De manera telegràfica, aquí esbossem per què cada candidat necessita aquest debat, segons els experts.
PEDRO SÁNCHEZ: contra l’abstenció
Sortirà a assegurar. S’ha preparat per a un tots contra un. No es pot permetre ni un error. Corre el risc de baixar dels 123 escons de l’abril. La seva missió és persuadir els electors del PSOE que miren de reüll l’abstenció. El seu segon objectiu és apel·lar a aquells ambtemptacions d’escapar-sea Podem o Més País. Aquest nínxol és menys important. En total, calcula, tédos milions de vots en l’aire. Intenta activar-los amb pragmatisme i un discurs presidencialista: Espanya necessita ja un govern fort, i l’única alternativa és el PSOE.
PABLO CASADO: pescar indecisos de Cs i Vox
Sortirà sense histrionismes, en tomoderat. Pretén acabar d’emportar-se elsindecisos que a l’abril van elegirCs iVOX. Si els aconsegueix, pot somiar superar la barrera dels100 diputats i ser l’alè al clatell del PSOE. Sap que no surt a guanyar les eleccions, però necessita un PP tan fort com sigui possible per tenallar Sánchez. Assenyalarà el socialista com un dirigent dèbil, incapaç de governar i li exigirà respostes a la crisi catalana.
ALBERT RIVERA: la incògnita
Arriba al debat a ladesesperada. És el que més se la juga. Al líder de Cs li toca arriscar-se, cridar l’atenció. Això el converteix en el candidat més impredictible. Té al seu favor la sevabona oratòriai la capacitat de reinventar-se. En contra, les batzegades estratègiques i la sobreactuació. Pot ser el guanyador o el gran perdedor.
PABLO IGLESIAS: la veritable esquerra
Va guanyar dos punts a l’abril per la seva intervenció en els debats, en un paper d’àrbitre. Ara serà més dur. El candidat d’Unides Podem mirarà de mostrar que Sánchez vol pastar tot el poder i es reivindicarà coml’únic que pot ancorar-lo a la veritable esquerra del tauler.
SANTIAGO ABASCAL: debut sense complexos
Arriba el seu primer debat en unes generals en tercera posició de les enquestes. No és un gran orador. L’aspirant de Vox vol consolidar els votants conservadors que han desertat del PP i Cs, amb l’assumpte que l’ha disparat en els sondejos: la violència de l’independentisme radical.