Un total de 810.367 persones han demanat al’Institut Nacional d’Estadística (INE), en ajuntaments i consolats espanyols que no se’ls enviï propaganda electoral de cara a les eleccions generals del 10 de novembre, que suposen la repetició de les generals del 28 d’abril per la impossibilitat que hi ha hagut de formar govern.
Segons les dades facilitades per l’INE, han sigut 810.367 persones les que han demanat que se’ls exclogui del cens que es reparteix als partits i que aquests utilitzen per enviar propaganda electoral als ciutadans. Aquesta és la xifra fins al 7 d’octubre, la data límit per demanar-ho i que fos efectiu en aquests comicis. Les peticions que es rebin a partir d’aquesta data no s’aplicaran en les eleccions del 10 de novembre i sí en les següents.
D’aquesta quantitat, 808.493 corresponen al cens d’espanyols residents (CER) i 1.874, al dels espanyols que estan residint fora d’Espanya, els residents absents (CERA).
Per províncies
El major nombre de peticions s’ha produït a Madrid, amb 155.219 amb molta distància de la següent circumscripció, que és Barcelona, on un total de 89.698 ciutadans no volen que els enviïn a casa propaganda electoral del 10-N. Els segueixen València, amb 41.852 electors que rebutgen la publicitat; Sevilla, amb 39.865; Alacant, amb 25.707; Saragossa, amb 24.736; la Corunya, amb 20.503 i Cadis amb 20.255.
La resta de províncies baixen de la xifra de 20.000 electors, tot i que s’hi aproximen molt: Granada, on 19.161 ciutadans han sol·licitat que no els sigui enviada publicitat dels partits, i Múrcia, on ho han fet 17.935. Entre 15.000 i 16.000 electors ho han demanat a Astúries (16.039), Còrdova (16.206), Biscaia (15.639) i les Balears (15.224); Pontevedra (14.923). Entre els 13.000 i els 14.000 ciutadans, han demanat no rebre publicitat a Las Palmas (13.376); Tarragona (13.419) i Valladolid (12.430). I entre els 10.000 i els 12.000 ciutadans, a Navarra (11.929); Santa Cruz de Tenerife (11.332); Àlaba (10.949) i Almeria (9.324).
A la resta de les circumscripcions, les peticions han estat per sota dels 10.000 electors. On menys n’hi ha hagut, amb menys de 3.000 peticions, ha sigut a: Melilla (903), Ceuta (1.044), Sòria (1.897), Conca (2.280), Àvila (2.825), Zamora (2.864) i Palència (2.907). Entre 3.000 i 5.000 peticions s’han produït a: Guadalajara (4.047); Lugo (4.174); Ourense (4.603); Segòvia (3.271) i Terol (4.547). I entre 5.000 i 10.000 electors: Almeria (9.324), Cantàbria (9.297), Girona (8.615), Castelló (8.004), Badajoz (7.878), Huelva (7.697), Albacete (7.580), Càceres (5.908), Ciudada Real (6.713), Lleida (5.156), la Rioja (7.173), Salamanca (6.982) i Toledo (7.641).
Les quartes en quatre anys
La decisió de rebre o no propaganda electoral ha cobrat importància a causa que les eleccions que se celebrin el 10 de novembre seran les quartes en quatre anys. De fet, quan es van convocar aquestes últimes, van sorgir campanyes a les xarxes socials en què es demanava que no s’enviés propaganda electoral, ja que la convocatòria d’unes noves eleccions costa uns 140 milions d’euros.
Aquesta possibilitat de rebutjar la propaganda electoral es va aplicar ja en les eleccions del 28 d’abril i la mesura és fruit de la reforma que es va dur a terme el 2018 de la Llei Electoral General (LOREG). De fet, l’Institut Nacional d’Estadística va informar el 7 de març passat que estaven a disposició dels electors els formularis per poder aplicar aquesta mesura ja en les eleccions d’abril.
Els electors han pogut realitzar les seves peticions per internet, a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística, a la següent adreça: https://sede.ine.gob.es/ce_exclusion_copias. I també ho han fet als ajuntaments, a les oficines consulars i a les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral (OCE).