Després de la tempesta, aquest divendres tocava fer balanç de la situació. El Govern va avançar que impugnarà davant del Tribunal Constitucional tres de les resolucions que va tirar endavant la majoria independentista en la turbulenta sessió de dijous al Parlament, i va demanar a Torra que deixi clar que no avala la violència. I els sobiranistes van continuar acusant Ciutadans d’instigar l’enfrontament a la Cambra; per a ells, l’empresonament dels set acusats d’estar preparant actes «terroristes» no és més que una «provocació» en la qual no s’ha de «caure».
El Govern no vol mostrar titubeig davant l’elevació del pols independentista, però alhora considera, davant les reivindicacions del PP i Cs, que «no es donen les circumstàncies» per tornar a suspendre l’autonomia de Catalunya a través de l’article 155 de la Constitució. Un dia després que el Parlament aprovés diversos acords que tornen a apostar per la secessió i la desobediència, i que la Moncloa anunciés que prendria mesures, la ministra portaveu, Isabel Celaá, s’ha mostrat contundent aquest divendres, acusant la cambra autonòmicad’«atacar la convivència entre catalans».
El Govern pensa acudir al Tribunal Constitucional per impugnar tres resolucions del Parlament: la que aposta per liderar una resposta institucional a la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, la que insta a impulsar l’amnistia dels presos il’autodeterminació i la que demana la sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya. Alhora, l’Executiu remarca que cap té valor legal, no van dirigides a canviar l’ordenament jurídic, a diferència de les iniciatives del setembre del 2017, per la qual cosa un nou 155 està descartat. Però Celaá ha deixat clar que la Constitució serveix tant per «al diàleg» com per a la «defenses dels nostres valors».
Segons el parer del Govern, els partits independentistes busquen «tensar la societat» davant de la sentència sobre l’1-O. És a dir, augmentar el conflicte, just quan el «recolzament a la unilateralitat», ha remarcat Celaá, ha disminuït entre la població catalana.
Aposta pel diàleg
«La nostra proposta és convivència, respecte i diàleg dins de la Constitució davant els que volen recórrer el camí del desordre o fins i tot la possible violència», ha assenyalat la portaveu, amb referència a les recents detencions de diverses persones a Catalunya acusades de terrorisme. Igual que va fer dimecres passat des de Nova York el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, Celaá ha exigit al president, Quim Torra, que condemni aquesta mena de comportaments. «El Govern rebutja de ple les declaracions del president de la Generalitat acusant l’Estat de perseguir independentistes pel simple fet de ser-ho. Li demanem que deixi clar el respecte a la democràcia i als principis de l’estat de dret», ha dit la ministra.
El Govern continua exigint a Quim Torra que condemni aquest tipus de comportaments «amb claredat», però ni el president ni altres dirigents independentistes semblen anar en aquesta línia.
Torra, que aquest divendres es va veure obligat a retirar la pancarta de recolzament als presos de Palau per imperatiu judicial, es va limitar a afirmar que les impugnacions anunciades pel Govern als acords del Parlament són «un atac a la democràcia». El president va ser acusat pel ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande Marlaska, de «posar en tela de judici» l’Estat de Dret, però no va respondre.
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, sí que es va referir a lagran esbroncada de dijous, quan diversos diputats es van encarar al ple parlamentari. «Fa temps que hi ha un partit, Ciutadans, que està fent tot el possible per crispar i fer creure que l’independentisme és violent,»va dir, mentre va recomanar no caure en «provocacions».
Cs tampoc va fer autocrítica, informa Júlia Regué. Segons l’opinió de la líder del partit a Catalunya, Lorena Roldán, la responsabilitat de la baralla és dels independentistes, que en el Parlament «van aplaudir i van aclamar presumptes terroristes». Segons ella, hi ha «milions de catalans que tenen por» després de les detencions de dilluns.
La imminència de les eleccions condiciona l’actitud dels partits en aquest assumpte. Les detencions i l’augment del pols al Parlament arriben en un mal moment per als socialistes. A les portes del 10-N, poden esperonar tant la dreta com els partits independentistes. Per això, Celaá va demanar a les formacions espanyoles «unitat d’acció» davant aquests esdeveniments.
«Les forces polítiques, sobretot algunes, voldran fer electoralisme –ha assenyalat, amb referència al PP i a Cs, als quals no ha citat. És importantíssim que les forces mantinguem una actitud d’Estat davant de la possible comissió de delictes violents per causa ideològica. És importantíssim que els polítics mantinguem una unitat d’acció en aquest sentit. Mantindrem la calma».