El ponent de la sentència que el Tribunal Constitucional (TC) té pendent dictar sobre la causa de l’assalt al Parlament de Catalunya el juny del 2011, l’assalt al Parlament de Catalunya el juny del 2011,Cándido Conde-Pumpido, es recolza en el radical canvi de criteri de la Fiscalia a l’hora de proposar l’estimació del recurs dels condemnats al seu dia pel Suprem i per tant la seva absolució per vulneració de drets, han informat Europa Press en fonts jurídiques.

La proposta ha causat malestar en alguns membres del tribunal de garanties, que apunten fins i tot que una resolució no unànime sobre aquest assumpte pot perjudicar la futura sentència del procés quan sigui previsiblement portada a Europa per les defenses d’Oriol Junqueras i la resta de jutjats pel Suprem.

L’assumpte, en tot cas, no ha començat a deliberar-se al Constitucional ja que, malgrat que va ser sobre la taula en un ple d’abans de l’estiu, amb prou feines es va tractar i no ha tornat a aparèixer en l’ordre del dia de les últimes sessions convocades.

La pedra de toc de tot aquest assumpte es troba en els arguments que segons ha avançat el diari ‘ABC’ i ha confirmat Europa Press obren en la ponència d’absolució, on s’argumenta que el Tribunal Suprem hauria vulnerat els drets de reunió, manifestació i participació política dels vuit joves que van assetjar els diputats i el Govern català a les portes del Parlament el 2011.

’Doctrina Atutxa’

Per a cap altre sector del TC, però, l’assumpte no té res a veure amb el procés sinó amb la ‘doctrina Atuxta’ del Tribunal d’Estrasburg, –que el juny de 2017 va condemnar a Espanya a indemnitzar de forma simbòlica l’expresident del Parlament Basc per no haver sigut escoltat de nou al Suprem abans de veure canviada la seva absolució per condemna–. Aquest mateix argument tindria aplicació en el cas dels joves al Parlament i per això seria un dels fonamentals de la ponència, segons les fonts consultades.

Els onze processats van ser absolts al seu dia per l’Audiència Nacional, si bé el Suprem va anul·lar aquesta sentència el març de 2015, condemnant vuit d’ells a 3 anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat. Es dona la circumstància que el ponent inicial d’aquesta resolució, Perfecto Andrés, va quedar en minoria a l’optar per confirmar l’absolució i la ponència es va canviar corresponent al president de la Sala Penal, Manuel Marchena.

Transcendència del dret de reunió

En la seva sentència, el Suprem sostenia que l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret de reunió «no poden operar com a elements neutralitzants d’altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional».

Amb això, el Suprem va tirar per terra el criteri mantingut pels magistrats de l’Audiència Nacional Ramón Sáez Valcarcel i la seva companya Manuela Fernández Prado –l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va discrepar i va votar a favor de condemnar-los– els qui van argumentar en la seva resolució que la llibertat d’expressió i el dret de manifestació i de reunió «tenen una posició preferent en l’ordre constitucional» i per això, han de ser objecte «d’una especial protecció».

Sorprèn en tot cas el canvi de criteri a la Fiscalia una vegada l’assumpte ha arribat el TC, sobretot tenint en compte la posició especialment dura que el Ministeri Públic va mantenir durant la vista d’aquest assumpte en el Tribunal Suprem el 2015. En aquesta ocasió, el fiscal Salvador Viada va defensar que la sentència inicial patia d’un «politització extrema» i va acusar els magistrats de l’Audiència Nacional de bolcar en la resolució «la seva ideologia» en lloc d’aplicar la llei.

Possible canvi de ponent

L’equilibri de majories en l’actual Tribunal Constitucional, amb set magistrats en posicions més conservadores i cinc al sector «progressista», fan complicat que la ponència de Conde-Pumpido tiri endavant, i això fa preveure absència d’unanimitat i fins i tot que s’arribi a un canvi de ponent.

Així, i tot i que finalment es confirmessin les condemnes, l’existència de vots particulars que poguessin alinear-se amb la tesi de la vulneració de drets podria perjudicar en un futur a la sentència del procés si, com és previsible, les defenses acudeixen acudeixen al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

A tot això s’afegeix que el pròxim 6 de novembre finalitza el mandat de tres dels magistrats del Tribunal Constitucional, el conservador Andrés Ollero i els situats al sector progressista Fernando Valdés i Encarnación Roca, la renovació de la qual podria canviar l’equilibri de forces d’aquest òrgan. La situació política, malgrat això, no sembla assegurar una ràpida resposta al mandat constitucional per al recanvi de magistrats.