Els partits majoritaris de l’independentisme es miren amb un posat impassible la nova convocatòria d’eleccions que s’espera per dilluns. Els republicans comparteixen amb els postconvergents la sensació de reconeixement a la seva tesi que, resumida, seria al Congrés no hi haurà fins que no n’hi hagi a Catalunya. I Esquerra, a més, mostra la seva satisfacció per haver-se convertit en el paladí d’una nova investidura, tot i que fos del PSOE, que barrés el pas a un pacte eventual de les tres dretes. Davant això, i a falta que es formalitzi la convocatòria i, després, els partits abordin la qüestió, els dos espais polítics opten per insistir en la seva aposta: repetir les llistes.
«No serem la corretja de transmissió de la repressió», afirma un alt càrrec d’ERC quan se li pregunta per la composició de les llistes republicanes. És a dir, Esquerra no pensa facilitar-li les coses a l’Estat i no adoptarà cap decisió que tingui en compte una possible sentència d’inhabilitació per aOriol JunquerasiRaül Romeva, caps de llista al Congrés i el Senat a les eleccions del 28 d’abril passat.
«La situació de Junqueras ara mateix, i molt segurament quan el partit prengui la decisió, és la mateixa que tenia a l’abril: és en presó provisional», apunta una altra veu republicana. I sota aquest prisma, i encara que el partit encara no ha abordat la qüestió, la idea del partit és repetir les llistes. I, evidentment, mantenir el guanyador dels comicis a Catalunya,Gabriel Rufián, com a cap de llista efectiu.
La sentència i el TJUE
¿I si la sentència arriba abans del 15 d’octubre, data en què el BOE publica les llistes? ERC no avança esdeveniments. «No ens situarem en el seu marc mental. És donar per fetes coses que no han passat. Hi ha presumpció d’innocència i hi ha presó preventiva», insisteixen aquestes veus.
De fet, tot apunta que la sentència arribarà abans de la publicació a la gaseta oficial. Ja ho va apuntar el fiscal Javier Zaragoza dimarts, que situava la sentència per la festa de la Hispanitat. A més, la vista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en relació amb la immunitat o no de Junqueras gràcies a la seva acta d’eurodiputat, el 14 del mateix mes, sembla redundar que la sentència del Suprem es produirà abans del límit de presentació de les llistes. Les presses del Suprem es relacionarien amb l’intent que aquell 14 d’octubre el líder d’ERC comparegués ja com a condemnat i, ‘de facto’, decaigués la qüestió.
Un altre dubte és si, precisament, que es dirimeixi la legitimitat o no de Junqueras a recollir l’acta de diputat de l’Europarlament, com a pres preventiu, és a dir, amb els seus drets de sufragi passiu intactes, li pot impedir presentar-se a les eleccions al Congrés. La resposta, a falta d’un estudi jurídic més gran, és que no és obstacle ni condició. Si Junqueras mantingués l’acta, arribat el moment, quan es formés el nou parlament espanyol, al desembre, hauria de renunciar a una de les dues actes.
Reunió a Lledoners
A Junts per Catalunya (JxCat), segons fonts del grup parlamentari a Madrid, la intenció dels presos Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull és la d’estar a disposició de tornar a ser candidats a les eleccions generals. Així ho van traslladar aquest dimecres als seus interlocutors en una reunió a la presó de Lledoners. Fonts postconvergents van apuntar que «la bandera de la lluita contra la repressió no és només d’ERC». «O tots els presos o cap», sentencia aquesta veu.
Aquesta opció aniria acompanyada de gairebé una repetició de la llista electoral que JxCat va presentar als anteriors comicis d’abril. D’aquesta manera, la coalició insisteix a plantejar a l’Estat el conflicte existent respecte al procés i tornar a generar un pols polític i jurídic en cas que el Suprem condemni i inhabiliti aquests presos a la sentència imminent de l’1-O. En aquest cas, s’hauria d’estudiar si Sànchez, Rull i Turull poden seguir estant a la llista electoral o no, en funció de si la sentència els obliga immediatament a deixar de ser candidats. Fonts de JxCat expliquen que no existeixen precedents d’una possible inhabilitació que es faci efectiva entre la convocatòria i la celebració d’unes eleccions.
Patinada de Borràs
Repetir, grosso modo, la llista postconvergent, serviria per evitar obrir el meló d’una nova elecció interna dels noms dels candidats, en plena pluja d’idees interna per intentar recosir una malmesa cohesió interna en el PDECat entre l’aparell del partit i els fidels a Puigdemont. Si es parteix de zero en l’elaboració de les llistes, hi ha el risc seriós que es reprodueixin topades entre candidats i entre estratègies.
L’actual portaveu de JxCat a Madrid, Laura Borràs, va posar en evidència aquesta tensió interna ahir a primera hora a l’opinar que seria millor que els presos no fossin aquesta vegada candidats. El president, Quim Torra, preguntat sobre això, va evitar avalar o desautoritzar Borràs. Poques hores després, la candidata desmentia les seves pròpies paraules en un tuit per evitar generar una nova cacofonia i confusió ja que pel que sembla la decisió dels presos és la de si tornar a presentar-se, a l’espera que el PDECat prengui la decisió definitiva la setmana que ve.